La reforma de l'administració avança i els experts ja han fet una proposta d'arquitectura, que ara haurà d'analitzar i validar el Govern. Els canvis en el sector públic són una prioritat de Salvador Illa, que ho ha encarregat al Departament de la Presidència, pilotat per Albert Dalmau. S'aborda des de la simplificació de processos i reducció de la burocràcia, passant l'eliminació de la cita prèvia obligatòria -aprovat aquesta setmana al Parlament- o la introducció del dret a l'error, és a dir, que hi hagi marge de maniobra si el ciutadà s'equivoca en un tràmit amb l'administració. Hi ha algunes reformes, però, que són més de fons, com ara la direcció pública professional -un canvi de paradigma, insisteixen a Palau- o tot allò que té a veure amb els treballadors públics.
La Generalitat es diu habitualment que és "l'empresa més gran de Catalunya", amb uns 260.000 treballadors (200.000 a l'administració i 60.000 en empreses públiques). Per això, tots els canvis que es fan afecten molta gent i poden ser, en algun cas, objecte de resistència. Quin futur espera als funcionaris? Canviarà la manera d'accedir a l'administració pública? Cal millorar els controls als treballadors, per veure si compleixen amb els objectius i la productivitat? Té sentit, avui dia, un treballador que estigui pràcticament blindat i no se'l pugui fer fora, encara que no funcioni? Tot allò que sobrevola el funcionariat està sovint tacat de prejudicis, però els experts de la reforma de l'administració i l'executiu també s'han fet aquestes preguntes, per mirar d'adaptar l'administració i els seus treballadors a les necessitats de la societat.
El Govern treballa en diverses línies en paral·lel, que han de començar a concretar-se en les pròximes setmanes o mesos, tal com explica a Nació la secretària de Funció Pública, Alícia Corral. La llei de la direcció pública ha de permetre, si s'aprova al Parlament, seleccionar els alts càrrecs del Govern de manera més objectiva, sense que prevalgui tant l'afinitat partidista. La llei d'ocupació pública -el consell executiu preveu aprovar-ne l'avantprojecte al desembre- introduirà canvis en el sistema d'oposicions, en la manera d'avaluar els funcionaris o per promoure la carrera horitzontal. I també s'ultimen una sèrie de decrets de selecció i provisió per simplificar els processos selectius, que tendeixen a ser feixucs i lents. Tot plegat, mentre s'analitza el full de ruta dels experts i què convé prioritzar.
Oposicions per competència i més planificació
Una persona que vulgui fer oposicions s'hauria de posar a estudiar avui mateix la Constitució, l'Estatut d'Autonomia o la llei de transparència, per exemple? La resposta, ara com ara, és que sí, perquè el temari ja està aprovat. Ara bé, l'horitzó del Govern és que les oposicions siguin cada cop menys memorístiques i guanyi pes el raonament, la competència i les característiques del treballador per al lloc concret que s'ofereix, per allunyar-se una mica del perfil purament jurídic o econòmic, i accedir a altres tipus de treballadors, com ara experts en dades o intel·ligència artificial. La idea és que el nou model d'oposicions es vagi estenent a tots els cossos, tenint en compte que n'hi ha d'específics -Mossos, Bombers...- que hauran de tenir unes característiques pròpies.
"Volem canviar el paradigma de les oposicions", assenyala Corral. No només pel que fa al model de selecció, la previsió també és que canviï la freqüència dels exàmens, perquè qui vulgui entrar a l'administració tingui una certesa que s'aniran obrint places. Això lliga amb la planificació estratègica dels recursos humans que va activar el Govern a l'abril. "Volem que cada departament planifiqui quines seran les posicions que hem de reforçar amb les oposicions, quines professions hem d'anar a buscar al mercat;", explica la secretària de Funció Pública, que admet que serà un "canvi cultural molt important". Corral insisteix que no es tracta d'"excloure ningú", però sí de posar el focus en aquells perfils "més necessaris".
Una estructura més flexible
I el funcionari, quins canvis notarà? Les funcions, diuen des del Govern, "tindran una evolució" a mesura que es vagi incorporant la gent nova i aplicant les reformes. Es vol potenciar més la formació i capacitació dels treballadors, i fomentar la carrera professional dins de l'administració, sobretot horitzontal, un dels elements que han insistit més els experts i que també s'inclourà a la llei d'ocupació. Potenciant aquesta carrera horitzontal, el Govern confia poder fer més "flexible" l'organització. També es vol, per exemple, afavorir el "treball per projectes", de manera que es puguin fer crides a funcionaris per treballar en projectes concrets, encara que no siguin específicament del seu departament. Es tracta, doncs, d'intentar que l'estructura no sigui tan "rígida". "Amb les eines actuals, això és dificultós", apunta la secretària.
Una de les propostes del grup d'experts, en aquest sentit, eliminar les escales dins dels cossos facultatius per simplificar l'estructura. Ho contempla el Govern? Per ara, prudència. "Es farà una avaluació de les propostes", assenyala Corral, que admet que seria "millor" però que cal veure quin marge legal hi ha per fer un canvi així. Les propostes dels experts les avaluarà en els pròxims quatre mesos la CITMA, una comissió interna liderada per la secretària general de Presidència, Eva Giménez. Des del Govern insisteixen que tots els canvis que poden afectar condicions laborals s'estan fent en converses i coordinació amb els sindicats. Un dels esculls, a l'hora de reformar una estructura tan gran i complexa com l'Administració, és sovint la resistència al canvi.
Reforçar els sistemes d'avaluació
La reforma inclourà canvis per premiar el funcionari que treballa bé? Un dels debats habituals quan es planteja actualitzar l'Administració és precisament el sistema d'avaluació dels treballadors, que no sempre funciona. Com es pot mesurar la productivitat, la bona feina, i tractar de manera diferent els diferents treballadors? El Govern va aprovar al març un nou model d'avaluació de competències i objectius, que inclou complements de productivitat que puguin ser un incentiu real per als treballadors, que hi podran accedir després d'una avaluació que fa el seu cap, però també els seus companys de feina. Una de les crítiques que es fa és que, ara, tots els treballadors reben els complements de productivitat, al marge de què facin. Amb aquest sistema, el Govern vol que es premiï qui realment treballa bé. Els resultats es veuran el 2026.
Quan es parla de funcionaris sempre sobrevola una altra pregunta: té sentit que estiguin blindats? La reforma de l'Administració contempla canvis en aquest sentit? No és senzill. El Govern defensa l'actual model d'estabilitat laboral però assenyala que cal "aplicar la normativa" quan correspon, també el règim sancionador i disciplinari, quan hi hagi conductes que "no són òptimes". "La filosofia de l'ocupació pública a tot arreu és que tinguis estabilitat", remarca Corral. La prioritat és capacitat els comandaments per reconèixer la diferència entre els treballadors i analitzar si unes conductes determinades es poden permetre o no. Tot plegat, però, en un model en què el treballador està protegit per no quedar sotmès a una excessiva discrecionalitat política. Amb l'informe dels experts sobre la taula, la feina és ara del Govern per aplicar els canvis. També aquells que van al fons de la reforma.
