Carles Ramió (Girona, 1963) no és un alt càrrec del Govern, però és una persona rellevant, perquè lidera el grup d'experts que assessora Salvador Illa en una de les empreses de més envergadura de la legislatura: la reforma de l'administració. Aquesta qüestió la pilota el Departament de la Presidència, amb el conseller Albert Dalmau al capdavant, i en les últimes setmanes s'han anat anunciant canvis, com la introducció del dret a l'error o la proposta per professionalitzar la direcció pública. I n'hi hauran més, abans de l'estiu. De fet, aquesta és una estratègia que segueix la comissió per a la definició de l’estratègia de transformació de l’Administració (CETRA): anar fent passos per "estovar" les reticències que hi puguin haver abans d'entrar al moll de l'òs. 

En aquesta entrevista amb Nació, Ramió defensa una de les mesures més improtants anunciades fins ara: crear la figura del directiu públic professional, és a dir, situar en posicions de director o subdirector general persones que hagin passat un procés de selecció per acreditar la seva competència, amb la decisió última en mans del polític a partir d'una selecció prèvia. Això és un canvi important i implica, com apunta el catedràtic, "generositat" per part dels partits, que perdran capacitat d'incidència i també recursos. Més enllà d'això, també avisa que l'administració s'ha de reformar en profunditat perquè no col·lapsi i sosté que no tots els funcionaris han d'estar "blindats". 

Han anunciat la proposta per professionalitzar la direcció pública. Per què és tan important?
Som el país d'Europa que ho té menys ordenat i més desregulat. No se sap on acaba la política i on comença l'administració, i es produeix un procés de politització de la part que hauria de ser administració. Qui governa l'administració són els partits que han guanyat les eleccions i el Govern. D'això en depèn la seva legitimitat democràtica. Volem reforçar la política i això es fa deixant que el següent espai sigui estrictament professional i tingui més capacitats per implementar serveis i polítiques públiques. Professionalitzant l'administració pública potenciem la política. 

La traducció d'això és que no volen que amb els canvis de governs hi hagi una allau de canvis en els alts càrrecs de l'administració.
Només faltaria que el president i els consellers no canviessin, però quan els canvis arriben a l'aparell i a les màquines -direccions i subdireccions generals, càrrecs de lliure designació que poden quedar contaminats per manca de continuïtat i d'una certa "politització"-, aleshores estem desprofessionalitzant greument l'administració. No hi ha cap empresa que, quan canvia el CEO, canviïn 900 directius. Això suposa una fragmentació, una manca de continuïtat. Els estudis diuen que aquells països amb més continuïtat entre els directius públics tenen major qualitat de serveis i qualitat institucional. Els països amb més canvis, tenen menys qualitat. Espanya i Catalunya són dels pitjors d'Europa.

"En els alts càrrecs, no podem confondre l'element de complicitat amb el fet d'acabar triant algú que té vinculacions amb el partit"

Els directors generals que hi ha avui a la Generalitat ocupen el càrrec més per afinitat partidista que no pas per competència professional?
Els directors generals són llocs polítics. Com que són càrrecs molt professionalitzats, hi ha partits que busquen professionals, però no tenen per què fer-ho. Poden triar qualsevol persona, i moltes vegades ho fan. Una altra cosa són els subdirectors, llocs reservats a funcionaris, però el fet que els partits puguin triar qualsevol funcionari també implica arbitrarietat, fílies i fòbies, i es pot produir una certa politització.

Una de les característiques d'aquesta direcció pública és que hauria de ser estable, i no estar vinculada als canvis de govern.
El sentit comú diu que no hauria de canviar. Jo he ocupat llocs directius, amb càrrecs sota meu de lliure designació. No els he canviat, perquè quan tens un mandat com a molt de quatre anys, el que vols és fer coses i anar ràpidament. Moltes vegades hi ha cessaments perquè es veu l'alt càrrec com algú lligat a l'anterior partit i es fan cessaments en ramat per posar "els meus". Això és pervers. Hi ha una fractura absoluta i una manca de continuïtat i de coneixement.

Però sí que hi ha d'haver un punt de complicitat amb el polític, s'han d'entendre.
Els llocs de direcció pública haurien de ser meritocràtics, però és cert que hi ha un petit ingredient de complicitat. No hi ha d'haver desconfiança i si no t'entens amb el directiu l'has de poder canviar, perquè si no tot es bloqueja. Ara bé, no podem confondre aquest element de complicitat amb el fet d'acabar triant algú que té vinculacions amb el partit o que et cau bé personalment, perquè aleshores s'entra en una relació clientelar. Hi ha mecanismes per triar bé: mirant el currículum o fent unes proves de competències directives pots afinar molt. Amb els subdirectors, l'únic requisit ara és que siguin funcionaris A1. Encara que portin només dos mesos o no tinguin cap competència directiva. I pel fet que són amics d'algú, acaben sent els màxims responsables d'un àmbit.

"L'institut de direcció pública professional ha de funcionar de manera completament independent del Govern"

No pot implicar, això, que s'acabi creant una "casta" funcionarial o d'alts càrrecs que pugui frenar decisions polítiques? 
Això passa a Madrid, a l'Administració General de l'Estat. Hi ha uns cossos tan potents que dominen l'agenda burocràtica i s'han introduït als partits, i dominen l'agenda empresarial. Els polítics manen poc. Insisteixo: quan tu no t'entens amb el professional perquè et bloqueja les polítiques públiques i ho pots argumentar, aleshores el pots cessar. Amb quina diferència? No tries qui vols, sinó que hauran d'estar acreditades una sèrie de competències. Hi haurà una agència de direcció pública professional que farà una selecció prèvia amb tres candidats perquè el polític triï el que li sembli. Aconseguim les dues coses: tres candidats bons per assegurar la meritocràtica i el polític pot triar aquell que s'adequa més al seu projecte polític o personalitat. Fem les dues coses: meritocràcia i el punt de confiança.

La clau és, doncs, qui decideix quins seran els tres candidats que es posaran davant del polític. Qui formarà part d'aquesta comissió que triarà els potencials elegits?
És clau que aquest institut de direcció pública professional, encara que estigui adscrit a l'administració pública i encara que el president i el president de la comissió de selecció l'esculli del Govern, funcioni de manera completament independent. S'ha de triar una persona de reconegut prestigi, amb auctoritas, i amb personalitat per operar de manera independent i amb un mandat que no estigui vinculat al cicle polític. És segur que rebrà trucades de gent important que demanarà que determinats candidats es mirin amb bons ulls.

Preveuen reticències dels partits per introduir aquesta figura del directiu públic professional? Acabaran perdent capacitat d'influència i recursos.
Introduir la direcció pública professional implica un acte de generositat per part dels partits, perquè es lliguen les mans. Però aquesta generositat s'ha produït en tots els països avançats i tots els partits ho porten al programa electoral. Si no, l'administració pública no funciona bé. Estem en una situació crítica, la pitjor dels últims 30 anys. O es reforma amb profunditat, o això col·lapsa. Abans reclamàvem direcció pública professional els acadèmics i algunes associacions especialitzades, però ara ja ho reclama la societat -la FERA, la Cambra de Comerç, empresariat, organitzacions socials...-. Als partits polítics se'ls farà més difícil dir que no, perquè se'ls veurà una mica el llautó. Quin interès tenen? Volen tenir lògiques clientelars?

"O l'administració es reforma en profunditat, o això col·lapsa"

Diu que la situació de l'administració és crítica. Per què?
Fa 75 anys que no reformem l'administració. L'última va ser a finals dels anys 50, en ple franquisme, impulsada pels tecnòcrates de l'Opus i liderada per López Rodó. La demografia ens ha atropellat: teníem una administració per 6 milions i ara en som 8. Hem fet pedaços, però ens ha quedat tot petit. I tenim el gran problema, que es notarà a mitjà termini, de l'envelliment de la població, que estressa els serveis públics sobretot en l'àmbit sociosanitari. No ha ajudat tampoc la crisi econòmica, la Covid... Anys dolents, cap reforma i nous reptes. I l'entorn públic és cada cop més turbulent, ple de reptes sobrevinguts i inèdits, com ara danes, incendis o apagades que s'hauran de gestionar.

Quin element creu que és prioritari? Un punt que sigui imprescindible i important reformar?
La reforma per mi són quatre elements: el primer, la direcció pública professional; el segon, l'ocupació pública, els sistemes de selecció meritocràtics i mantenir la motivació i el talent amb carrera horitzontal, que no sigui només l'antiguitat. El progrés ha de ser per mèrit, no per antiguitat. L'administració té la mania d'uniformitzar-ho tot, tractar tothom igual. No tothom progressa igual, hem de gestionar la diferència per motivar i mantenir el bon ritme de treball. Pel que fa a l'ocupació pública, hi ha d'haver una certa flexibilitat. No tothom ha de ser funcionari, no tothom ha de ser estable, perquè haurem de fer front a reptes nous que apareixen i desapareixen. Tercer punt: un nou model d'organització més flexible i no tan burocràtic, amb menys jerarquia, menys inflació orgànica, menys caps, crear unitats temporals per projectes temporals. El quart punt és el tema tecnològic, la governança de dades, la intel·ligència artificial per fer canvis estratègics d'alt impacte. 

"Tots els funcionaris hem d'estar blindats? També els metges? O els professors com jo?"

Ha parlat dels funcionaris. Té sentit la figura del funcionari avui en dia? Una persona que aprova unes oposicions i guanya una plaça per tota la vida.
Jo soc funcionari. Com la societat accepta que ens paga a uns privilegiats que, fem el que fem, tenim la feina assegurada fins a l'últim dels nostres dies? Els ciutadans saben que els treballadors públics -alguns- hem d'estar blindats d'un mal ús del poder polític. Aquesta dinàmica, ben feta, fa que el polític mani i el funcionari executi amb el seu criteri professional. Si el funcionari està empoderat, hi haurà menys corrupció. L'estabilitat no és dolenta, i en termes generals està bé que els empleats públics siguin estables. Les organitzacions més innovadores són aquelles que són estables, perquè permeten innovar, experimentar.

També una estabilitat absoluta?
Una estabilitat absoluta pot tenir efectes perversos. Tots hem d'estar blindats? Els metges han d'estar blindats? O els professors com jo? L'element que justificaria la condició de funcionari seria que exerceixes funcions d'autoritat, com jutges, fiscals, inspectors d'hisenda, policies, o que siguis vulnerable en relació amb el poder polític, és a dir, que treballis a prop dels polítics. Jo n'estic molt lluny. A mi, si canvia el conseller d'Universitat, no m'afecta o de manera molt indirecte. Ara, els que estan al nucli de la conselleria, aquests potser sí, i sí que han d'estar blindats. Jo com a professor no exerceixo autoritat ni m'afecta el poder polític. No passaria res si jo no fos funcionari. Això té molt mala premsa.

Com es canvia la percepció que hi ha sobre els funcionaris? Aquesta que diu que com que tenen la feina garantida son poc productius, en general.
En els treballadors públics, com qualsevol col·lectiu, hi ha de tot. La majoria treballen bé i un percentatge significatiu treballa molt més del que els ciutadans s'imagina. Però és cert que també hi ha un petit percentatge que no funciona, i amb les actuals regles del joc no hi ha res a fer. Un sistema que només té entrada i no té sortida, no funciona. Fa falta algun tipus de sortida, que seria per aplicar de manera molt excepcional però que podria tenir un efecte corrector. Hi ha un règim disciplinari però no s'aplica mai. Ara bé, no hem de criminalitzar els empleats públics.

"Els models memorístics han funcionat bé, però són injustos i trenquen el principi d'igualtat"

També ha parlat dels mecanismes de selecció. Té sentit el model d'oposició memorístic? S'hauria de canviar?
Els models memorístics han funcionat bastant bé. La gent que té memòria sol ser gent intel·ligent i amb bones competències. Però passen dues coses: és injust i es trenca el principi d'igualtat. Quina família es pot permetre que el fill, després del grau, pugui estar amb una actitud totalment especulativa i gens segura durant set anys per guanyar un lloc al cos diplomàtic? O cinc anys per entrar al cos d'advocats de l'Estat? Durant aquest temps no treballes i tens despeses molt altes perquè has de pagar una acadèmia i un preparador. Això només s'ho pot permetre una elit o és endogàmic dels propis funcionaris dels grans cossos. També és injust pels falsos negatius: molta gent que seria un gran empleat públic però no pot que no se li dona bé la memòria. I l'altre element són els joves.

Què passa amb els joves?
Ja no estan disposats a passar per aquest filtre. A la seva edat més atractiva, no volen estar-se tancats memoritzant temes. Hi ha una manca de vocació absoluta. El sistema s'ha de canviar perquè si no no tindrem candidats. Ja està passant a l'Estat.

La meva percepció és que l'administració s'està convertint en l'únic lloc amb estabilitat i bones condicions salarials, i s'està creant una bretxa entre sector públic i el sector privat, que és més inestable, amb sous més baixos i treballes més hores.
Això pot donar-se, però amb matisos. La gent pot voler anar a l'administració, però no hi voldrà anar amb aquest sistema de selecció. Si la gent hi vol anar, per a l'administració és positiu perquè podràs triar els millors dels millors. Aquí hi ha una dissoncància: els joves són molt realistes i instrumentals, i veuen que el mercat laboral privat és cada cop més inestable, amb retribucions més baixes, i és normal que vulguin optar al sector públic. Això és problema del sector privat, no de l'administració. Però per altra banda, els més eixerits, aquells que volem aconseguir, no valoren tan l'estabilitat. Els agrada el canvi, la interacciò. Cosa que, per cert, també es pot aconseguir a l'administració.

Com haurien de ser els nous sistemes de selecció?
La Generalitat ja havia fet un projecte de llei, que obra un ventall de sistemes molt variats. Quan s'aprovi, podrem fer sistemes selectius per competències, meritocràtics, per triar els perfils més adequats.

"Hem de diferenciar la burocràcia bona de la dolenta; si l'erradiquem tota, matarem l'administració"

Com es pot reduir la burocràcia a l'administració sense perdre garanties o controls?
Jo soc un gran defensor de la burocràcia [riu]. La burocràcia és com el col·lesterol, hem de saber diferenciar el bo del dolent. Si erradiquem tota la burocràcia, materem l'administració. Sempre n'hi ha d'haver un mínim, perquè hem d'actuar amb seguretat jurídica i regular. La burocràcia dona garanties. Ara bé, aquest model tan esplendorós, tan dinàmic, creix. Anem plantant burocràcia i no fem un servei cuidat de jardineria, i quan el jardí és una selva hem de fer una reforma, fer camins i esporgar-la una mica. Tenim propostes per reduir l'excés de regulació, per agilitzar procediments i per avançar en la digitalització sense generar més obstacles en els ciutadans, de manera que sigui amable, accessible i fluïda, i combinada amb atenció presencial. 

Reduint això no hi ha risc que hi hagi més casos de males pràctiques?
Hi ha un accés de controls que no aporten cap tipus de valor. Aquests els hem d'eliminar, i deixar els que aportin valor. Amb un control o dos de ben fets és suficient. La Intervenció General ha acceptat les nostres propostes, i fins i tot ens les ha duplicat. En l'àmbit de les subvencions, vam dir que de cara a l'any que ve s'havia de trigar un 30% menys de temps. La Intervenció General ens va dir que trigaria un 50% menys. I ells són els caps de l'ortodòxia del sistema, i així ha de ser. Si surten casos de corrupció és perquè potser estem controlant coses que no tenen sentit i allò que realment és important no ho controlem. 

L'estratègia de la CETRA és anar anunciant mesures poc a poc per anar destensant i evitant bloquejos. Han notat reticències internes a l'administració?
De moment no gaires, perquè encara no hem entrat en l'alta intensitat. Hem triat elements concrets de millora que han de tenir impacte directe en els ciutadans. Això ens serveix per estovar el pop i fer-lo més digerible, per fer després reformes més profundes. L'administració té moltes esquerdes, hi posem un líquid, el congelem i trenquem el sistema per fer reformes més profundes. Veurem com va. Algunes coses costaran, perquè toquen el nervi de resistència. L'administració és molt conservadora i capturada per la cultura política, el corporativisme i, com no, els sindicats.