Ja fa alguns mesos que persones de l’entorn del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, havien advertit un gir en la decisió fins ara de l’entitat financera de mantenir la seu a Alacant. Una personalitat vallesana propera a Oliu explica a Nació que va detectar un subtil canvi de to en el dirigent bancari, que ja no negava amb rotunditat la possibilitat del retorn a la plaça de Sant Roc de Sabadell.
L’opa del BBVA contra el Banc Sabadell s’ha convertit en un thriller apassionant. Poques operacions del món financer han aconseguit un nivell d’atenció pública com aquesta, en un procés atapeït de girs inesperats i en què tenen un paper destacat les millors agències comunicatives. La decisió del Sabadell de retornar la seu social a Catalunya, feta pública dimarts al vespre, ha estat el darrer moviment en una partida encara incerta.
Aquest dimecres a la tarda, el consell d’administració del Sabadell ha aprovat la decisió que reverteix l’adoptada fa set anys, l’octubre del 2017, quan l’entitat financera va decidir un canvi dramàtic de seu davant l’espiral política produïda amb el referèndum de l’1-O. Mentre s'espera que Competència i, finalment, el govern espanyol resolguin la carpeta, el Sabadell torna a Catalunya. Per què ara? Quines claus expliquen una decisió que, per força, té un fort component polític i simbòlic?
Un moviment per sorpresa
La notícia del canvi de seu publicada per ABC va forçar a avançar l’anunci d’una decisió que, segons fonts econòmiques, estava prevista per a la setmana vinent. El moviment, amb tot, ha agafat tots els actors desprevinguts. Dimarts a la nit, fins i tot en nivells de direcció mitjana hi havia un desconeixement absolut sobre el trasllat de seu. En el seu moment, els directius del banc van patir molt el trasllat i molts el donaven per amortitzat. Com tots els grans moviments de peces en un escaquer, la decisió ha vingut per sorpresa i quasi amb nocturnitat.
Un entorn polític favorable
La clau política és evident en la decisió del banc. El retorn de la seu es produeix en un context de “normalització” política a Catalunya. El front polític i l’econòmic s’han conjurat per solidificar un relat d’estabilitat. Persones de l’àmbit econòmic vallesà donen per fet que Oliu ha compartit la seva decisió amb els presidents Pedro Sánchez i Salvador Illa. Pel discurs d’Illa, la notícia del retorn del banc és un regal que corrobora que el procés queda enrere.
És conegut l’esforç fet des de Foment del Treball per facilitar un clima que obrís les portes al retorn de seus. L’elecció de Josep Sánchez Llibre al capdavant de Foment el 2018 va tenir com a senyera rellevant el retorn de les empreses. “Ha fet el que no està escrit” perquè una decisió com la del Sabadell es produís, asseguren fonts empresarials. La seva comunicació amb Oliu i amb el conseller delegat, César González-Bueno, ha estat constant. Avui, Sánchez Llibre saludava la decisió com “una gran notícia per a l'economia catalana, que pressuposa que Catalunya tornarà a agafar el lideratge econòmic a Espanya”.
Fer l'opa més hostil
Com explica una antena sensible dels moviments econòmics, retornar la seu del banc a Catalunya resol una contradicció evident que arrossegava el Sabadell. Difícilment es podia mantenir la seu a Alacant, una anomalia producte del conflicte polític del 2017, mentre el banc buscava i rebia el suport explícit de la classe política i econòmica catalana. "Si el banc volia ser vist com a genuïnament català, havia de retornar", explica la font. Aquest moviment afermarà encara més el suport d'una part de l'accionista minoritari arrelat a Catalunya, un sector que, de fet, ja s'intuïa reticent a l'opa del BBVA. Una opa que, després del moviment de la seu, apareix redefinida com a més hostil.
Sánchez versus el Gran Madrid
Les derivades polítiques del fet són evidents. Però van més enllà de Catalunya. La política espanyola viu embafada de crispació i enmig d'una ofensiva de desgast del govern de Pedro Sánchez en què el Gran Madrid, el teixit de poders fàctics arrelat a la capital espanyola, hi té un paper fonamental. El paper de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en aquesta campanya és decisiu. En aquest sentit, els darrers esdeveniments al món econòmic en fan de contrapunt. Ho és el retorn del Sabadell, que dona arguments al Sánchez de "la convivència i la concòrdia". El moviment de peces a Telefónica, igual de sorprenent, amb l'elecció de Marc Murtra com a nou president, ho corrobora. Són dos fets independents, però que reforcen Sánchez.
7 de febrer: data clau
L'anunci del trasllat de seu s'ha volgut fer abans d'una data important en aquest procés com serà el 7 de febrer, quan la cúpula del Sabadell presentarà els seus resultats del 2024. Es preveu que serà aleshores quan Oliu anunciarà un increment substancial en el repartiment de dividends als accionistes, que segons han apuntat els analistes podria arribar als 3.000 milions d'euros, probablement una mica per damunt. Només tres dies després, el 10 de febrer, Oliu parlarà davant la Cambra de Sabadell. Una cita anual que aquest cop serà molt escoltada i on no haurà de respondre les habituals preguntes sobre el retorn de la seu.
El factor Trump
En un món econòmic que la globalització ha interconnectat i que pateix cada cop més per la geopolítica, el retorn de Donald Trump tampoc ajuda el BBVA. El mercat mexicà representa aproximadament el 55% del negoci del banc, un negoci que pot sortir ferit dels impulsos aranzelaris i proteccionistes del nou mandatari. De fet, el pes mexicà i les accions del BBVA van patir una sotragada (una caiguda del 7%) l'endemà de les eleccions nord-americanes. Les amenaces de Trump de fixar uns aranzels del 25% poden enrarir l'horitzó econòmic mexicà i impactar sobre els resultats del banc, fet que no el situa en la millor posició de batalla. La incertesa sobre l'opa, però, continuarà.