La decisió de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de prorrogar l'anàlisi de l'opadel BBVA al Banc Sabadell i traslladar l'operació a l'anomenada fase 2 davant la seva "complexitat" ha introduït més interrogants al projecte. Aquest dimecres, Competència ha publicat l'informe sencer. L'operació ara s'obre a la presentació d'al·legacions i no es preveu que es resolgui fins al 2025. L'expectació sobre el futur de l'opa és enorme en el món econòmic. Aquest dijous, se n'ha parlat en els passadissos de la Jornada anual que organitza el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC). "No ens atrevim a fer pronòstics", assegurava un d'ells, que no amagava pessimisme sobre la capacitat del Sabadell per resistir-se a l'operació.
L'economista Xavier Segura, coneix bé el món bancari. Va ser director del servei d'estudis de Catalunya Caixa i professor de Sistema Financer a la UAB. Segura indica la diferència de visions sobre l'opa si s'observa des d'una òptica europea o una altra de més propera al territori: "El Banc Central Europeu ha avalat l'operació perquè aposta per grans operacions de fusió per erigir entitats financeres que puguin competir amb els bancs xinesos i nord-americans. Però el BCE pensa sobretot en operacions transfrontereres".
En aquests moments, hi ha en marxa una operació ambiciosa per part del banc italià Unicredit per fer-se amb l'alemany Commerzbank. Un projecte que ha topat amb l'oposició frontal del govern de Berlín. El canceller Olaf Scholz ha qualificat d'"hostil" l'intent de l'entitat italiana. La presidenta del BCE, la francesa Christine Lagarde, ha aplaudit les operacions de fusió transnacionals.
Però, segons explica Segura, això té poc a veure amb el cas del BBVA: "En aquest cas, estem parlant de dos bancs del mateix estat. El BBVA no pensa en cap fusió transnacional i, com ha dit Competència, en el marc peninsular sí que hi ha un risc de concentració". Sortirà endavant l'opa? "Això és de difícil pronòstic", respon Segura, qui amb tot sembla apostar pel fracàs de l'operació.
El vessant social d'una opa
L'any 1970, el Premi Nobel nord-americà Milton Friedman, va sentenciar que "l'única responsabilitat social d'una empresa és guanyar diners". Friedman va ser després un dels referents de les polítiques neoliberals dels anys de Ronald Reagan. Però ha passat el temps. Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i exrector de la Universitat Pompeu Fabra, cita Friedman per assegurar que "aquesta visió de la responsabilitat social de les empreses és vella, de fa 50 anys".
Amat assenyala que "el BBVA ha enfocat l'opa sobretot des d'un punt de vista econòmic, mirant als accionistes". Per l'acadèmic, però, l'operació té altres dimensions: "Hi ha una dimensió social que no es pot obviar, és tot allò que afecta el territori, amb un seguit de poblacions que poden quedar-se sense unes oficines bancàries, és l'afectació sobre la plantilla del Sabadell, o la capacitat d'accedir a crèdit, o un suficient nivell de competència que pot quedar afectada negativament". Per l'exrector de la Pompeu Fabra, "la manera com s'afronti aquesta dimensió social de l'opa acabarà sent un element rellevant".
Precisament, la CNMC ha explicitat en el seu informe -publicat aquest dimecres- el risc de pèrdua de crèdit de les pimes com un dels punts negres de l'opa. També, com apunta Amat, el risc de tancament de sucursals. L'entitat ha subratllat que es tractaria de municipis habitats especialment per persones d'edat avançada i d'altres considerades vulnerables des del punt de vista financer. Uns segments de la població que solen tenir menys accés a la banca per internet.
Més escèptic, potser, es mostra Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia de la UPF i exconseller del Banc d'Espanya. "Per mi, l'opa tirarà endavant, però tant de bo m'equivoqui. Amb l'informe de Competència, s'ha volgut escenificar que el procés segueix el seu camí procés i es volen fer bé, però al final és probable que s'imposi. Avalar l'operació des de l'inici hagués donat una imatge poc digna".
López-Casasnovas creu que, a aquestes alçades, Josep Oliu, president del Sabadell, sortirà bé de l'episodi: "Per ell, si l'opa fracassa, estarà molt bé. Però si no, haurà posat més alt el preu de l'opa i haurà estat beneficiós pels accionistes, que d'altra manera haguessin vist més limitats els seus guanys". Però l'economista referma la seva posició en el debat: "Si m'equivoco, estaré molt content".