Es diu que els gossos són el millor amic de l'home. A Catalunya ho són fins al punt que els cànids i altres mascotes ja superen en nombre els fills que tenen els catalans. Sigui per la crisi de l'habitatge, per la precarietat laboral del jovent o pels nous hàbits i valors la natalitat ha anat a la baixa els darrers anys. El triangle de cotxe, casa i família no es compleix de la mateixa manera que ho va fer en la segona part del segle XX i el que abans es percebia com una obligació de les parelles, ara és una opció. Es produeix, de fet, una paradoxa demogràfica-econòmica: com major benestar i riquesa d'un país, menor és el nombre de naixements. Tant és així que les taxes de natalitat de les economies més riques del món s'han reduït a la meitat des de 1960.
Però mentre la natalitat cau, hi ha uns altres éssers vius que sí que continuen arribant i formant part de les famílies: les mascotes. Mentre que el nombre de nadons ha disminuït un 32%, el nombre de mascotes ha crescut el doble (62%) en les dues últimes dècades a Catalunya.
La diferència entre el nombre de registres de mascotes i nombre de naixements l'any 2005 era de quasi de 10.000 éssers. El 2024, en canvi, va ser de més de 55.000, concretament va haver-hi més del doble de registres de mascotes (109.755) que de nous nadons (53.793).
De totes les noves altes de mascotes, un 59% són gossos, un 39% són gats i la resta es divideixen entre aus, fures, rèptils, entre d'altres. Però pel que fa als animals de companyia vius durant 2024 el pes dels gossos és major (78%), el que significa que a poc a poc l'adquisició de gats va agafant força respecte a la dels gossos.
La ciutat amb el nombre més elevat de mascotes i naixements és Barcelona, amb 20.394 i 11.393 respectivament, com és lògic, és la ciutat amb més habitants. El ball de discordança entre els dos fenòmens apareixen ja en la segona posició de la llista: mentre Sabadell se situa com la segona ciutat amb més mascotes, en termes de naixements es col·loca en cinquè lloc. La tercera posició amb més gossos, gats i fures és Terrassa, la qual és la quarta amb més nadons.
En una situació contraposada, és a dir, que es troben més amunt en el llistat del nombre de naixements que en el de registre de mascotes, s'hi troba l'Hospitalet de Llobregat i Badalona. La ciutat de la vora del riu Llobregat és el segon lloc amb més naixements de tot Catalunya (2.133), mentre pel que fa als animals es troba en quarta posició. I Badalona es troba en la posterior posició de l'Hospitalet en ambdues categories.
Tot i les altes xifres del registre de mascotes, el baix registre de natalitat i de les consegüents diferències entre si, cal posar-les en context. Per il·lustrar-ho de manera més acurada s'equivalen totes les comarques com si tinguessin la mateixa mida demogràfica, en aquest cas 100.000 habitants. Les ciutats més poblades deixen de ser tan destacables -des de la perspectiva de la discordança entre els dos fenòmens- i ho passen a ser les comarques on no existeixen localitats amb més de 15.000 habitants.
Les demarcacions on existeix una major diferència entre el nombre de noves mascotes i de nadons d'acord amb la seva població són el Lluçanès, el Pallars Sobirà, el Baix Ebre, la Terra Alta, les quals tenen una diferència multiplicada per cinc de l'existent al Barcelonès -el municipi amb la menor discordança-. Pel que fa a les comarques de les ciutats de Tarragona, Girona i Lleida es mantenen per sota de la mitja taula.
Des de l'escala dels municipis, es pot veure amb més precisió quin ha estat el nombre de noves incorporacions de mascotes, en aquest cas de gossos, gats i fures. Com també conèixer quina és la proporció respecte al nombre d'habitants d'aquell municipi en concret. Per tant, a major nombre d'habitants per mascota, vol dir que hi ha hagut una menor quantitat de nous animals de quatre potes.
