Alguna vegada us ha passat que heu volgut expressar una idea amb un refrany i no n’heu sabut trobar cap en català que us hi encaixi? En aquests casos, segur que la primera dita que us ha vingut al cap ha estat en la versió en castellà, ja que les llengües dominants sempre acaben arraconant les llengües minoritzades. En realitat, però, no caldria recórrer a un altre idioma perquè, precisament, en llengua catalana tenim refranys per regalar i per vendre.
El projecte Paremiologia catalana comparada digital (PCCD), del filòleg, lingüista i paremiòleg Víctor Pàmies, n’és una prova. I, de fet, els refranys, les frases fetes, les dites, les locucions i els proverbis són un llegat històric ben valuós que cal conservar i reivindicar. Per això, a Nació hem fet una llista de refranys que sovint no sabem com s’han de dir en català i d’entrada ens surten en castellà quan no caldria.
«Quien se va a Sevilla pierde su silla»
Aquest refrany, sens dubte, és dels primers que aprenem quan som petits. Tothom s’ha barallat alguna vegada amb un germà, un cosí o un amic per veure qui aconsegueix asseure's a l’única cadira que queda buida. I després, un cop que un dels dos ho ha aconseguit, l’altre el vigila tota l’estona per prendre-li el lloc quan s’aixequi per anar a la cuina, al lavabo o on sigui. I aquí és quan aprofitem per fer anar aquest refrany, sovint en castellà. El cas, però, és que en català té una versió pròpia, i ben poques vegades ens l’han ensenyada: “Del lloc de la guineu, qui se n’alça no s’hi asseu” —o “Al lloc de la guineu, qui se n’alça ja no hi seu”—.
I la cosa no s’acaba aquí, perquè té més variants, com ara “Al seient de la guineu, qui se’n lleva ja no hi seu”, “Al seient de la guineu, qui se n’aixeca ja no hi seu”, “Al lloc de la guineu, qui se n'alça ja no hi seu”, “Al seti de la guineu, qui se n’alça ja no hi seu”, “Al lloc de la rabosa, qui se’n va ja no s’hi posa”. Tot plegat ens indica que fem servir la versió en castellà d’aquest refrany de manera totalment innecessària.
«De tal palo, tal astilla»
En general, el caràcter, els gustos, els vicis i els costums es transmeten de pares a fills. Per això, no és pas estrany haver sentit dir més d’una vegada a una mare o a un pare “de tal palo, tal astilla” quan veuen que el fill és pastat a ells o actua igual que ells. En aquest cas, però, en català caldria fer servir la versió següent: “Els testos s’assemblen a les olles” —És clavat al seu pare, ja ho diuen que els testos s’assemblen a les olles—. O bé “Si el pare és músic, el fill és ballador”. I també alternatives com “De tal riu, tal aigua”, “De tal buc, tal eixam” i “De porc i de senyor se n’ha de venir de mena”, entre d’altres.
«Quien mucho abarca, poco aprieta»
Avui dia volem fer tantes coses que les 24 hores que té el dia se’ns fan curtes. Vivim estressats, atabalats i amoïnats perquè volem arribar a tot sigui com sigui i tant sí com no. Però ja ens ho deia la mare o l’àvia: “Quin mucho abarca, poco aprieta”. És a dir, quan volem fer tantes coses en tan poc temps, al final no n’acabem fent cap de bé o no rendim bé. En català, també tenim una versió força semblant: “Qui molt abraça, poc estreny” —o “Qui molt abraça i poc estreny, és senyal de molt poc seny”. A banda, hi ha altres dites que tenen el mateix significat i que, per tant, també podem fer servir en aquest sentit, com ara “Beure i bufar no pot ser”, “Tants en voldràs que cap no n’hauràs”, ‘“Que el llegir no et faci perdre l’escriure”, “Estirar més el braç que la màniga”, “Molts oficis, pocs beneficis”, “Qui tot ho vol, tot ho perd” i “Home de molts oficis, mestre de res”.
«Cada loco con su tema»
Cadascú té les seves preferències, manies i pensaments, perquè hi ha tantes opinions com persones. Per tant, hem d’entendre i respectar les dels altres, en comptes de criticar-les i pensar que ells són els rarots o els bojos. I d’aquí ve el refrany “Cada loco con su tema”, que en català hauria de ser “Tanta caps, tants barrets”. Altres opcions també vàlides són “Cadascú per on l’enfila”, “Cadascú va a la seva”, “Tants d’homes, tants de papers” i “No plou mai a gust de tothom”. Ja ho sabeu: com també diu el refranyer, val més viure i deixar viure.
«A palabras necias, oídos sordos»
I parlant de crítiques i de deixar viure, aquest refrany serveix per entendre que no hem de fer cas dels comentaris impertinents i els hem d’obviar perquè no ens ajuden ni ens fan cap bé. En català, malgrat que és poc coneguda, tenim la versió següent: “Brams d’ase no arriben al cel” —o “Barams d’ase no pugen al cel”—. Així mateix, també podem fer anar altres dites, com per exemple “A mi com si em dius Llúcia”, “A mi ja em pots dir missa”, “Faré com qui no sent ploure”. En definitiva, refranys que cal tenir en compte avui en dia, ja que el món és ple de saberuts i de gent que intenta ferir, sobretot a les xarxes socials.
«Piensa el ladrón que todos son de su condición»
Aquesta dita, força estesa en castellà, denota la facilitat amb què pensem o sospitem que els altres són o actuen com nosaltres, especialment quan es tracta de males accions o actituds. És a dir, quan sospitem, indirectament ens delatem. Per això, en aquest cas, en català cal fer servir “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú”. Tot i això, també són bones les alternatives “Pensa el lladre que tothom roba”, “Pensa el lladre vell que tots són com ell”, “Qui mal fa, mal pensa” i “El lladre sempre té por de ser robat”.
«Donde las dan, las toman»
Aquest refrany serveix per avisar que, qui fa mal a algú o parla malament d’algú, sol rebre exactament el mateix. Per això, abans hem advertit que el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú. Així doncs, en català també tenim una versió ben pròpia d’aquesta dita: “Tal faràs, tal trobaràs”. Però tampoc no hem d’oblidar altres refranys que serveixen per expressar el mateix, com ara “On n’amollen, n’entomen”, “El pecat fa forat”, “Qui dona merda, rep pets”, “Qui la fa, la paga” i “Qui sembra vents, recull tempestats”.
«Por un perro que maté, mataperros me llamaron»
Per més que fem sempre bé les coses, quan ens equivoquem, encara que només sigui un cop, la gent sempre ens assenyala. De vegades, n’hi ha prou amb un fet aïllat perquè es creï una reputació. I això és el que vol dir el refrany “Por un perro que maté, me llamaron mataperros”, que en català seria “Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós”. Així mateix, també tenim les variants següents: “Com que han vist mossegar un gos, tothom diu que és rabiós” i “Malaventurat quan es comença a dir que aquest gos és rabiós”.
«A quien madruga, Dios le ayuda»
Com és ben sabut, si volem treure profit del dia, cal llevar-se ben d’hora. A banda, la tradició diu que qui es lleva d’hora té més possibilitats de tenir èxit. En aquest cas, solem fer servir el refrany “A quin madruga, Dios le ayuda”. Però per què recorrem a aquesta dita si en català tenim “Qui matina, fa farina”? I això no és tot: en aquest sentit, també podem fer servir altres refranys que són sinònims, com ara “Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit”, “Pagès matiner, omple el graner” i “Qui es lleva d’hora, pixa allà on vol”, entre d’altres.
«No hay mal que por bien no venga»
De vegades ens costa ser positius, per això el refranyer també transmet una visió optimista de la realitat. En aquest cas, “No hay mal que por bien no venga” indica que d’una contrarietat se’n pot extreure una cosa bona, és a dir, que una contrarietat es pot convertir en un fet positiu de manera impredictible i pot tenir resultats favorables. En català, per tant, aquest refrany seria “D’un gran mal en surt un gran bé”. D’altra banda, també podria ser bona la traducció literal: “No hi ha mal que per bé no vingui”. Finalment, com a sinònim hi ha la dita “Déu escanya però no ofega”.
«Hablando del rey de Roma, por la puerta asoma»
Segur que us ha passat més d’un cop: justament parles d’algú amb un amic i, de sobte, apareix la persona de qui parles. Quan passa aquesta casualitat, normalment deixem anar un “Hablando del rey de Roma, por la puerta se asoma”. Però convindria anar canviant la versió en castellà per la catalana: “No en diràs mal que no surti l’animal”. O bé “Parlant del dimoni, vet aquí les banyes”. Així mateix, hi ha altres versions vàlides, com ara “Qui del llop parla, a prop el té”, “Qui del llop parla, a prop li surt” i “Qui del llop parla, el llop li surt”.
«Las cosas de palacio van despacio»
Avui dia la paciència no és el nostre fort. Sovint, la lentitud dels altres ens desespera i oblidem que les coses s’han de prendre amb filosofia. Però per això ja tenim el refranyer, que ens ho recorda amb la dita “Las cosas de palacio van despacio”. Malgrat tot, en català cal dir “Amb les coses de palau val més asseure’s”. O bé sinònims i variants com “Esperant t’hi pots florir”, “Esperant t’hi pots fer vell”, “Tot vol temps i paciència”.