05
de febrer
de
2024, 20:22
Actualitzat:
07
de febrer,
18:58h
Els pagesos catalans tornen a la protesta a partir d’aquest dimarts 6 de febrer en el context de les mobilitzacions del sector a nivell europeu. En les darreres setmanes el sector ha sortit als carrers de França, Alemanya, Polònia i Romania i ara, a Catalunya. L’impacte de la guerra d’Ucraïna, les especulacions de les grans distribuïdores i l’excés de burocràcia són alguns dels principals problemes d’uns pagesos que, a Catalunya, pateixen també els estralls de la sequera i que cada cop són menys i amb menys explotacions familiars.
El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, assegura que molts agricultors viuen al límit després que l’any passat no tinguessin guanys i d’unes perspectives similars aquest 2024. "Ningú vol arruïnar-se", apunta la veu de la primera força sindical del camp català. Per Caball, les mobilitzacions arriben en un context de sequera on l'aigua s'ha de repartir i és crític amb els usos que es permeten del recurs hídric. El líder d'UP, que just comença a commemorar els seus 50 anys d'existència, ho té clar: la pagesia està en escac.
La pagesia catalana està pitjor ara que fa cinc anys?
Sí. La conjuntura del nostre país i a escala mundial no ens ajuda. La sequera actual i la volatilitat dels mercats ens estan afectant molt. Les realitats dels preus d’abans ara no les trobem, i això porta a un escenari econòmic de pèrdues. A molts pagesos catalans no els hi van sortir els comptes l’any passat, i si la pluviometria no canvia, aquesta campanya tampoc no serà bona. Una temporada dolenta es pot aguantar, però dos o tres ja és més difícil. Ningú no vol treballar per arruïnar-se.
Perden diners els pagesos?
Molts d’ells, sí. La climatologia adversa i la guerra d’Ucraïna han posat en escac la pagesia. Els preus són molt baixos i les grans distribuïdores fan l’agost. L’excés de burocràcia també és un altre factor que penalitza els pagesos. Dediquem moltes hores a fer papers, i si fem papers no ens podem dedicar a la nostra feina.
Per què passa això?
Per l’augment de normatives europees i espanyoles en els darrers anys. Cal acreditar que es compleixen tots els requisits per realitzar la nostra feina, i a vegades t’obliguen a tramitar documents que ja han estat entregats en altres administracions. La precaució i el control són bons, però fins a quin punt? La burocràcia ens fa perdre capacitat productiva i ens deixa en desavantatge respecte als nostres competidors. En aquesta qüestió hauríem d’adoptar la mentalitat nord-americana, que simplifica tràmits.
Solucionar la sequera i la guerra d’Ucraïna no depèn del Govern.
No, però treballar en la minimització dels seus efectes sí. Miri, l’any 2008 hi va haver una forta sequera i es van plantejar mesures per pal·liar-la. Però va ploure i d’aquelles solucions ens en vam oblidar tots. Els discursos que es fan ara per lluitar contra la manca d’aigua són encara més durs que els que es feien fa quinze anys, i en alguns casos s’apunta directament contra la pagesia.
En quin sentit?
Alguns diuen que s’han de reduir les zones de regadiu a Catalunya. Hi ha un menysteniment creixent envers l’agricultura del nostre país. El que cal fer és justament augmentar les finques de reg i, sobretot, modernitzar les infraestructures per millorar-ne l'eficàcia. Tinc la sensació que l’estalvi d’aigua que es demana actualment només està enfocat a les ciutats. És més important que un gimnàs de Barcelona pugui fer anar les dutxes que no pas que els pagesos puguin regar?
Els catalans no ens creiem la nostra pagesia?
Tenim molt poca memòria tots plegats. La pandèmia de la Covid-19 va provocar una mirada positiva cap als pagesos perquè la gent va copsar-ne la importància. La producció d’aliments es veia com un fet cabdal en època de confinament. Però ens n’hem oblidat, d’allò. I no fa ni quatre anys. La pagesia necessita una mirada més positiva dels ciutadans i que es prengui consciència de les dificultats a les que ha de fer front. La competència amb altres països, la burocràcia, els baixos preus, les especulacions…
Les grans distribuïdores són les enemigues dels pagesos?
Li diré clarament: les grans distribuïdores aniquilaran la pagesia catalana si no les aturem. Les grans cadenes s’encarreguen de fixar els preus i això repercuteix en els marges de guanys del pagès. Quan una gran cadena de supermercats abaixa el preu de la llet, arrossega la resta a fer el mateix. Això passa sempre a la baixa. Quan s’apugen els preus no sol passar. Hi ha gent que vol dominar la producció, la transformació i la venda. I a més, volen tenir la possibilitat de dir-li al ciutadà què ha de comprar. Aquesta especulació no és rendible per al pagès.
I quina solució proposa?
La ciutadania ha de valorar la feina dels pagesos i els polítics han de ser valents a l’hora de prendre mesures. Cal consumir els productes catalans i evitar que la competència d’altres països la trobem als supermercats. Hauríem de pensar que cada cop que entrem al Mercadona estem fent la guitza al pagès. Per quina raó hem de comprar cítrics de Sud-Àfrica si aquí tenim collita? Tot això fa que la pagesia sigui poc atractiva per als joves. Hi ha pocs pagesos de menys de 40 anys que gestioni explotacions. Ja no li dic de menys de 25.
No hi ha relleu generacional.
És molt complicat, i per això és important que la producció sigui rendible per al professional del camp. Les ajudes als joves agricultors s’han de plantejar com un pla de negoci i, sobretot, garantir que la seva producció anirà bé. La burocràcia actual és un autèntic maldecap.
Què reclamen vostès amb el gasoil agrari?
El gasoil agrari és el combustible que utilitzem els pagesos i que està bonificat. És diferent del que utilitzen els ciutadans. Al cap de l’any, amb la suma de les factures es pot demanar la devolució d’uns cèntims per litre. El que demanen és que aquest marge ja fos descomptat d’entrada. L’administració ens diu que això no és possible, però la realitat ho desmenteix. Fa uns mesos tothom posava gasolina amb descomptes directes sobre el preu real.
Com veu la pagesia catalana en un horitzó de cinc anys?
Si se li donen les possibilitats, bé. Hi ha gent que vol tirar endavant, innovar i transformar. Es parla molt de la davallada del nombre de pagesos, però si mirem les superfícies de conreu, sobretot a la plana, veurem que no es perden. Un pagès avui produeix més que deu fa trenta anys.
El coordinador nacional d’Unió de Pagesos, Joan Caball, assegura que molts agricultors viuen al límit després que l’any passat no tinguessin guanys i d’unes perspectives similars aquest 2024. "Ningú vol arruïnar-se", apunta la veu de la primera força sindical del camp català. Per Caball, les mobilitzacions arriben en un context de sequera on l'aigua s'ha de repartir i és crític amb els usos que es permeten del recurs hídric. El líder d'UP, que just comença a commemorar els seus 50 anys d'existència, ho té clar: la pagesia està en escac.
La pagesia catalana està pitjor ara que fa cinc anys?
Sí. La conjuntura del nostre país i a escala mundial no ens ajuda. La sequera actual i la volatilitat dels mercats ens estan afectant molt. Les realitats dels preus d’abans ara no les trobem, i això porta a un escenari econòmic de pèrdues. A molts pagesos catalans no els hi van sortir els comptes l’any passat, i si la pluviometria no canvia, aquesta campanya tampoc no serà bona. Una temporada dolenta es pot aguantar, però dos o tres ja és més difícil. Ningú no vol treballar per arruïnar-se.
Perden diners els pagesos?
Molts d’ells, sí. La climatologia adversa i la guerra d’Ucraïna han posat en escac la pagesia. Els preus són molt baixos i les grans distribuïdores fan l’agost. L’excés de burocràcia també és un altre factor que penalitza els pagesos. Dediquem moltes hores a fer papers, i si fem papers no ens podem dedicar a la nostra feina.
"La sequera, els efectes de la guerra d’Ucraïna i l’excés de burocràcia estan posant en escac moltes explotacions del país. A molts pagesos no els hi surten els números"
Per què passa això?
Per l’augment de normatives europees i espanyoles en els darrers anys. Cal acreditar que es compleixen tots els requisits per realitzar la nostra feina, i a vegades t’obliguen a tramitar documents que ja han estat entregats en altres administracions. La precaució i el control són bons, però fins a quin punt? La burocràcia ens fa perdre capacitat productiva i ens deixa en desavantatge respecte als nostres competidors. En aquesta qüestió hauríem d’adoptar la mentalitat nord-americana, que simplifica tràmits.
Solucionar la sequera i la guerra d’Ucraïna no depèn del Govern.
No, però treballar en la minimització dels seus efectes sí. Miri, l’any 2008 hi va haver una forta sequera i es van plantejar mesures per pal·liar-la. Però va ploure i d’aquelles solucions ens en vam oblidar tots. Els discursos que es fan ara per lluitar contra la manca d’aigua són encara més durs que els que es feien fa quinze anys, i en alguns casos s’apunta directament contra la pagesia.
"És més important que un gimnàs de Barcelona pugui fer anar les dutxes que no pas que els pagesos puguin regar?"
En quin sentit?
Alguns diuen que s’han de reduir les zones de regadiu a Catalunya. Hi ha un menysteniment creixent envers l’agricultura del nostre país. El que cal fer és justament augmentar les finques de reg i, sobretot, modernitzar les infraestructures per millorar-ne l'eficàcia. Tinc la sensació que l’estalvi d’aigua que es demana actualment només està enfocat a les ciutats. És més important que un gimnàs de Barcelona pugui fer anar les dutxes que no pas que els pagesos puguin regar?
Els catalans no ens creiem la nostra pagesia?
Tenim molt poca memòria tots plegats. La pandèmia de la Covid-19 va provocar una mirada positiva cap als pagesos perquè la gent va copsar-ne la importància. La producció d’aliments es veia com un fet cabdal en època de confinament. Però ens n’hem oblidat, d’allò. I no fa ni quatre anys. La pagesia necessita una mirada més positiva dels ciutadans i que es prengui consciència de les dificultats a les que ha de fer front. La competència amb altres països, la burocràcia, els baixos preus, les especulacions…
Les grans distribuïdores són les enemigues dels pagesos?
Li diré clarament: les grans distribuïdores aniquilaran la pagesia catalana si no les aturem. Les grans cadenes s’encarreguen de fixar els preus i això repercuteix en els marges de guanys del pagès. Quan una gran cadena de supermercats abaixa el preu de la llet, arrossega la resta a fer el mateix. Això passa sempre a la baixa. Quan s’apugen els preus no sol passar. Hi ha gent que vol dominar la producció, la transformació i la venda. I a més, volen tenir la possibilitat de dir-li al ciutadà què ha de comprar. Aquesta especulació no és rendible per al pagès.
"La pagesia necessita una mirada més positiva dels ciutadans. La nostra tasca és bàsica"
I quina solució proposa?
La ciutadania ha de valorar la feina dels pagesos i els polítics han de ser valents a l’hora de prendre mesures. Cal consumir els productes catalans i evitar que la competència d’altres països la trobem als supermercats. Hauríem de pensar que cada cop que entrem al Mercadona estem fent la guitza al pagès. Per quina raó hem de comprar cítrics de Sud-Àfrica si aquí tenim collita? Tot això fa que la pagesia sigui poc atractiva per als joves. Hi ha pocs pagesos de menys de 40 anys que gestioni explotacions. Ja no li dic de menys de 25.
Joan Caball, coordinador nacional d'Unió de Pagesos Foto: Hugo Fernández
No hi ha relleu generacional.
És molt complicat, i per això és important que la producció sigui rendible per al professional del camp. Les ajudes als joves agricultors s’han de plantejar com un pla de negoci i, sobretot, garantir que la seva producció anirà bé. La burocràcia actual és un autèntic maldecap.
"La pagesia és poc atractiva per als joves. Poques explotacions son gestionades per menors de 25 anys i cada vegada hi ha menys pagesos"
Què reclamen vostès amb el gasoil agrari?
El gasoil agrari és el combustible que utilitzem els pagesos i que està bonificat. És diferent del que utilitzen els ciutadans. Al cap de l’any, amb la suma de les factures es pot demanar la devolució d’uns cèntims per litre. El que demanen és que aquest marge ja fos descomptat d’entrada. L’administració ens diu que això no és possible, però la realitat ho desmenteix. Fa uns mesos tothom posava gasolina amb descomptes directes sobre el preu real.
Com veu la pagesia catalana en un horitzó de cinc anys?
Si se li donen les possibilitats, bé. Hi ha gent que vol tirar endavant, innovar i transformar. Es parla molt de la davallada del nombre de pagesos, però si mirem les superfícies de conreu, sobretot a la plana, veurem que no es perden. Un pagès avui produeix més que deu fa trenta anys.