Què serà de Catalunya en el nou context que s'iniciarà amb la presa de possessió de Donald Trump? La geopolítica s'ha convertit en una prioritat pel món econòmic. Ho demostra el debat celebrat pel Col·legi d'Economistes sobre Geopolítica i model productiu català. Constantí Serrallonga, director general de Fira Barcelona, ha subratllat la feblesa de la renda per càpita, que relativitza molt les dades de creixement: "L'economia catalana creix un 3%, però la renda per càpita ho ha fet només un 0,46%".
Serrallonga ha receptat reforçar el teixit productiu, el capital humà, la formació, les grans infraestructures de la nostra economia i afrontar la manca de productivitat. Ha demanat pactes polítics a llarg termini, reclamant també que "Europa es posi les piles, ha de despertar", i s'ha aferrat als aspectes positius que pugui aportar el Trump 2: "Potser això farà que Rússia s'acabi acostant més a Europa".
Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç, ha aportat eleemnts d'optimisme, negant que l'economia s'hagi desindustrialitzat darrerament i assenyalant que la formació TIC ha crescut un 28%, però que s'ha d'invertir més en innovació i intangibles, "que és on ens hem quedat per darrera". Ha demanat un sistema de deduccions fiscals com els que ja hi ha a altres països de la UE, i garantir el finançament bancari en tecnologia.
Poveda ha subratllat el "cost" que suposa el proteccionisme, amb un impacte clar sobre els preus, i com "la Xina està més preparada que Europa per aquest embat proteccionista, que agafa la UE amb un creixement molt petit". Poveda ha esmentat els sectors de l'automoció i l'agroalimentari, sobretot el vi i l'oli, com els sectors de la producció catalana que es veuran afectats de manera més negativa.
L'economista Josep Oliver ha afirmat que a Catalunya hi ha moltes empreses punteres, però si es mira de manera global, l'escenari és més preocupant, amb 3/4 parts del valor afegit en el sector serveis, bàsicament comerç, restauració i oci. Oliver ha afirmat que "la intensitat de treball es dona en sectors de baix valor afegit i els poders públics s'han d'obsessionar en la productivitat i no en la xifra d'ocupació".
Per Oliver, s'han de fer els deures en el pla educatiu: "A Alemanya hi ha un 75% de joves en la formació professional i un 25% de titulats universitaris. Aquí és a l'inrevés". Ha sentenciat que "mentre els responsables polítics no es concentrin a millorar la productivitat no avançarem". Ha recorregut a la ironia per dir que "Catalunya deu ser el país del món amb més pactes nacionals". El que ha quedat clar és que s'ha acabt el temps de la retòrica i toca fer els deures.
Cap al desordre internsacional?
"L'ordre internacional protagonitzat per Occident i els seus valors des del 1945 està confrontat sense precedents per altres actors que el consideren obsolescent". Així ha començat Pol Morillas, director del think tank CIDOB, la taula rodona que s'ha fet a la Jornada organitzada pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC). Morillas ha debatut amb l'economista Josep Oliver; Carme Poveda i Constantí Serrallonga, en una taula moderada per Sofía Rodríguez, economista en cap i sotsdirectora general del Banc Sabadell.
Les aliances internacionals ja no són permanents, ha assenyalat Morillas, en un context d'incertesa en què es prioritzen els interessos nacionals per davant d'altres principis. Ha posat com a exemple l'actitud de Turquia, un membre de l'OTAN amb una acttiud ambigua respecte de Rússia. O de l'Índia, que ha contribuït a alleugerir les sancions econòmiques contra Moscou.
Josep Oliver ha analitzat l'impacte del segon mandat de Donald Trump, advertint d'una tendència inflacionària impulsada per la política aranzelària. Hi haurà un menor creixement global i preus més elevats, amb una pressió creixent sobre els nostres mercats. Oliver ha aventurat a una pèrdua de pes de l'euro, amb una probable nova crisi del deute, i ha apuntat a l'efecte sobre l'economia alemanya, que pot ser "castigada" pel seu superàvit comercial amb els Estats Units.
"Tenim una Europa ultrafragmentada" -ha advertit Oliver-, no hi ha un projecte", relativitzant els informes d'Enrico Letta i Mario Draghi. Un informe, el de Draghi, que "acabarà en un calaix perquè no podrem mobilitzar 800.000 milions d'euros cada any".
Els interrogants sobre els actuals conflictes són evidents. Què implicarà l'ús per Kíiv dels míssils de llarg abast que l'Administració Biden ha autoritzat a Ucraïna, es va cap a un acord basat en pau per territoris o s'està davant una escalada del conflicte? Morillas ha afirmat que "la principal amenaça existencial per la UE és Rússia", però malgrat això, ha qüestionat que Europa tingui assumida la seva capacitat per reemplaçar els Estats Units en el pla militar al costat d'Ucraïna.
Per Morillas, la decisió de Washington de reforçar el suport a Kíiv en aquest període de transició significa paradoxalment que "Biden, en el fons, confia en Trump i vol deixar Ucraïna en una posició prou sòlida per un procés de negociacions que tindrà lloc amb l'Administració Trump".
El director del CIDOB ha citat els tres grans objectius de Trump: acabar amb el dèficit comercial, que cadascú pagui la seva defensa i una ideologia basada en l'America First i "el món de les nacions". Malgrat tot, Morillas ha donat un bri d'esperança: la Unió Europea té al davant oportunitats si aposta per una política exterior "basada en els interessos propis". Una UE que encara presenta massa fragmentació interna. "Ens hem de creure que el gran interlocutor de la UE amb Trump sigui Brussel·les. La pilota està en el nostre terrat".