"Al llarg de la història, hi ha moments en què els pobles tenen una cita amb ells mateixos. Ara ens hi trobem". Amb la grandiloqüència de molts polítics francesos, el primer ministre François Bayrou anunciava al juliol els pressupostos per a temps d’emergència que vol presentar a l’octubre. Es diu aviat: una retallada de 44.000 milions d’euros per fer front a un deute de 3,3 bilions, el 114% del PIB. Aquest dilluns, Bayrou va anunciar que el 8 de setembre se sotmetrà a una moció de confiança davant una Assemblea Nacional on no té majoria. Per al dia 10 està convocada una jornada de mobilitzacions que l’excorresponsal a París Montserrat Besses considera un "succedani" de vaga general.

La situació a Alemanya és també complexa, malgrat una major estabilitat política amb el govern de gran coalició de Friedrich Merz. Però l'economia trontolla. Albert Carreras, catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques de la UPF, assenyala que a l’economia alemanya els factors de creixement estan fent fallida, en especial la demanda externa, que ha impactat en la interna i ha fet caure la confiança dels consumidors. Carreras considera que ha caigut el model construït pels cancellers Merkel i Schröder, basat en la confiança en les relacions comercials amb Rússia mentre veu reduir-se alhora el comerç amb la Xina. "La invasió d'Ucraïna ho ha fet saltar pels aires", remarca.

"Enmig de la pressió aranzelària dels Estats Units i la guerra a Ucraïna, els dos grans motors d’Europa estan fent figa i el moment és molt perillós", assegura Carreras. Tot indica que s'està en una hora decisiva per al futur d'una Unió Europea que just acaba de fer les primeres passes per mirar de reduir al 15% (actualment són del 27,5%) les taxes aranzelàries als cotxes.

"Perplexitat i fractura interna" a França

Carreras assenyala que, en moments crucials de la construcció europea, França "ha fet figa", i recorda el referèndum del 2005 sobre la Constitució europea, quan el 54% dels votants va votar en contra del text. "Una situació així pot tornar a passar i fer que un dels grans motors europeus s’aturi degut a la perplexitat i la fractura interna a França", pronostica. L’economista considera "catastròfica" la decisió d’Emmanuel Macron de dissoldre l’Assemblea l’any passat i diu amb ironia: "Es podria comparar, salvant les distàncies, amb la de Pere Aragonès de convocar eleccions anticipades el 2024".  

"No veig sortida del túnel", sosté Montserrat Besses, que ja va retratar el malestar francès al llibre Totes les cares de França. Segons ella, la decisió de Bayrou de demanar la confiança de l’Assemblea ha aconseguit un efecte sorpresa, però no resol les incerteses que s’han apoderat de fa temps de la política francesa. "El país està en un cercle viciós en què ja s’ha provat de tot perquè tots els partits tradicionals han governat mentre creix la irritació social. Un clima que reforça el discurs populista. En aquests moments, hi ha una fractura en tots els blocs polítics, a l’esquerra, el centre i la dreta clàssica", apunta. 

"Només l’extrema dreta del Reagrupament Nacional té el vent a favor", assegura l’excorresponsal. Una extrema dreta pendent del que passi amb el procés judicial contra la seva líder, Marine Le Pen, inhabilitada per presentar-se a les eleccions per malversació de fons públics, però que està pendent d’un recurs davant el Consell Constitucional que s’espera resoldre la primavera vinent. 

Mentrestant, França bull. El paquet de mesures de Bayrou inclou una retallada de 3.000 funcionaris l’any vinent. Un de cada tres servidors públics que es jubilin no serà substituït i les tisores reduiran la despesa sanitària en 5.000 milions. De fet, la voluntat del govern és no gastar l’any vinent ni un euro més que el 2025. Bé, amb una excepció: el pressupost de defensa.  

Qui competirà amb Le Pen?

El geògraf Joan Becat, membre de l’Institut d’Estudis Catalans, és una altra bona antena sobre la realitat francesa, que analitza setmanalment a Ràdio Arrels. Becat és molt crític amb la classe política: "No hi ha solució perquè cap coalició té majoria i ningú vol pactar amb ningú. Els dirigents de tots els partits actuen amb hipocresia. És cert que el tema del deute és preocupant, però no és desesperat. L’economia no va bé, però no va tan malament com es diu. Un dels problemes és que és molt difícil fer pagar als rics. Mitterrand ho va intentar en l’inici del seu mandat i el resultat va ser que moltes fortunes se’n van anar", recorda.

Per Becat, tots els partits pensen tan sols en les presidencials del 2027, en un ambient en què tothom dona per descomptat que el candidat de l’extrema dreta (segurament le Pen i, si està inhabilitada, Jordan Bardella) arribarà en primera posició i passarà a la segona volta. "La pugna és per qui serà segon. Si és Jean-Luc Mélenchon, el líder de La França Insubmisa, s’imposarà el Reagrupament Nacional perquè el vot conservador i el centrista no donaran suport a Mélenchon, que actualment fa més por que Le Pen", manté.  

El precedent de la crisi de l’euro

França i Alemanya han estat les dues principals columnes del temple europeu. La reconciliació entre tots dos enemics històrics després de la Segona Guerra Mundial va ser el nucli fundador de la Unió Europea. Ara, francesos i alemanys han de respondre al moment de més fragilitat de la UE i de les decisions que adoptin dependrà el futur del continent, situat entre la guerra de Rússia a Ucraïna i les extorsions de l’administració Trump. L’embat és majúscul. Per Albert Carreras, el panorama recorda molt la crisi de l’inici de l’euro.

“En aquell moment, a finals dels noranta, Alemanya encara pagava el cost de la unificació i França havia d’afrontar un seguit de reajustaments monetaris que va fer que el Banc Central Europeu actués amb laxitud, fes els ulls grossos amb les exigències de dèficit i optés per uns tipus d’interès molt baixos. Ara estem en un panorama similar però amb més incertesa política. Sí, el moment és perillosíssim", apunta Carreras. 

Aquests dies, l'economista recorda La gran invención, un curtmetratge que va veure el 2014 i que el va impactar. Dirigit per Fernando Trias de Bes, està situat a l’any 2027 i mostra un documental de la televisió francesa que commemora els deu anys de la dissolució de la Unió Europea. Al final, una de les locutores demana permís al seu cap per anar al lavabo. Es tracta d’un directiu xinès.