El 29 de juliol del 2014 no va ser un dia senzill per a Artur Mas. Feia quatre dies que Jordi Pujol, la persona que el va situar com a relleu en el lideratge a Convergència i a la Generalitat després de més de dues dècades al poder, havia confessat l'existència de diners sense declarar a l'estranger -l'anomenada deixa- i el terratrèmol continuava provocant esvorancs. Mas, que ja s'havia convençut que calia un tallafoc per distanciar-se de la figura de l'expresident, va anunciar que Pujol havia renunciat a les prerrogatives per haver ocupat el càrrec. Durant bona part de l'última dècada, el tallafoc ha continuat vigent, però s'ha anat esquerdant paulatinament. L'ostracisme ha donat pas a la restitució.
I l'encarregat de culminar-la és Salvador Illa, nou president de la Generalitat i primer secretari del PSC, que ha rebut el fundador de Convergència en una trobada institucional aquest dimarts a Palau. Forma part d'una ronda de contactes amb tots els seus antecessors -Carles Puigdemont, a l'exili, és el gran absent de les trobades a l'espera que pugui tornar en aplicació de la llei d'amnistia- per estrenar el càrrec, al qual vol revestir de la màxima institucionalitat en els primers compassos. Pujol, de 94 anys i que en els últims mesos ha viscut la mort de la seva dona, Marta Ferrusola, i de la seva germana Maria, es va avenir des del principi a la cita. Tot i l'edat i la salut, està pendent del dia a dia del país.
"Estem intentant donar la imatge de la continuïtat de la institució. En aquest cas, el president Illa ha volgut marcar aquestes visites com un aspecte important, i van alineades amb el fet que sigui un Govern de tots i de totes", ha indicat la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, en la roda de premsa d'aquest dimarts. Pujol i bona part de la família encara tenen pendent la causa oberta a l'Audiència Nacional, que fa pràcticament una dècada que s'allarga i que encara no té fixada la data de judici oral. Algunes de les qüestions que la justícia va imputar a alguns dels fills de l'expresident, com ara Oleguer Pujol, han acabat arxivades. La família sempre s'ha escudat en la "guerra bruta" de l'Estat contra el procés.
Com va arrencar la restitució de Pujol? El 21 de febrer del 2022, en un acte auspiciat per la conselleria d'Acció Exterior que liderava Victòria Alsina, de Junts, va ser convidat amb la resta d'expresidents per parlar sobre el paper de Catalunya a Europa. Pere Aragonès va evitar coincidir-hi, tot i que va ser convidat. Mesos abans hi havia hagut un espòiler en un debat sobre finançament organitzat pel Cercle d'Economia i protagonitzat per Jaume Giró, en aquell moment conseller d'Economia. Pujol va prendre la paraula per dir-li a Antoni Castells, titular econòmic durant el tripartit, que Convergència va reclamar el concert econòmic quan s'estava construint l'estat de les autonomies, en plena Transició.
Tres moments en els últims mesos han servit per constatar que l'espai convergent, ara eminentment sota les sigles de Junts, havia fet les paus amb el llegat de l'expresident. Puigdemont, en campanya, va rebre el suport explícit de Pujol, que va gravar un vídeo des del seu despatx difós per Quim Forn a les xarxes socials. Un gest que s'unia a la frase "ara toca Junts", pronunciada en un acte de precampanya a Martorell. Quan va morir Ferrusola, els principals dirigents del partit es van abocar en les mostres de suport, i van omplir el tanatori en el comiat de la dona de l'expresident. Un comiat en què Pujol li va agrair haver-lo ajudat a superar les "imperfeccions" i "infidelitats".
I el tercer episodi d'acostament? Va produir-se en un sopar al Maresme en què, en to animat, l'expresident es va oferir a fer-se militant. En el mateix ambient distès, Mas va fer unes consideracions similars. Han passat unes quantes setmanes i, com va publicar Nació, Junts encara no ha aconseguit que Pujol hagi omplert la butlleta d'afiliat. El seu entorn, de fet, va assegurar des del primer moment que l'únic partit del seu pare havia estat Convergència. Aquest dimarts torna a Palau per citar-se amb un president del PSC, el partit amb qui va mantenir una dura pugna política durant els vuitanta i els noranta amb la plaça Sant Jaume com a epicentre. La restitució, ara sí, ja es pot qualificar de completa.