La incorporació tardana al món laboral per part del jovent, amb una taxa d'ocupabilitat entre els 16 i els 29 anys de 15 punts inferior a la de 2007, farà que els que es jubilin el 2065 i que només hagin pogut cotitzar 30 anys hagin de compensar les cotitzacions havent de demorar la jubilació fins als 71 anys, si volen seguir mantenint el nivell de vida que hagin portat mentre estaven en edat de treballar. 

Un informe de la Fundació BBVA, sota el nom Present i futur de la joventut espanyola, alerta que avui dia el jovent té "més difícil" completar carreres laborals que permetin aconseguir una pensió a l'edat ordinària de jubilació per tal de seguir vivint amb els mateixos nivells de vida previs a la retirada laboral, llevat que hagin estalviat prou.

Per altra banda, tenint en compte la legislació actual, per poder mantenir els nivells de vida de l'etapa laboral i poder jubilar-se als 65 anys, es calcula que s'haurien de cotitzar com a mínim 40 anys. Mentre que si es vol mantenir l'estil de vida i cotitzar 35 anys, la jubilació haurà de ser a partir dels 68 anys. Aquest càlcul sorgeix de la taxa de substitució que és un indicador que mesura el percentatge dels ingressos que rep una persona en jubilar-se en comparació amb els ingressos que tenia mentre treballava.

En el cas dels joves que només puguin cotitzar 30 anys, es passaria d'una taxa de substitució del 77,1% actual a un 75,3%, per als que es jubilin passat l'any 2065. A més a més, s'hauria d'aplicar els efectes que tindria una possible reformulació de la quantitat de diners que l'Estat destina a les pensions. L'informe explica que en aplicar reformes addicionals, la taxa de substitució podria veure's perjudicada i reduir-se en fins a 20 punts per sota de l'actual.

Si es reformulés el cost de les pensions...

Segons BBVA, si s'aprovessin "reformes addicionals per eliminar el possible excés de cost en les pensions", els joves que només puguin sumar 30 anys cotitzats tindran dret a una pensió que serà una mica més de la meitat del seu últim salari (57,6%), mentre que les persones que s'estan jubilant actualment perceben un 77,1%. Pel que fa a 35 anys cotitzants, seria del 70% enfront del 87,5% actual i qui cotitzés 40 anys cobraria un 80,2% del sou que tenia mentre treballava, en comparació amb el 90,6% que percep qui es jubila actualment.

Tot això succeiria en l'hipotètic cas que el govern espanyol decidís elevar el període que computa actualment, de 25 a 35 anys per la pensió; augmentés fins als 40 anys cotitzats per arribar al 100% de retribució per jubilació, en comptes dels 37 anys que s'implementaran el 2027, i vinculés la quantia de la pensió inicial a l'esperança de vida.

Major contribució a la Seguretat Social

A més, la jubilació d'aquests joves també es veurà afectada per les reformes recentment introduïdes en el sistema de pensions, però que seran implementades completament passat l'any 2050. Amb aquesta darrera reforma, el jovent haurà de fer una major aportació a la Seguretat Social per rebre una pensió amb una taxa de substitució de fins a dos punts per sota de l'actual.

Concretament, l'aplicació del mecanisme d'equitat intergeneracional i, en cas dels sous més elevats, la quota de solidaritat seran les vies per les quals els joves hauran de fer un major esforç contributiu. Tot i això, com el sistema espanyol no té en compte el tipus de cotització, és a dir, el percentatge que es reté, sinó que se centra en la quantitat, en les bases de cotització, farà que aquestes aportacions no suposin un augment de la pensió.