El Govern ha aprovat aquest dimarts l'Estratègia Ferroviària de Catalunya (EFC) amb 63 mesures a desenvolupar fins al 2050, entre les quals es planteja la construcció de tres noves estacions de l’AVE a Girona, Tarragona i a Vilafranca del Penedès i dos nous eixos ferroviaris com l'Eix Transversal ferroviari o la Línia Orbital ferroviària (R9), que l'executiu considera "de futur" i que busquen replicar la fórmula de la xarxa viària.
La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha assenyalat que aquesta estratègia és fruit de les peticions del Parlament i planteja les actuacions que s'han de fer fins al 2050, més enllà de la feina que ja s'està fent per millorar el sistema. “L'objectiu és planificar el desenvolupament del transport ferroviari a mitjà i llarg termini, i adaptar-lo als reptes actuals i futur en matèria d'infraestructures”, ha detallat Paneque.
El document identifica vuit objectius, com ara millorar la fiabilitat dels trens i la xarxa ferroviària, augmentar la intermodalitat entre els mitjans de transport, incrementar el transport de mercaderies per tren, promoure les empreses catalanes del sector ferroviari (27.000 persones ocupades i una facturació de 3.600 milions d'euros) i potenciar l'FP ferroviària. L’estratègia també planteja impulsar la Línia Orbital (R9) o crear una empresa pública per comprar material rodant.
El document neix de la voluntat de planificar i definir el nou model ferroviari català arran del traspàs integral de Rodalies, el futur creixement de la població i els seus desplaçaments (dels 8,1 milions actuals als 10 milions en l'horitzó del 2050) o de la necessitat de descarbonització de la mobilitat.
Una anàlisi que també té en compte l'increment de quilometratge de la xarxa a Catalunya que, de tenir poc més de 1.500 quilòmetres el 2021, ha passat a uns 2.050 quilòmetres el 2024, un 30% més. Per assolir els vuit objectius, l'EFC defineix unes línies d'actuació i un conjunt de mesures a desenvolupar per plans, programes, normatives i actuacions del Govern amb tres horitzons temporals: 2030, 2040 i 2050.
La Generalitat com a autoritat ferroviària
L'Estratègia Ferroviària de Catalunya preveu la potenciació de la Generalitat com a autoritat ferroviària mitjançant una nova formulació de la Llei ferroviària, la constitució de la nova empresa operadora de Rodalies o la implantació de l'Agència Catalana de Seguretat Ferroviària. Per avançar en la planificació de serveis i infraestructures, i millorar la seguretat i fiabilitat del sistema, l'estratègia inclou instruments com el Pla de serveis ferroviaris de Catalunya; la revisió del Pla d'infraestructures del Transport de Catalunya (PITC); les actualitzacions anuals de l'Agenda Catalana del Corredor Mediterrani o la programació de les actuacions del Pla de Rodalies 2026-2030.
Altres inversions estratègiques serien la construcció de tallers, la creació d'una empresa per comprar material rodant i mesures per afavorir la interoperativitat de la xarxa. L'Estratègia igualment planteja actuacions per facilitar la intermodalitat amb altres modes de transport, com intercanviadors entre serveis ferroviaris i amb les línies de bus interurbà, metropolità i urbà, afavorir els transbordaments i garantir uns temps d'enllaç raonables. També proposa zones d'estacionament d'enllaç i de guarda segura de bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal. El document -d'una setantena de pàgines- també dedica un apartat a l'atenció al client i la informació que aposta per millorar la comunicació amb els usuaris i la senyalització, i més formació al personal.
Línia Orbital i tres noves estacions d'AVE
Pel que fa a la seguretat, reclama la creació d'una Comissió d'Accidents Ferroviaris i, en l'apartat de maximització de la xarxa, el document parla de mesures com l'increment de la capacitat dels túnels urbans de Barcelona, la implantació de sistemes de conducció avançats o fomentar la I+D+I ferroviària.
Incrementar la velocitat dels trens regionals i establir combois semidirectes són dos dels objectius per millorar la competitivitat dels serveis ferroviaris. També advoca pel paper de reequilibri territorial del ferrocarril i proposa infraestructures com l'Eix Transversal ferroviari o la Línia Orbital ferroviària (R9), dos eixos ferroviaris "de futur" que busquen replicar la fórmula de la xarxa viària, segons ha dit la consellera de Territori, Sílvia Paneque. "Abans d'acabar el 2025 s'adjudicarà l'informe d'estudis de l'eix orbital", ha dit Paneque.
En paral·lel, també reivindica tres noves estacions d'alta velocitat a Catalunya: Girona-aeroport, Vilafranca del Penedès i Tarragona-aeroport.
Finalment, l'Estratègia Ferroviària de Catalunya reclama potenciar el sector ferroviari en l'àmbit formatiu (amb FP, creació de cicles formatius i facilitar la incorporació de la dona) i també en l'àmbit econòmic, a través de mesures de concertació amb els clústers.
30.000 milions d'inversió ferroviària en 25 anys
La inversió ferroviària en aquests últims 25 anys a Catalunya ha estat de l'ordre d'uns 30.000 milions d'euros, a parts pràcticament iguals entre l'Estat i la Generalitat, cosa que significa una mitjana de més de 1.200 milions per any. La línia d'alta velocitat ha acaparat la major part de la inversió de l'Estat (uns 10.000 milions d'euros), mentre que la Generalitat ha destinat majoritàriament la inversió a les línies L9 i L10 de metro i a FGC.
