Bèsties, gegants, capgrossos, polítics, devots, famílies i una llarga cua al carrer Ample per poder veure, en algun moment, la verge de la Mercè. Així ha irromput, i així és habitual que irrompi, el matí del 24 de setembre a l'entorn de la Basílica de la Mercè, a Barcelona, en plena festa major. De diferències respecte a l'any anterior, a primer cop d'ull, només se'n podria destacar dues. L'absència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i la manca de protestes que hagin aportat convulsió al seguici. Minuts després, quan la passejada institucional ha esgotat la ruta pels carrers del barri Gòtic, les forces polítiques de l'Ajuntament han fet un salt cap al 2027. Una enquesta de GESOP publicada a El Periódico ha esvalotat els càlculs electorals en plena festivitat barcelonina.
Tot plegat, a més, ha quedat accentuat per un pregó d'Emma Vilarasau que ahir va assenyalar deures polítics molt concrets: sancions més contundents a Israel, facilitació d'accés a l'habitatge, gestió contra la massificació turística i protecció dels drets dels catalanoparlants. Forces variades -des de Junts a BComú, però també des del PSC a ERC- han exhibit un reconeixement esfèric a la intervenció de l'actriu consagrada. Un fet que no deixa de ser una sorpresa, si es té en compte com algunes d'aquestes forces després tenen grans dificultats a l'hora d'aplicar mesures contundents sobre les carpetes mencionades per Vilarasau.
De fons, durant els principals actes institucionals de la Mercè, també hi havia el pensament en la Flotilla, que aquesta nit ha tornat a patir atacs per part de drons, segons han denunciat els tripulants. El regidor republicà Jordi Coronas i l'exalcaldessa Ada Colau mantenen el seu compromís amb l'intent de fer arribar ajuda humanitària a Gaza, mentre les incògnites planen sobre la seva travessia. Durant el seu parlament, la cap de files d'ERC a Barcelona, Elisenda Alamany, ha hagut d'aturar la seva compareixença, entre llàgrimes, quan mencionava que Coronas ha anunciat que no deixaria la missió ni tan sols si el grup municipal li demanava. "Crec que això és política i té molt de valor", rematava Alamany.
Un parell d'hores abans, durant l'homilia a l'interior de la basílica, l'arquebisbe Joan Josep Omella, ha fet una lleugera referència a Gaza, igualant-la al cas d'Ucraïna. Ho ha resolt demanant "una solució diplomàtica" a aquests "conflictes".
Una enquesta dispara la retòrica electoral
El plat fort de les intervencions, però, ha estat a l'interior de l'Ajuntament i en plena referència al sondeig conegut aquest mateix dilluns. L'enquesta dona una projecció d'entre 11 i 12 regidors al PSC (ara en té 10), 7 a Junts (11), 6-7 a BComú (9), 6 a ERC (5), 3-4 al PP (4), 3 a Vox (2), 2 a Aliança Catalana (0) i 0-2 a la CUP (0). Això, que reforça el socialisme, especialment per la davallada del dos immediats competidors, s'ha llegit amb interpretacions molt diverses.
Els més ambiciosos han estat Junts i el PP. El president del grup municipal juntaire, Jordi Martí Galbis, ha posat en dubte la validesa de l'enquesta, tot recordant que en els darrers comicis hi havia pocs sondejos que els situessin guanyadors, i van acabar sent la força més votada. "El veredicte del maig del 2027 no tindrà res a veure amb el que diu aquesta enquesta", ha sostingut. Tot seguit, ha incidit en el fet que l'actual alcalde, Jaume Collboni, no ha estat el vencedor de cap dels tres processos electorals que ha afrontat com a líder. "Jaume Collboni mai ha guanyat unes eleccions i estem convençuts que el 2027 tampoc les guanyarà", ha etzibat, abans d'aclarir que el procés de qui encapçalarà la seva formació per lluitar l'alcaldia el resoldran a partir de "finals de novembre".
En el seu cas, el cap de files del Partit Popular s'ha envalentit fins al punt de garantir que "a les pròximes eleccions això anirà de dos: de Jaume Collboni o de Daniel Sirera". L'argument per bastir aquesta agosarada previsió és que el seu nom és el segon que més gent identifica, segons el baròmetre municipal, després del de l'alcalde socialista.
Aliances d'esquerres cap al 2027?
Però un dels focus de més interès ha estat, en realitat, les propostes incipients de fórmules creatives, i les negatives a formar-ne part. Aquesta idea mira cap a l'esquerra. I, de fet, en el congrés de BComú de l'estiu, ja va haver-hi veus que plantejaven que, en un moment de desencís amb els resultats de les esquerres, s'escoltessin i es tinguessin en compte altres formacions. Això, a Badalona, deu anys enrere, va portar a una entesa entre l'espai dels comuns, ERC i la CUP.
Preguntada sobre possibles confluències per al 2027, l'encara presidenta de Barcelona en Comú , Janet Sanz, ha estat especialment conciliadora amb la idea. "És important plantejar que pugui haver-hi espais de confluència. [...] És més el que ens uneix amb altres forces polítiques que el que ens separa". Tot seguit, ha afegit: "Hem de fer coses que estiguin a l'altura del que ens demana la gent. Aquests fronts comuns benvinguts seran", ha resolt, sense concretar cap referència a cap formació política.
Sobre la mateixa possibilitat, la posició d'Alamany (ERC) ha estat radicalment oposada. "No", ha sentenciat, amb un llarg silenci posterior, davant el plantejament de coordinar-se amb altres forces per bastir una candidatura més diversa. "No és una opció sobre la taula", ha completat, abans de concloure que "amb això de les confluències" en alguns moments les esquerres s'han "confós". "Hi ha sumes que a vegades no sumen sinó que poden restar", ha mencionat. Tot seguit, s'ha receptat recuperar votants -com els que els van fer guanyar els comicis del 2019- i mantenir una diagnosi actualitzada del que vol i preocupa la ciutadania, en ple auge de l'extrema dreta.
Al seu torn, la primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, s'ha referit a l'enquesta com una validació de diverses polítiques ambicionades pel PSC per al proper mandat, com la prohibició de tots els pisos turístics a la ciutat o la reforma del 30% d'habitatge protegit. Ara bé, en el terreny dels possibles acords amb forces d'esquerres, en aquest cas amb candidatures separades, Bonet ha recordat que aquest mandat ni tan sols han arribat a un acord de govern socialistes, comuns i republicans. "Un govern d'àmplia majoria progressista només pot estar encapçalat per Collboni", ha subratllat la mà dreta de l'alcalde.
