El primer discurs de Donald Trump com a 47 president dels Estats Units ha donat moltes pistes del que té al cap el nou mandatari, que arriba disposat a canviar el guió de la política nord-americana. La rotonda del Capitoli on s'ha fet l'acte de jurament -pel fred que feia a la capital federal, amb una sensació tèrmica d'11 graus sota zero- oferia la visió de dos hemisferis polítics antagònics. A l'esquerra de l'escenari, la família Trump, el gruix dels noms que formaran el seu govern i alguns dels multimilionaris que s'han arrecerat envers el nou president, amb un Elon Musk pletòric al davant. A la dreta, Joe Biden i Kamala Harris, així com tots els expresidents vius: Barack Obama, George Bush i Bill Clinton amb Hillary.
El nou president ha fet algunes afirmacions que pretenien ser conciliadores. Ha assegurat que el seu millor llegat seria el de ser "un pacificador i un unificador". I aprofitant que avui se celebra als Estats Units el Dia de Martin Luther King, el líder del moviment dels drets civils, ha assenyalat que "faria realitat el seu somni". Però més enllà d'això, el gruix del seu discurs ha estat l'anunci d'una política més agressiva i clarament expansionista, començant per Amèrica Llatina.
Amenaça directa a Panamà
"Recuperarem el Canal". Trump ja havia sorprès la comunitat internacional quan fa uns dies va mostrar la seva voluntat per recuperar el canal de Panamà, endurir la política de la frontera i annexionar-se el Canadà i l'illa de Groenlàndia. En l'acte de presa de possessió, ha criticat durament la decisió de lliurar el canal al Panamà, que ha titllat d'"absurda" (feta en temps de Jimmy Carter) i ha afirmat que van ser els Estats Units els qui van assumir tot el cost de la infraestructura, que van morir 38.000 persones en la seva construcció i que ara és una obra controlada per la Xina. Fins a on durà Trump la seva amenaça sobre Panamà?
Tropes a la frontera sud
Trump vol pressionar Mèxic per la situació a la frontera, que s'ha convertit en un tema central en el seu missatge electoral. Ha anunciat la declaració d'emergència nacional a la frontera sud, on enviarà tropes, per aturar la immigració. Després de la jura, ha mantingut una reunió amb congressistes republicans al Capitoli i, dirigint-se al governador de Texas, el molt conservador Greg Abbott, ha refermat la seva voluntat de "reconstruir el mur". De pas, ha promès canviar el nom del Golf de Mèxic perquè es digui Golf d'Amèrica.
"Ens van robar les eleccions"
Aquest ha estat un dia en què Trump ha repetit moltes de les seves obsessions i mentides. Moltes les ha refermat no en el discurs inaugural, sinó en la trobada posterior amb els republicans del Congrés. Allí, al costat del vicepresident J.D. Vance i el president de la Cambra, Mike Johnson, que en algun moment han fet cara de circumstàncies, ha dit: "Ens van robar les eleccions" el 2020, tot assegurant que el "frau" va tenir un efecte positiu: "Va mostrar fins a quin punt eren dolents".
Reculada en la lluita pel clima
Tal com s'esperava, el retorn del trumpisme serà una victòria pels negacionistes climàtics. Trump ha anunciat que acabarà amb el Green Deal, l'ambiciós programa per una economia neta de l'Administració Biden. "Perforarem, baby, perforarem i perforarem", ha clamat el nou president enmig de l'entusiasme dels seus partidaris. Ha assegurat que tothom podrà comprar el cotxe que vulgui i que vol que el sector de l'automoció recuperi posicions i que "Amèrica torni a ser un país de fàbriques". Avui mateix, la Casa Blanca ha anunciat que el país abandonarà els Acords de París.
Elogi al president que va derrotar Espanya a la guerra de Cuba
Fa temps que Trump sol citar un dels seus predecessors, William McKinley, president a cavall dels segles XIX i XX (1896-1901). Vol rebatejar el Mont Denali d'Alaska amb el nom de McKinley -abans es deia així- en homenatge a un dirigent del Partit Republicà que va imposar una política d'aranzels i que mantenia un lligam estret amb el gran capital. McKinley, que va ser assassinat, fou també el president que va provocar la guerra hispano-nord-americana del 1898, quan Espanya va enviar la seva armada per mantenir Cuba com a colònia, i els Estats Units la van aniquilar. Un altre indici, potser, de les ànsies imperialistes de Trump.