El 17 d'octubre del 2017, setze dies després del referèndum de l'1-O i deu dies abans de la declaració d'independència, David Madí va rebre una trucada de Joaquim Coello. El va convocar a un dinar amb Gonzalo Rodés, Marian Puig i un parell més d'empresaris coneguts. "La tesi del dinar és que s'havia de gestionar secretament una cimera entre el rei Felip VI, Mariano Rajoy i Carles Puigdemont abans que l'apocalipsi caigués sobre Catalunya, però també sobre la Corona", rememora Madí al llibre Merèixer la victòria (Columna), que surt a la venda aquest dimecres i des d'on relata, amb el format de novel·la de no-ficció, les interioritats dels anys àlgids del procés català.
Quin era el paper que s'esperava de Madí, a petició de tots aquests noms de l'establishment arrenglerats al voltant de l'associació Barcelona Global? Bàsicament, convèncer Puigdemont que assistís a la cimera secreta. "Coneixedor de com estaven les coses, m'impregnava un fort escepticisme, i no per la part del president català precisament, sinó per la part de la Corona. Però vaig calibrar que si hi havia aquesta oportunitat valia la pena aprofitar-la", assenyala l'exassessor d'Artur Mas. L'encarregat de plantejar a la casa reial la proposta de cimera secreta amb els tres protagonistes va ser Gonzalo Rodés, que en aquell moment era el president de Barcelona Global.
El retorn de la reunió "no podia ser més fred", segons detalla Madí. "Teòricament, Rodés no s'havia pogut veure amb el rei i havia despatxat amb el cap de la casa reial (eufemisme per fer entendre que el rei no volia saber res d'aquella iniciativa, i perquè ningú fes servir el seu nom debades), però Jaime Alfonsín [màxim responsable de la Zarzuela] havia declinat aquella opció i havia reorientat el grup negociador-pactista cap a Euskadi, a qui el govern espanyol havia demanat que intervingués en la intermediació", assenyala l'autor del llibre. Sentencia l'episodi d'aquesta manera: "Pensar com un català racional segueix sent una discapacitat cognitiva per negociar a Madrid".
Què va passar després de la negativa de Felip VI a reunir-se amb els empresaris catalans? "Van rebotar de la casa reial a Bilbao, on Andoni Ortuzar, president del PNB, els va rebre amb la impecable amabilitat gastronòmica de què fan gala els de Sabin Etxea", remarca Madí. En els últims dies d'octubre, qui es posa al capdavant de la intermediació és el lehendakari Íñigo Urkullu, que va actuar amb "parsimònia" i es va "estavellar" davant del "mur de desconfiances creades" de la política catalana. "La idea que havia presidit totes les estratègies de Puigdemont i Oriol Junqueras no era cap altra que establir una negociació bilateral amb l'Estat que conduís a un referèndum pactat", diu. No va passar.