L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics demana una reforma profunda del sistema de subsidis de prestacions per atur no contributives per regular el desequilibri que han notat dins del sistema espanyol d'ajudes per a aturats. En concret, es refereixen al subsidi de majors de 52 anys, que és il·limitat fins que s'arriba a l'edat de jubilació i està fixat en 480 euros mensuals.
Segons l’entitat, l’actual configuració dels subsidis tracta de manera desigual els aturats en funció de la seva edat, fins al punt que alguns mecanismes acaben actuant com una porta d’entrada anticipada a la jubilació per als treballadors més grans. Per aquest motiu, l'OCDE demana que tots els desocupats rebin un suport similar i més coherent amb la recerca activa d’ocupació.
La prestació per a les persones aturades majors de 52 anys
Aquesta prestació es pot percebre fins a arribar a l’edat de jubilació, ja que és el SEPE qui continua cotitzant per la persona beneficiària quan aquesta és major de 52 anys i està aturada. Aquest fet permet seguir generant drets per a la futura pensió, ja que la cotització a la Seguretat Social equival al 125% de la base mínima, és a dir, és com si el beneficiari treballés a temps complet amb un salari per sobre del mínim.
L’accés a aquest subsidi depèn únicament dels ingressos individuals i no de la situació econòmica de tota la unitat familiar. L'OCDE també detalla que aquest ajut combina diverses condicions que redueixen els incentius per reincorporar-se al mercat laboral. Algunes d'aquestes són l'absència de límit temporal, la generació de drets de jubilació superiors als d’alguns treballs mal remunerats, la manca de filtres per renda familiar o l'acumulació de cotitzacions més enllà del període contributiu.
L'entitat creu que açò genera un clar desequilibri del sistema de prestacions per atur, ja que, per exemple els aturats més joves han de fer front a subsidis limitats per temps i no cotitzen a la Seguretat Social mentre cobren el subsidi per atur.
És per aquest motiu que l'OCDE insta Espanya a avançar cap a un model uniforme que iguali les condicions per edat i limiti l’acumulació de drets de jubilació als períodes de prestació contributiva, sobretot atenent l'envelliment de la població a l'Estat i a l'escassa presència de majors de 55 anys al món laboral.
