Que els socialistes controlin el Govern, l’executiu espanyol i l’Ajuntament de Barcelona els ofereix un mapa institucional molt favorable, però que no és fàcil de traduir en termes d’estabilitat. En totes tres administracions, hauran de suar per aprovar els seus comptes, com recordàvem fa uns dies . En el cas del Parlament, s’està pendent que el Govern presenti els pressupostos, el que depèn de la fluïdesa amb els socis, ERC i els comuns. És un context que inquieta el món econòmic, que avui ha mostrat el seu neguit amb un acte al Cercle d’Economia entorn el tema El desafiament de governar sense nous pressupostos i les seves conseqüències.
El Cercle ha aplegat Alberto Nadal, exsecretari d’Estat de Pressupostos i Despeses (2016-2018) al costat de Cristóbal Montoro i actual vicesecretari d’Economia i Desenvolupament Sostenible del PP, i Jordi Sevilla, exministre d’Administracions Públiques amb Rodríguez Zapatero (2004-2007) i ara director de context i unitat d’intel·ligència a la consultora LLYC. Dos exponents del bipartidisme que han dialogat amb Jordi Gual, vicepresident del Cercle d'Economia i expresident de CaixaBank.
Nadal, del nucli de confiança d’Alberto Núñez Feijóo, ha assegurat que una pròrroga no pot servir per obviar el deure del debat pressupostari, tot explicant que hi va haver dos monarques a Europa que van perdre el cap per dissoldre els legislatius per no debatre els comptes, que foren Carles I d’Anglaterra i Lluís XVI de França. Nadal ha recordat que s’està davant “la pròrroga de la pròrroga de la pròrroga”.
Amb tot, ha admès que els fons europeus donen a l’executiu “molta flexibilitat” però l’aplicació real de les partides es fa més lenta i difícil. “Mentre es compleixi amb l’objectiu de dèficit, tot val”, ha dit. “Amb la desaparició dels fons europeus l’any que ve, la situació serà insostenible”, ha advertit Nadal.
Jordi Sevilla ha coincidit força amb Nadal i ha afirmat que “el veritable desafiament ara no és governar sense pressupostos sinó amb pressupostos”, alertant de la tendència dels executius a fugir del control dels legislatius “com fa Trump”. També ha matisat que no és el mateix no aprovar els pressupostos que no presentar-los. Sevilla ha recordat, però, que el primer govern que va prorrogar els comptes generals va ser del PP.
També ha assenyalat que un 80% de la despesa “està compromesa, encara que hi hagi un canvi de color polític de l’executiu”. Sevilla ha considerat que els pressupostos es presentaran però que no s’aprovaran i que, per tant, “s’està davant de la primera legislatura sense pressupostos”. Un fet que té un cost per a la democràcia i les institucions. Malgrat això, però, les agències de rating estan millorant la valoració del deute espanyol.
Xoc sobre el deute públic
Alberto Nadal ha subratllat el creixement del deute públic “des que governa Sánchez”, mentre que països com Grècia i Portugal han aconseguit reduir-lo. I s’ha compromès a que si el PP torna a la Moncloa, no recorrerà a la pròrroga dels comptes. Sevilla ha relativitzat el tema del deute públic: “Si aquest fos el criteri, caldria dir que Rússia no té deute públic i jo no vull ser Rússia”. El periodista Xavier Vidal-Folch ha intervingut per assenyalar que la realitat és que el deute espanyol s’ha reduït sensiblement.
L’economista i exministre socialista ha apuntat a la crispació política com a base que explica la inviabilitat dels acords, esmentant el vídeo d’un Donald Trump llançant excrements sobre els manifestants que protesten contra ell. Sevilla ha apuntat a la distància entre les dades objectives de l’economia espanyola (“som l’economia de la UE que més creix, sembla que anem com un coet”) i la percepció de la situació al carrer no van a l’hora. Però “la dada no mata relat”, ha afirmat.
En l’inici de l’acte, ha intervingut Cristina Herrero, presidenta de l’AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), on va succeir l’avui governador del banc d’Espanya José Luis Escrivá. Herrero ha explicat que la pròrroga dels comptes és un instrument positiu que evita el bloqueig pressupostari però “ha de ser una excepció i s’ha convertit en un fet habitual”, i no treu a l’executiu l’obligació de presentar uns pressupostos. No presentar-los impedeix a la societat d’assistir a un debat parlamentari que és necessari. Ha conversat amb la presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà. Herrero ha criticat que la pròrroga s’ha convertit en “una filosofia” i comença a produir-se també en la política europea.
En els primers rengles, escoltaven figures com Jordi Casas (Foment del Treball), l’expresident del Cercle i exconseller delegat del Banc Sabadell Jaume Guardiola, el vicepresident del Sabadell Pedro Fontana, l’empresari Joan Molins, l’exconseller del Banc d’Espanya Guillem López-Casasnovas, presències molt significatives del món i el pensament econòmic.
