El president d'Aena, l'exdirigent del PSC Maurici Lucena, va ser ahir als Matins d'Esade a Barcelona per anunciar que, ben aviat, es començarà a licitar el projecte d'ampliació de l'ampliació de l'Aeroport del Prat. És una fase molt inicial en el camí cap a l'ampliació de pistes i la nova terminal satèl·lit, que tindran un cost aproximat de 3.200 milions, que s'hauria de començar a executar el 2029. La licitació que es farà ara de la redacció del nou Pla Director de l'aeròdrom, el primer low cost d'Europa i el setè en passatgers, inclourà les mesures ambientals i tindrà un cost de 4,45 milions. És un import elevat atesa la complexitat del procés i la necessària tramitació davant la UE. En paral·lel, en els anys vinents la companyia que presideix invertirà, de la mà de l'Estat, 800 milions per posar al dia i ampliar l'actual T1 i la T2. El Prat està, amb 55 milions de passatgers, al màxim de la seva capacitat, que podria augmentar si s'optimitzés el funcionament de les pistes.

Aquest és un procés que sectors econòmics de la ciutat, amb les patronals al capdavant, i el PSC han animat molt. Estan fermament convençuts que, per ser competitiva, l'economia catalana necessita un aeroport més gran i que només així es canviarà la naturalesa del Prat passant dels vots barats als intercontinentals que permetrà atreure un turisme de més qualitat i, segons diuen, executius d'empreses i investigadors. És una opinió que no genera consens i que, per ara, no se sosté en cap informe o estudi, si més no que s'hagi fet públic i es pugui contrastar. 

El Prat ja té vols intercontinentals (tot i que podrien ser-ne més si Aena no els volgués concentrar a Barajas) i amb un canvi del funcionament de les pistes en podria absorbir més. Hauria, això sí, de reduir la presència de companyies de baix cost. No queda massa clar a què es referia, però Lucena, que ja va demostrar certa originalitat en la seva etapa de portaveu del PSC al Parlament, va afirmar que les alternatives a l'ampliació que ell defensa són "ximpleries" i va titllar de "cunyats" els que les formulaven. ERC i els Comuns, socis de Salvador Illa, van entomar amb estoïcisme els anuncis de Lucena perquè saben que encara hi ha partit, molt partit, al davant. Sobre tot aquest assumpte us aconsello recuperar l'article de Miquel Puig. 

Lucena va capejar en la seva compareixença dos assumptes. Un perquè no és competència seva, i l'altre perquè intenta bloquejar qualsevol canvi. El debat sobre el model econòmic vinculat a l'ampliació de l'aeroport, que impactarà en el turisme si es passa de 55 a 80 milions de passatgers com es preveu —amb les derivades que té per a l'habitatge, els sous o la llengua— és imprescindible fer-lo. Després ja vindrà el debat tècnic sobre com s'amplia o per quin model s'opta. El Govern no l'hauria d'obviar optant pel creixement sense més ni més.

L'altre és de la participació de les administracions catalanes, i singularment de la Generalitat, en la gestió del Prat, la principal infraestructura econòmica del país. Si l'executiu d'Illa o els que vindran volen incidir en el model econòmic és imprescindible que hi puguin dir alguna cosa. En això, però també en assumptes com ara el mercat laboral (el salari mínim a Catalunya ha de ser el mateix que a Astúries?), la política fiscal o la llicència bancària de l'ICF que ahir reclamava Pimec al Banc d'Espanya. Altrament, no es passarà dels brindis al sol. 

El president d'Aena va dir que la seva empresa és "molt important" i que no cal canviar el model "perquè si una cosa funciona no cal tocar-la". I sí, és evident que gestionar el Prat des d'una companyia espanyola que gestiona els aeroports de l'Estat de forma centralitzada i marcant-ne les prioritats deu funcionar molt (el darrer any que vam saber dades, el 2014, la meitat dels beneficis d'Aena venien del Prat), però és evident que als catalans no els surt prou a compte vistes les mancances de tot plegat. O, com a mínim, no hi poden dir la seva.

ERC fa temps que intenta encetar el meló i dialoga amb el govern espanyol malgrat que la seva prioritat ara és el finançament, i el PNB també ho ha posat damunt la taula i ha creat un grup de treball amb el govern central per trobar una fórmula de gestió pels tres aeroports bascos. Lucena, que és on és per decisió política, assegura que ell es deu als accionistes i s'escuda en els privats per negar-se a canviar el model, però quan es dirigeix una empresa pública —el 51% d'Aena és del ministeri de Transports— no es pot perdre de vista l'interès general, que a vegades també és el dels catalans.    

Avui no et perdis

• Carlos Mazón es desentén de la gestió de la dana: «No depenia de si estava al Ventorro»; per Lluís Girona Boffi.
• Així serà l'estratègia ferroviària de Catalunya: més estacions d'AVE i dos nous eixos «de futur»
• El Congrés tomba a la primera la proposta d'ERC per «fregir a impostos» els especuladors; per Bernat Surroca.
• El dia clau de García Ortiz: declaració al Suprem per acabar de desvincular-se de la filtració; per Bernat Surroca.
• Gir de guió a Vallcarca: Collboni pacta amb BComú retocar el pla urbanístic i implicar-hi els veïns; per David Cobo.

El passadís

En els pròxims dies, i en el marc dels 50 anys de la mort de Franco i l'inici de la Transició espanyola, el rei Felip VI condecorarà tres personalitats que van fer possible el canvi de règim i el procés constitucional. Ha concedit el Toisó d'Or, un dels ordes de cavalleria més antics d'Europa i que dona el dret a ser tractat d'excel·lència, a l'expresident Felipe González, del PSOE, a Miquel Roca, de CiU, i a Miguel Herrero de Miñón, d'AP. Aquests dos últims van ser ponents constitucionals. La condecoració l'han rebuda, entre d'altres, la reina Sofia o la princesa Elionor. El Toisó és una mena de penjoll d'or amb la figura d'un xai i una cadena de baules i té un gran valor. Els guardonats la tenen en dipòsit i, quan morin, els seus fills l'hauran de tornar a la Corona. El darrer que ho va fer va ser Adolfo Suárez Illana en un acte protocol·lari després que morís el seu pare. Un dels que la té és l'expresident de la República Francesa, Nicolas Sarkozy, que aquesta setmana ha sortit de la presó després de ser condemnat per corrupció. 

Vist i llegit

Fa uns dies a la sala de premsa de la Comissió Europea es va fer una pregunta que té bastant lògica. "Si Rússia ha de pagar la reconstrucció d'Ucraïna, ha de pagar Israel la reconstrucció de Gaza, atès que ha destruït pràcticament tota la Franja?", va demanar el redactor de l'agència de notícies Agenzia Nova, Gabriele Nunziati. El portaveu de la Comissió se'l va treure del damunt: "És una pregunta interessant que no comentarem en aquest moment", va afirmar. El problema és que, dies després, per pressions polítiques la seva empresa el va acomiadar per fer una pregunta "tècnicament equivocada". Jesús Ruíz Mantilla escrivia a El País sobre aquest assumpte: "Espero que no li faltin ofertes de feina a Nunziati. Demostrarà que hi ha mitjans que prefereixen els periodistes íntegres als submisos. Si, en canvi, no torna a trobar feina, aleshores sí que tindrem un problema. No els periodistes. La democràcia, estimats amics, la democràcia...", va escriure. Per cert, que a la sala de premsa, uns dies després va passar això sí que val una mica com a consol.

La perla del DOGC

Catalunya té nous notaris. El DOGC va publicar ahir la provisió de notaris per diverses vacants per jubilacions, trasllats o defuncions. En concret, se'n van nomenar Girona, Barcelona, Lleida, Sabadell, Cornellà de Llobregat, Terrassa, Sant Joan Despí, Castelldefels, i Viladecans. Aquí podeu consultar els que ho deixen i el perquè i els nous titulars i la seva categoria, que té a veure amb la importància de la població on se'ls destina.

[Si t'ha agradat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]