Per Nyholm és un dels periodistes més respectats del seu país, Dinamarca. Com a corresponsal a les grans capitals europees d'un dels diaris de prestigi del seu país, el Jyllands Posten, ha estat testimoni de la història d’Europa de les darreres dècades. Coneix bé Catalunya, on ha mostrat simpatia pel projecte sobiranista. Amb el seu darrer llibre, Més enllà de les muntanyes (Saldonar), ha iniciat un recorregut pel continent que és un bon exemple del periodisme de viatges. En aquesta entrevista telemàtica -aquests dies és a Nàpols- analitza la situació a Groenlàndia després de les amenaces de Donald Trump. 

El gener passat, en una entrevista en l’inici del mandat de Donald Trump, ens va dir que havíem de prendre seriosament el que deia sobre Groenlàndia. El temps li ha donat la raó.
En tot cas, continuo pensant el mateix. Estem davant un tipus que és un psicòpata, les actuacions del qual no responen a les d’una persona que estigui en una situació diguem-ne emocionalment normal. Crec que, una mica com va fer Vladímir Putin el 2016 amb la invasió de Crimea, Trump està intentant agafar impuls de cara a les eleccions legislatives de novembre. No hem de perdre de vista els seus interessos en política interior.   

A Groenlàndia, hi ha un fort sentiment independentista. Com afecta això a l'actual conflicte?
L’única sortida democràtica pels groenlandesos és que decideixin què volen en un referèndum. Si volen continuar dins de la Corona danesa o la independència. Si romanen amb Dinamarca, els nord-americans poden ampliar la seva presència allí però no en tindran la sobirania. Si opten per la indepèndència, la tindran i aleshores seran ells els qui hauran de tractar amb Washington.

Els Estats Units no volen un plebiscit perquè probablement culminaria en favor de Dinamarca. Washington prefereix tractar amb una colònia que amb una nació madura. Actualment, cal dir que l’illa no és una colònia sinó un territori amb autogovern i tots els groenlandesos són ciutadans danesos, tot i que no de la Unió Europea.  

Hi ha la idea estesa que ni Dinamarca ni la Unió Europea poden fer res davant les pretensions imperialistes de Trump.
Sí, aquesta és una idea que s'està repetint, però miri, jo crec que les capacitats dels Estats Units de Trump s'estan sobrevalorant. Crec que uns Estats Units sense aliats no pot guanyar, no podrà plantar cara amb prou resolució al poder de la Xina. Estic convençut que sí que es poden fer coses. Per començar, no s’ha d’intentar conversar amb ell o amb aquest entorn de persones que l'envolten i que semblen una colla de gàngsters. 

Bé, però aleshores, què s’ha de fer?
Crec que s’han d’enviar tots els contingents possibles de tropes a Groenlàndia. De la mateixa manera que s’ha fet a Ucraïna, crec que hi ha marge per bastir una unió de països europeus davant aquesta amenaça. Perquè la veritat és que Groenlàndia és un territori molt més fàcil de defensar del que es diu.

Ens podria donar alguna dada que sustenti això? Vist des de lluny, sembla que l’illa ha de ser fàcil d’ocupar.
Groenlàndia és un territori cobert de gel. No hi ha autopistes. No hi ha carreteres. Hi ha poques i petites ciutats. És molt fàcil bloquejar els pocs aeroports que hi ha. Es poden situar vaixells de la marina en punts estratègics en els ports de l’illa, que són molt pocs. Les institucions polítiques del territori estan concentrades a Nuuk, la capital, que pot ser defensada durant unes hores o dies.

En cas d’una operació d’invasió, les tropes nord-americanes podrien quedar aïllades. Necessitaran tropes especials. Una cosa és una operació de captura d'un dirigent hostil i una altra cosa és ocupar un territori àrtic. Groenlàndia seria un Afganistan amb gel. Crec que seria bastant dur pels nord-americans.  

Imaginem-nos, amb tot, que la crisi va a més. Quines implicacions veu per a l’OTAN i per Europa?
Seria el final de l’OTAN i de la cooperació transatlàntica. A veure, és cert que estem en una situació molt difícil. De fet, en aquests moments l’estatuts de seguretat que mantenia el pacte atlàntic està virtualment trencat. Per això no es pot permetre que el principal país de l’OTAN amenaci un altre estat soci. No es pot acceptar que un soci li digui a un altre que pot comprar la voluntat de 50.000 persones. Ja no estem en el temps de l’esclavisme. El temps ens crida ara als europeus a una gran acció de defensa que hauria d’incloure els ucraïnesos. 

No és massa optimista?
Miri, jo crec que, en contra del que molts repeteixen, Europa no és tan dèbil. Tenim dues potències amb capacitat nuclear, França i el Regne Unit. Tenim bons soldats a Alemanya, Finlàndia, Polònia, Itàlia…  

Però veu el govern danès en condicions per plantar cara a una acció agressiva dels Estats Units?
En cert grau. Han passat coses interessants en la societat danesa en els darrers sis mesos. El govern actual potser no és molt popular, però quin govern ho és enlloc? I, en canvi, la primera ministra, Mette Frederiksen, és molt respectada pel caràcter que ha demostrat en aquesta crisi, malgrat les crítiques que ha rebut per la seva gestió davant la situació econòmica i social. 

Però veu realista enfrontar-se a Washington?
Del que estic convençut és que ja veurem què passa si una part d’Europa li diu això als nord-americans: "Veniu a Groenlàndia, però lluitarem i vosaltres acabareu com els russos després de la invasió russa a Budapest el 1956, o Praga el 1968". Si saben que pot haver morts a Groenlàndia, veurem si segueixen amb aquesta actitud. Estem en una situació molt difícil, però aquest serà un any de decisions.