28
de febrer
de
2019, 10:50
Actualitzat:
10:58h
El lehendakari Íñigo Urkullu va tenir un paper central en la tardor del 2017. Fins als moments previs de la declaració d'independència va estar penjat del telèfon, mantenint converses amb la Moncloa, el Senat, el Palau de la Generalitat i el Parlament per evitar -com deia als seus interlocutors en aquell moment- evitar passes "irreversibles". Aquestes són totes les dates d'una mediació fallida, segons el relat que ha fet Urkullu a la sala segona del Tribunal Suprem en la novena jornada del judici.
- 19 de juny del 2017
Urkullu es desplaça al Palau de la Generalitat per mantenir una trobada de quatre hores amb Puigdemont, que ja havia fet pública la data i la pregunta del referèndum. Parlen de trobada una "sortida pactada" al conflicte. Aquell mateix dia, a la sala d'autoritats de l'aeroport de Barcelona, el lehendakari es reuneix amb l'exvicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Es comencen a posar les bases per una reunió del líder nacionalista basc amb Mariano Rajoy a la Moncloa.
- 19 de juliol del 2017
El lehendakari viatja fins a Madrid per trobar-se amb Rajoy. Havien mantingut una conversa telefònica per tractar l'agenda de la trobada, que va ser pràcticament monogràfica sobre Catalunya. En aquell moment, Urkullu ja havia rebut trucades de dirigents polítics, econòmics, empresarials i socials per mirar de trobar una sortida negociada a la crisi política entre la Generalitat i l'Estat.
- 21 de setembre del 2017
L'endemà dels escorcolls de la Guàrdia Civil a les dependències de l'administració catalana per trobar material del referèndum i de la manifestació davant de la seu d'Economia, Urkullu i Rajoy mantenen una conversa telefònica. Aquell dia, el lehendakari tenia debat de política general al parlament basc, de manera que la trucada amb l'expresident del govern espanyol es va produir en una aturada de la sessió. També aprofita la mateixa jornada per parlar amb Puigdemont.
- 4 d'octubre del 2017
L'endemà de l'aturada de país i del discurs del rei Felip VI, el telèfon d'Urkullu bull. El truquen des del PNB -el partit funciona de manera volgudament separada del govern, encara que sigui del mateix color polític- i des dels socialistes bascos. També el truca Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement, i informa Puigdemont del contacte. A partir d'aquí, elabora fins a cinc propostes que van ser rebutjades per Rajoy relacionades amb la distensió i la creació d'un espai de diàleg. No es va posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació en cap moment.
- 26 d'octubre del 2017
Ja de matinada, després d'una reunió molt tensa a Palau, Puigdemont decideix convocar eleccions autonòmiques. A les 10.05, l'expresident li comunica que convocarà nous comicis. Però rep la "pressió" dels manifestants de la Plaça Sant Jaume i del grup parlamentari de Junts pel Sí, on hi ha posicions discrepants sobre la declaració de la independència. Urkullu no rep cap garantia sòlida que no s'aplicarà el 155.
- 27 d'octubre del 2017
El dia acaba amb la declaració de la independència i l'aplicació del 155. Urkullu manté contactes amb el PP -Rajoy, diu, era "renuent" a dur-lo fins al final-, amb el PSOE, amb el PNB i amb l'excoordinadora general del PDECat, Marta Pascal. El lehendakari només podia tenir la "intuïció" que, malgrat aprovar-se el 155 al Senat, no s'acabaria executant al consell de ministres. Es parla d'esmenes del PSOE i d'una d'un "senador autòmic basc". El final, però, és conegut per tothom.
- 19 de juny del 2017
Urkullu es desplaça al Palau de la Generalitat per mantenir una trobada de quatre hores amb Puigdemont, que ja havia fet pública la data i la pregunta del referèndum. Parlen de trobada una "sortida pactada" al conflicte. Aquell mateix dia, a la sala d'autoritats de l'aeroport de Barcelona, el lehendakari es reuneix amb l'exvicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Es comencen a posar les bases per una reunió del líder nacionalista basc amb Mariano Rajoy a la Moncloa.
- 19 de juliol del 2017
El lehendakari viatja fins a Madrid per trobar-se amb Rajoy. Havien mantingut una conversa telefònica per tractar l'agenda de la trobada, que va ser pràcticament monogràfica sobre Catalunya. En aquell moment, Urkullu ja havia rebut trucades de dirigents polítics, econòmics, empresarials i socials per mirar de trobar una sortida negociada a la crisi política entre la Generalitat i l'Estat.
- 21 de setembre del 2017
L'endemà dels escorcolls de la Guàrdia Civil a les dependències de l'administració catalana per trobar material del referèndum i de la manifestació davant de la seu d'Economia, Urkullu i Rajoy mantenen una conversa telefònica. Aquell dia, el lehendakari tenia debat de política general al parlament basc, de manera que la trucada amb l'expresident del govern espanyol es va produir en una aturada de la sessió. També aprofita la mateixa jornada per parlar amb Puigdemont.
- 4 d'octubre del 2017
L'endemà de l'aturada de país i del discurs del rei Felip VI, el telèfon d'Urkullu bull. El truquen des del PNB -el partit funciona de manera volgudament separada del govern, encara que sigui del mateix color polític- i des dels socialistes bascos. També el truca Santi Vila, exconseller d'Empresa i Coneixement, i informa Puigdemont del contacte. A partir d'aquí, elabora fins a cinc propostes que van ser rebutjades per Rajoy relacionades amb la distensió i la creació d'un espai de diàleg. No es va posar sobre la taula el dret a l'autodeterminació en cap moment.
- 26 d'octubre del 2017
Ja de matinada, després d'una reunió molt tensa a Palau, Puigdemont decideix convocar eleccions autonòmiques. A les 10.05, l'expresident li comunica que convocarà nous comicis. Però rep la "pressió" dels manifestants de la Plaça Sant Jaume i del grup parlamentari de Junts pel Sí, on hi ha posicions discrepants sobre la declaració de la independència. Urkullu no rep cap garantia sòlida que no s'aplicarà el 155.
- 27 d'octubre del 2017
El dia acaba amb la declaració de la independència i l'aplicació del 155. Urkullu manté contactes amb el PP -Rajoy, diu, era "renuent" a dur-lo fins al final-, amb el PSOE, amb el PNB i amb l'excoordinadora general del PDECat, Marta Pascal. El lehendakari només podia tenir la "intuïció" que, malgrat aprovar-se el 155 al Senat, no s'acabaria executant al consell de ministres. Es parla d'esmenes del PSOE i d'una d'un "senador autòmic basc". El final, però, és conegut per tothom.