La política s'ha convertit en un joc del mal menor. Això dificulta que les coses avancin (no està gens clar que hi hagi pressupostos a Catalunya i a Espanya i els acords es compleixen amb comptagotes) però també fa que no hi hagi trencaments severs perquè l'alternativa és pitjor. El divorci entre Junts i el PSOE n'és la darrera prova.

Pedro Sánchez intenta fer com si res perquè confia que alguna cosa hi podrà negociar i, sobretot, perquè els juntaires ni exigeixen eleccions ni encara menys exploraran una moció de censura amb el PP i Vox que no seria entesa a Catalunya. Hi ha un sector, no menor, de la ciutadania i del votant sobiranista decebut amb Sánchez. Però una cosa és que no arribin els avenços promesos i necessaris i l'altra és atacar l'autogovern i la llengua com faria la dreta i l'extrema dreta. Per això Carles Puigdemont i Míriam Nogueras han de trobar el to si no volen córrer el risc, que retrata Roger Pi al seu Canal Madrid, d'arribar a les urnes de la mà d'aquests dos partits.

Jordi Turull no prem l'accelerador per més que Pilar Rahola, influencer al món juntaire, alimenti al diari de Pedro J. Ramírez una possible entesa que voldrien alguns dirigents patronals per desbancar Sánchez i que el PP afirma que no serà possible si no és amb tots els ets i uts i amb llum i taquígrafs. Ahir, dirigents de Junts, amb Puigdemont al capdavant, amplificaven una enquesta a la qual havia tingut accés El Nacional (no es deia qui l'havia encarregat i filtrat, però no calia ser massa viu per deduir-ho) que afirmava que la majoria dels catalans i els espanyols deia que Sánchez incomplia. Només cal mirar els assumptes pendents per certificar-ho, no cal que ho diguin massivament els votants del PP i de Vox, sempre disposats a censurar l'executiu del PSOE i Sumar.

La qüestió no és només si Sánchez incompleix. És si hi ha alternativa. Hi ha dirigents de Junts, com ara l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, un dels seus líders municipals, que també compren l'incompliment, però que, a diferència d'altres, opina que cal continuar negociant amb Sánchez —per exemple els pressupostos— i que cal explorar també acords amb Illa. La seva inequívoca entrevista a l'Ara va inquietar l'aparell.

L'alternativa al que diu Masquef és quedar-se al córner perquè el somni humit d'un nou pacte del Majestic no suma de cap manera. Ahir, El Mundo publicava una enquesta que no és diferent de les darreres. Donava 144 escons al PP i només 4 a Junts. Encara que Nogueras en fes 14, seguirien lluny, molt lluny, de la majoria absoluta, que es fixa en 176 escons. Feijóo només serà president de dues maneres: bé de la mà de Vox, o bé repetint l'operació de la tardor de 2016, quan el PSOE es va abstenir (i fracturar) per deixar que Rajoy governés en minoria.     

Sánchez afirmava en una entrevista, també aquest diumenge, a El País que ell no ha incomplert, que vol esgotar la legislatura i que serà candidat. No pot fer una altra cosa, però sí que, com Junts, podria transitar el que queda d'una manera més productiva si no volen posar-ho encara més fàcil al bipartit de dretes. En aquest cas, no sembla que jugar al mal menor hagi d'evitar el mal major.

>> Aquest mes comença el judici als Pujol a l'Audiència Nacional. Hem preparat Jordi Pujol, el llegat, una sèrie de cinc episodis de l'Snooker, el nostre pòdcast de política hardcore, per revisitar la figura política de l'expresident, la seva empremta i la seva família. Aquí podeu veure i escoltar el primer i recuperar íntegres les entrevistes que els vam fer amb l'Oriol March al Toni Soler i al Xavier Trias. Espero que us agradi.

Avui no et perdis

• Canvis a l'Administració: quin futur espera als funcionaris?; per Bernat Surroca Albet.
• Entrevista a Jordi Amat: «Qui pensa ara Catalunya? Des de la fatiga i el ressentiment es pensa malament»; per Pep Martí Vallverdú.
• Dades: Catalunya inscriu el doble de mascotes que nadons des de la pandèmia; per Marc Descals.
• Entrevista a Pablo Feu: «La limitació de compra d'habitatges, sense prohibir res, foragitaria els fons d'inversió»; per David Cobo.
• Com ser «cool» en català; per Bernat Castanyer Colomer.

El passadís

Aquests dies se celebra a Barcelona el festival Serializados. Un dels actes va ser ahir al matí al CCCB, on es van recordar els vint anys de la sèrie Ventdelplà, una de les més cèlebres de TV3 i que encara és consumida a la plataforma 3Cat. La protagonista era Emma Vilarasau i, en el repartiment, l'acompanyava Carlos Cuevas, aleshores un infant i que interpretava el seu fill. L'actriu va explicar que el seu vertader fill s'inquietava quan veia a la televisió a la mare abraçant Cuevas. Tenia gelosia i li preguntava si "l'abraçava de veritat". Va ser la nota més tendra de l'acte, on també hi havia l'actriu Georgina Latre, que va explicar que els seus pares van acabar anant a viure a Breda, el poble del Baix Montseny on es van rodar els exteriors de la sèrie.  

Vist i llegit

A l'Espai Texas es pot veure aquests dies l'obra de teatre Ovelles. Explica la història (i el dilema) de tres germans de Barcelona —molt urbanites i força insatisfets— que hereten un ramat de mig miler d'ovelles a Terol. És una comèdia ben divertida sobre les frustracions del nostre temps, les relacions familiars i els tres actors, Gemma Martínez, Albert Triola i Ramon Pujol, fan una interpretació excel·lent. L'autoria i la direcció original són de Yago Alonso i Carmen Marfà. 

Pilota a l'olla

El Barça es va endur ahir, en un entretingut partit, els tres punts en joc a Balaídos contra el Celta i retalla distàncies amb el Madrid, que no va passar de l'empat al derbi contra el Rayo Vallecano. Però el club, que divendres va obrir el Camp Nou als aficionats, té problemes a la secció de bàsquet. L'equip acumula una mala ratxa. Divendres va perdre contra el Madrid i els aficionats van demanar la dimissió del directiu responsable de la secció, Josep Cubells. I ahir van perdre de nou a la pista de Fontajau contra el Girona. No va dimitir Cubells, però li va tallar el cap a l'entrenador, el terrassenc Joan Peñarroya. El seu substitut (Joan Laporta vol Xavi Pascual) no ho tindrà fàcil: els ànims i la cartera estan sota mínims. 

[Si t'ha agradat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]