El juliol del 2015, la Zarzuela va tenir interès en incloure Artur Mas en la ronda de contactes de Felip VI amb els presidents autonòmics sorgits de les eleccions autonòmiques d'aquell any. Mas no s'havia sotmès a les urnes -no ho faria fins el mes de setembre, en uns comicis als quals es va voler revestir d'un component plebiscitari-, però igualment va ser citat pel monarca i va acceptar la invitació. "Vinc en to de pau", va dir just abans d'entrar a la trobada. Ni el president de la Generalitat ni el rei van fer declaracions públiques després, i per saber què pensava Felip VI van haver de passar quatre dies. "La posició de Mas és irreconduïble", va traslladar el monarca espanyol.
L'encarregat de fer-ho saber no va ser el rei, sinó Miguel Ángel Revilla, l'hiperactiu president de Cantàbria. La preocupació ja era evident a la Zarzuela, on Felip VI havia heretat un conflicte territorial que el seu pare, Joan Carles I, tot just havia surfejat. El rei emèrit, ara instal·lat a Abu Dhabi pels casos de corrupció que l'afecten, havia estat curós en públic sobre el procés, però una setmana després de la primera gran manifestació del procés -Passeig de Gràcia, 2012-, va fer servir la faula dels galgos i podencos en una carta oberta a la ciutadania des de la pàgina web de la monarquia. "No són bons temps per escodrinyar en les essències", va determinar. El repte sobiranista tot just acabava d'arrencar.
I, en un primer moment, Mas i el seu entorn havien flirtejat amb la idea d'una Catalunya independent que no trenqués del tot amb l'Estat, com si fos possible posar en marxa una espècie de Commonwealth o bé un estatus jurídic similar al de Puerto Rico dins dels Estats Units. Quan l'expresident, l'últim en ser rebut pel rei en exercici del càrrec -a l'espera que Salvador Illa s'hi citi aquest dimecres- va veure's amb Felip VI, Junts pel Sí estava a punt de presentar-se públicament després de mesos de gestació, i l'únic full de ruta era el de divuit mesos per completar la independència. Quan va arrencar la nova legislatura, a finals d'octubre del 2015, Carme Forcadell va ser escollida nova presidenta del Parlament.
A diferència del que marcava fins aquell moment el protocol, el rei no va rebre Forcadell, que li va comunicar per escrit la investidura de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat, maniobra a última hora i contra pronòstic que va evitar la repetició de les eleccions a Catalunya. Puigdemont, que havia tingut una certa relació amb el monarca a través de la Fundació Príncep de Girona, explica en les seves memòries que en algun moment havia trobat més comprensió de Felip VI cap als plantejaments catalans -que en aquell moment ja passaven pel referèndum unilateral- que no pas per part de Mariano Rajoy. En algun moment, a Palau van elucubrar amb un arbitratge de la corona.
A mesura que avançava el calendari i que es constatava el xoc de trens, però, qualsevol acostament va resultar inviable. Ho van entendre ràpid Jordi Turull i altres consellers que el 3 d'octubre del 2017, dos dies després del referèndum, van seguir en directe el discurs del rei que va anticipar la intervenció de l'autonomia que arribaria 24 dies després, coincidint amb la declaració d'independència. Aquell discurs del 3-O també va servir perquè bona part dels membres del Govern liderat per Puigdemont i Oriol Junqueras comprenguessin que, si continuava endavant el rumb del procés, les conseqüències penals els portarien a la presó. Ho acabarien certificant a principis del novembre següent.
El discurs, que eixamplava la distància emocional entre part del catalanisme i la idea de la monarquia espanyola -que les elits econòmiques del país sempre havien acompanyat-, no va suposar que decaiguessin els esforços per reconduir la situació. Un grup d'empresaris catalans, en aquest sentit, van intentar que se celebrés una reunió entre Felip VI, Rajoy i Puigdemont que no arribaria mai. Gonzalo Rodés, Marian Puig i Joaquim Coello, entre d'altres, van mirar de propiciar una cita a tres que evités el xoc de trens. L'encarregat de convèncer el líder de Junts -partidari de la trobada- va ser David Madí, que és a qui van contactar els empresaris per avaluar la possibilitat d'una cita que hauria estat inèdita.
L'endemà del discurs del rei, Puigdemont en va fer un altre a Palau, amb la porta oberta al darrera -senyal de diàleg, van dissenyar al seu gabinet, liderat per Josep Rius- i un missatge nítid dirigit al monarca: "Així, no". Res va acabar evitant el trencament, que Quim Torra va voler que es fes evident amb la negativa a assistir als actes organitzats per la Casa Reial a Catalunya. En qualsevol esdeveniment en què el president coincidia amb el monarca, no hi havia assistència del Govern a les fotografies protocol·làries. Amb Pere Aragonès aquesta actitud es va modular, amb encaixades de mans entre el president i Felip VI en les Jornades del Cercle d'Economia, per exemple.
Illa, en canvi, no només no té cap problema en reunir-se amb el monarca, sinó que hi anirà amb la intenció d'evidenciar l'obertura d'una nova etapa. ERC i Junts estan en contra de la trobada: els primers ni tan sols assisteixen a la ronda de consultes que es fa després de les eleccions espanyoles -com a resposta a la negativa a rebre Forcadell el 2015-, i el partit de Puigdemont, que sí que es reuneix amb el monarca després de cada cita amb les urnes, hi veu una actitud de "vassallatge". La fotografia del nou president amb Felip VI tanca una etapa de nou anys en què, a l'Estat, s'hi han vist un referèndum, una declaració d'independència, presó, exili i un canvi de cicle amb Illa al capdavant.