El repte intergeneracional és a l'ordre del dia: els anys del desarrollismo, la decreixent natalitat i l'augment de l'esperança de vida han fet que Catalunya, Espanya i gran part d'Europa estiguin en una situació sense precedents. L'estat del benestar es troba cada vegada més amenaçat per la situació de les guardioles estatals, surten més diners per les prestacions dels que entren i el deute va en augment. El darrer exemple, les tensions socials a França, el país veí.
Mentre grans empreses com Repsol o els bancs baten xifres de rècord de beneficis, els salaris del treballador no augmenten en la mateixa proporció. Això és atribuït, segons qui es consulti, a la baixa remuneració, a l'excés de pressió fiscal sobre el treballador i l'empresa, o a què l'IPC ha galopat els darrers anys a un ritme superior al que ho fan els salaris. Com a conseqüència, es veu minvat el poder adquisitiu dels assalariats.
Tot i que un gran gruix de la població veu com l'augment del cost de vida va cruspint-se més part del salari, a Espanya, la remuneració neta, és a dir, un cop descomptada la inflació dels augments de sou i, per tant, podent conèixer el poder adquisitiu real, ha augmentat. Concretament, un 2,12% en la darrera dècada, una xifra en positiu, però no del tot beneficiosa si es té en compte l'evolució del salari net en altres països de l'entorn.
Els joves són, però, un col·lectiu castigat. La "generació més formada de la Història" no ha viscut cap etapa radiant econòmicament parlant, i les herències patrimonials d'aquells avis i àvies que van aprofitar el moment ja queden massa lluny. Les darreres generacions estan predestinades a viure pitjor que els seus pares, o com a mínim, tenir menys poder adquisitiu. L'estancament dels salaris, la precarietat laboral i la crisi de l'habitatge en són les principals causes.
L'atur juvenil és un factor clau. A Catalunya, el darrer any va haver-hi un 22% de menors de 25 anys que es trobaven en situació d'atur, una xifra que ha disminuït respecte anys enrere, però que està lluny de la mitjana europea que es va situar al 14,9%. Per altra banda, la d'Espanya encara és més alta i durant l'any 2024 es va situar al 26,5%, però les xifres també van millorant a poc a poc. Però durant el passat mes de juliol Espanya era encara el quart estat d'Europa amb les pitjors xifres d'atur juvenil -en altres mesos s'havia situat en el número u-.
Els salaris, a dues velocitats
La baixa taxa d'ocupació dels més joves i els salaris baixos fan que la generació es trobi en un atzucac des de com a mínim el 2004. El salari mitjà que cobra un jove treballador —sigui a jornada completa o parcial— se situa vora els 15.500 euros, mentre que fa dues dècades es trobava als 12.600 euros. És a dir, hi ha hagut un augment del 24%. Per contra, els treballadors més sèniors, els de més de 55 anys, han vist augmentat el seu salari en un 45%.
L'IPC, des del 2004 fins al 2024, ha augmentat un 42,6%, és a dir, que tot i que no es tingui en compte la retenció de l'IRPF i les cotitzacions pertinents, els joves són qui veuen minvar més la quantitat i la qualitat del que compren amb el sou.
Més malestar pel sou que per l'horari
En part, la incomoditat dels joves respecte als seus salaris queda plasmada en diversos informes. El darrer ha estat elaborat per Randstad, una empresa de recursos humans i treball temporal, en el qual, la conclusió més rellevant que es pot abstreure és que un 41% dels joves no dura més d'un any al mateix lloc de feina i el principal motiu és el sou: un 40% així ho assegura. Mentre que el segon motiu és la falta de flexibilitat horària que es troba destacablement per sota, ho reconeix un 13%.
Per altra banda, en la darrera enquesta europea sobre les condicions de treball es mostra com és d'afí l'enquestat davant la seva feina des d'un prisma salarial i d'horari. El 37% dels espanyols -indiferentment de l'edat- se situen en "desacord" i "molt desacord" davant el sou que perceben. Fet que situa Espanya com el segon país d'Europa més preocupat per aquesta qüestió.
Pel que fa als horaris, no es troba en el cantó oposat perquè hi ha una preocupació destacable sobre la conciliació social que impedeix la feina: un 22% expressen que les hores de feina encaixen "malament" i "molt malament". Aquesta xifra situa als integrants de l'estat espanyol com als cinquens més preocupats d'Europa per la durada de la jornada laboral.
