Canvis en la relació de la ciutadania amb l'Administració. El Parlament ha aprovat aquest dimarts la proposició de llei sobre una bona administració que han impulsat el PSC, ERC i els Comuns en el marc de la reforma que està impulsant el Govern. Amb els vots favorables també de Junts, el PP i la CUP, la nova proposta estableix novetats com que no és obligatori tornar les prestacions per a necessitats essencials de subsistència que s'hagin percebut indegudament per error administratiu.
Concretament, es reforma part de la llei que marca el dret a una atenció adequada i una bona administració. Entre els canvis també hi ha la prohibició expressa de la cita prèvia obligatòria i també s'introdueix el dret de la ciutadania a rectificar davant l'administració per evitar sancions en cas d'errors comesos amb bona fe. Per altra banda, l'Administració també es compromet a ser proactiva en tràmits clau com ara el naixement d’un fill. Són els primers canvis aprovats de la reforma de l'administració presentada pel Govern i, per ara, t'afectaran de la següent manera.
El dret a l'error
La reforma de la llei introdueix el dret a l'error. Això implica que les persones podran rectificar els seus errors davant de l'Administració sense percebre sancions. Així doncs, es preveuen mecanismes per evitar la imposició d'aquestes multes si l'errada de la persona s'ha comès de manera no fraudulenta. D'aquesta manera, l'usuari podrà justificar la seva errada de bona fe i rectificar-la en els tràmits corresponents.
Cal tenir en compte que, fins ara, era només l'Administració qui tenia el dret a rectificar els seus errors, però això no ho podia fer la ciutadania. Per tant, es reconeix per primera vegada el dret a l'error que ja existeix en països com França o Polònia. "Es passa de la tradicional malfiança a fer confiança en les persones que es relacionen amb l'Administració", diu el Govern.
Per altra banda, els empleats públics també tindran reconegut el dret a l'error. D'aquesta manera, els funcionaris només seran responsables d'accions fetes amb culpa o negligència greu, però sí l'actuació ha estat deguda i de bona fe, no tindrà cap càstig.
No tornar els diners rebuts per errada
També es reconeix el dret de les persones a no resultar perjudicades per errors administratius relacionats amb prestacions que cobreixin necessitats essencials. Concretament, la normativa preveu que no es puguin fer reclamacions quan els errors de l’Administració afectin prestacions vinculades a les necessitats essencials de subsistència, per tal de no perjudicar col·lectius vulnerables.
Proactivitat en tràmits clau
El canvi normatiu també obliga l'Administració a ser més proactiva. Segons reconeix el mateix Govern, els serveis públics funcionen sobretot de manera reactiva, la qual cosa vol dir que només actua quan la ciutadania fa un tràmit o presenta una sol·licitud. Amb el nou enfocament, el que es vol aconseguir és que l'Administració actuï de manera anticipada i preventiva encara que el ciutadà no ho demani formalment.
Un dels propòsits és que l'Administració sigui proactiva en tràmits clau com ara el naixement d’un fill, un canvi de domicili o els ajuts de menjadors escolars. En aquests casos, la ciutadania ja no haurà de repetir tràmits o aportar una vegada i una altra la mateixa documentació, sinó que podrà rebre un servei adaptat al seu context concret. Això, evidentment, es farà sempre amb un consentiment reconegut per donar compliment a la llei de protecció de dades i que es podrà revocar quan el ciutadà ho desitgi.
El Govern assegura que ja està dissenyant els primers serveis proactius amb l’objectiu de començar-ne a posar en marxa durant l'any vinent. Es preveu que els primers que entrin en funcionament siguin els vinculats al naixement d’un fill, de manera que quan es produeixi aquesta situació s’ofereixi a la família tots aquells serveis que puguin ser útils, com ara disposar del carnet de família nombrosa o monoparental si és el cas, o beques disponibles.
Adeu a la cita prèvia obligatòria
La cita prèvia ja no serà un requisit obligatori per accedir als serveis presencials de l'Administració. De fet, estarà prohibit que s'hagi de demanar expressament. Això no vol dir que ja no s'hagi de demanar en cap mena de tràmit, sinó que només serà requerida en casos que calgui millorar l'eficiència de l'atenció. Dos dels objectius del canvi són garantir el dret a una atenció adequada i protegir els col·lectius vulnerables o afectats per la bretxa digital.
Llenguatge clar
Per últim, també hi ha canvis per garantir una comunicació més clara entre l’Administració i la ciutadania. En aquest sentit, s'estableix que cal utilitzar un llenguatge planer, entenedor i accessible per a tothom. Es tracta de posar fi a les barreres que genera el llenguatge excessivament tècnic o jurídic i promoure una Administració que s’expressi amb claredat i proximitat.
