El segon mandat de Donald Trump ha començat. Després d'una cerimònia d'investidura on els magnats de les empreses tecnològiques més importants dels Estats Units eren més visibles que els membres del gabinet del flamant president, l'actual inquilí de la Casa Blanca ha iniciat el seu nou periple com a líder del país amb un reguitzell d'ordres executives contundents. Com ja va ocórrer el 2016, Trump, assegut des del Despatx Oval, ha signat un conjunt de mesures que ja havia anunciat durant la campanya: des de la marxa dels Estats Units de l'OMS o l'Acord de París, passant per la declaració d'emergència nacional amb Mèxic, l'aplicació d'aranzels o l'indult directe a les persones condemnades per l'assalt el Capitoli en la pèrdua de les eleccions del 2020.
Aquest conjunt d'ordres executives han marcat el to del qual seran els primers 100 dies de la presidència de Trump, un període de temps que ell va considerar que seria "el millor de tots els temps". Un to triomfalista, imperialista i negacionista del canvi climàtic que ha donat peu a situacions excèntriques com les protagonitzades per Elon Musk. Fins i tot va anunciar la intenció de posar la bandera dels Estats Units a Mart. Per tot plegat, aquestes són les ordres executives que ja ha signat Trump per donar pas a una nova era dels EUA.
Emergència nacional amb Mèxic
Trump ha declarat l'emergència nacional amb la frontera sud dels Estats Units, en essència, una emergència nacional amb Mèxic, ha designat els càrtels mexicans com a "organitzacions terroristes" i ha promès invocar una llei de 1789 anomenada "la llei d'enemics estrangers". La intenció de Trump és dur a terme la campanya de deportació massiva "més gran de la història", segons va assenyalar diverses vegades durant la campanya. A més, ha anunciat que enviarà les tropes nord-americanes per controlar la frontera i combatre tots aquells que la vulguin creuar "de manera il·legal". La llei d'enemics estrangers, promulgada el 1798, permet al Govern expulsar forans sense un degut procés legal i va ser usada durant el Govern de Franklin D. Roosevelt (1933-1945) per crear camps d'internament per a ciutadans d'origen japonès als EUA.
Abandonar l'Organització Mundial de la Salut i l'Acord de París
La declaració d'emergència nacional no està enfocada només a la frontera sud o a les migracions. Trump ha deixat molt clar quin serà el to energètic dels Estats Units: "perforar, perforar i perforar". El nou president dels Estats Units ha anunciat que abandonarà l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Acord de París. Fa nou anys, ell mateix va revocar l'entrada dels EUA en aquest pacte, però Joe Biden es va reincorporar amb una ordre executiva. Ara, Trump, torna a expulsar els Estats Units d'aquest acord per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El republicà ha justificat la seva decisió criticant que "aporten" molts més recursos que la Xina a aquest organisme. Trump va recordar que durant el primer mandat (2017-2021) ja va prendre la decisió de sortir de l'OMS: "Ells (la Xina) estaven pagant 39 milions (de dòlars). Nosaltres pagàvem 500 milions. Em semblava una mica injust".
Ordre per negar la ciutadania als fills d'immigrants
Una de les mesures més contundents ha estat la que ha signat respecte de l'Esmena 14 de la Constitució dels Estats Units. Aquesta afirma que "tota persona nascuda en territori estatunidenc obté automàticament la nacionalitat, independentment de l'estatus migratori dels seus pares". Així, Trump busca negar la ciutadania a tots els fills i filles d'immigrants sense regulació que hagin nascut al país. Aquesta mesura trastoca completament el present i el futur de milions de persones als EUA. Encara que només s'aplicaria "a naixements futurs", fonts de la Casa Blanca no han explicat en cap cas com ho durien a terme. Encara que Trump hagi signat aquesta ordre executiva, el camí és més complicat. Per redefinir la ciutadania per naixement, la via més directa seria proposar una esmena constitucional, cosa que requeriria una majoria de dos terços a la Cambra de Representants i el Senat, així com la ratificació de tres quartes parts dels estats.
Eliminar la possibilitat de demanar cita per entrar legalment
Una altra de les ordres emeses per Trump també repercuteix en la immigració, però de caràcter legal. La seva administració va eliminar l'aplicació CBP One, que permetia als sol·licitants d'asil demanar cita per entrar legalment al país. Aquesta mesura li va valer una primera demanda llançada per la Unió Nord-americana per a les Llibertats Civils (ACLU).
Indult a 1.500 encausats per l'assalt al Capitoli
Trump ha decidit protegir els seus i no ha trigat ni vint-i-quatre hores. El president ha decidit signar el perdó presidencial i la commutació de penes des del Despatx Oval de la Casa Blanca, on ha deixat clar que hi ha prop de 1.500 persones beneficiades per aquesta mesura, a les quals ha anomenat "ostatges". És significativa la signatura poques hores després de la inauguració del seu mandat al Capitoli, on precisament aquests violents van irrompre a la força ara fa quatre anys. Entre els perdonats, l'ordre destaca la commutació de pena pels seus noms de 14 membres de les organitzacions extremistes dels Oath Keepers i els Proud Boys, que van liderar l'assalt el 2021.
Evita que Cuba surti de la llista d'estats terroristes
Trump també s'ha mogut en política exterior. Durant les primeres hores del seu mandat ha revocat l'ordre del 14 de gener, fa just una setmana, que va instaurar Joe Biden. En aquesta, treia Cuba de la llista nord-americana d'estats promotors del terrorisme. Biden va prendre aquesta decisió per propiciar l'alliberament de diversos presos cubans com a part d'un procés que comptava amb la mediació del Vaticà.
Frenar la prohibició de TikTok
El president dels Estats Units també ha signat aquest dilluns un decret que retarda la prohibició de la plataforma TikTok, la qual cosa atorga a la seva matriu xinesa, ByteDance, més temps per arribar a un acord per resoldre les preocupacions nord-americanes de seguretat nacional. El document sosté que la moratòria ajudarà l'Administració Trump a intentar "determinar el curs apropiat a seguir d'una manera ordenada que protegeixi la seguretat nacional i, al mateix temps, eviti un tancament abrupte d'una plataforma de comunicacions utilitzada per milions de nord-americans".