"Hi ha dues maneres d'aprendre català: com la resta o al Club del Català". Així és com l'Ateneu Barcelonès, l'associació que acompanya des de fa més de 150 la societat i la cultura catalanes, ha posat en marxa una campanya per donar a conèixer el Club del Català, un projecte perquè els nouvinguts puguin aprendre la llengua d'una manera diferent. A partir d'uns cartells de color vermell i amb un text en anglès penjats en diversos carrers, locals, bars i coworkings dels barris de Barcelona, com ara Gràcia, Sant Antoni, el Poblenou, Ciutat Vella i l'Eixample i el Gòtic, l'entitat interpel·la els estrangers o expats amb la frase "one day, you're ready to think, speak and feel like a catalan yourself" amb l'objectiu que s'uneixin al projecte. 

Malgrat que els cartells estan en anglès pensant en els veïns i expats que van omplint el centre de la ciutat, el Club del Català està "adreçat a tothom que hagi arribat fa poc a Catalunya, o no tan poc, i tingui interès a aprendre el català bàsic a través de la conversa". La idea és fugir de les classes típiques i convencionals, per això a l'entitat aposten per "combinar classes reduïdes, parelles lingüístiques, tertúlies i activitats culturals, com ara clubs de lectura i sortides culturals". 

El català, més que una llengua: una eina de cohesió i identitat

A l'Ateneu Barcelonès consideren que el català no només és una llengua, sinó també una eina de cohesió i identitat. Ho van veure l'últim curs, quan arran de l'alta demanda per inscriure's a cursos de català van crear en col·laboració amb David Jou nou grups d'aprenentatge —tres grups presencials, sis grups en línia i vuit persones que feien classes individualitzades—, que sumaven un total de 60 alumnes i que a final de curs van arribar a un total de 90. A part de les classes, també van fer sortides culturals, com ara al Teatre Nacional de Catalunya i al Museu Picasso; van llegir poemes per Sant Jordi, juntament amb actors, escultors i polítics, i van organitzar una calçotada tots plegats.

A banda, també van crear set parelles lingüístiques, formades per socis i alumnes, ja que tenen com a repte no només ensenyar la llengua, sinó també arribar al màxim d'alumnes possible per vincular-los al país a través de les activitats: "L'Ateneu ha atret expats que es volen vincular a Catalunya, però expats al final és tothom que hi arriba, i la clau és que precisament els ateneus creen vincles, és a dir, són grans llocs de vinculació", explica la presidenta de l'entitat, Isona Passola.

Què té de diferent el Club del Català?

Amb la previsió que el projecte creixés més i més, per a aquest nou curs han apostat fort per acabar-lo de consolidar i explicar que és una manera diferent d'aprendre català. D'entrada, el Club del català és "una proposta singular que es distingeix dels altres llocs on s'ensenya la llengua" perquè té com a objectiu principal "vincular els alumnes, dins l'entorn ateneístic a través de les seves relacions socials i de la participació activa en les activitats que s'hi fan". En aquest cas, les classes són el punt de partida, però proposen un itinerari amb tres fases: la promoció de les parelles lingüístiques entre alumnes i socis de l'Ateneu, la participació en els actes de l'entitat —com a mínim tres cops a l'any l'entitat obre una de les activitats a la participació dels nous parlants— i la intenció que l'Ateneu sigui un espai d'acollida i de vincle i que el català sigui la palanca per aconseguir incorporar la interculturalitat i la diversitat d'orígens. "Evidentment, també aprenen els verbs en català, però sobretot aprenen a relacionar-se i a vincular-se amb Catalunya", aclareix la presidenta. 

Així doncs, els cursos seran en grups reduïts, de fins a nou alumnes cada grup i amb una metodologia comunicativa, en què els estudiants parlaran català des de la primera classe i aprendran la llengua en el seu context. Així mateix, les classes seran de dues hores, un cop per setmana, i cada curs dura tres mesos. S'oferiran fins a tres nivells —el nivell A.1, el nivell A.2, i el nivell B.1—, de manera que es podrà aprendre català del setembre al juny. Paral·lelament, s'organitzaran activitats perquè els alumnes coneguin més bé Catalunya i la seva cultura. De moment, a l'associació assenyalen que la resposta a la campanya "és molt i molt positiva", ja que hi ha "més 180 persones inscrites a les dues sessions de portes obertes" que faran el 16 i el 17 de setembre. 

Vols ajudar a ensenyar català?

Per tirar endavant el projecte i continuar apostant per la inclusió lingüística amb l'ampliació del Club del Català, però, a l'Ateneu Barcelonès necessiten ciutadans que hi vulguin contribuir. De moment, dels 3.600 socis que tenen, 600 s'han interessat pel projecte i 60 ja s'han animat a vincular-se al Club de Català, assegura la presidenta. Tot i això, busquen més gent que vulgui ajudar a ensenyar català a persones que volen fer comunitat a Barcelona en un moment en què només una tercera part dels catalans tenen el català com a llengua habitual. 

Així doncs, per a les persones que hi estiguin interessades, s'estimin el català, els agradi ensenyar i vulguin formar part d'un projecte transformador, l'Ateneu els ofereix suport i materials i formar part d'un equip compromès. D'altra banda, en cas que prefereixin no fer classes o no tinguin aquesta formació, també hi ha l'opció de fer de parella lingüística. 

A final de curs, diu Passola, "la intenció és fer un congrés que serà de la Catalunya dels sis milions a la Catalunya dels vuit milions, en què hi haurà esperit de relació, d'integració i intercomunicació i s'explicaran experiències reeixides de la societat civil per conviure i per crear aquests vincles que van més enllà d'aprendre la llengua". L'objectiu final, aclareix, és "poder deixar testimoni del procés justament perquè el projecte sigui reproduïble en altres ateneus i es pugui estendre arreu del territori". A llarg termini, a partir de l'experiència de l'escola d'escriptura, la idea és crear "una mena d'escola no només de llengua, sinó de cultura catalana; és un projecte que ens fa moltíssima il·lusió", revela la presidenta.

L'estreta col·laboració amb Santa Anna i el CPNL

A més del Club del Català, l'Ateneu ofereix altres vies per aprendre la llengua, atès que a l'entitat consideren que "el català és més que una llengua: una eina de cohesió i identitat". Per això, arran de "la demanda elevada de classes de català i la dificultat per crear vincules que ajudin a la integració dels nouvinguts que hi ha a Catalunya", l'Ateneu va posar en marxa un "pla de classes per als nous catalans amb dues propostes".

D'una banda, la col·laboració amb l'associació Salut Sense Sostre, a través de l'Hospital de Campanya de l'Església Santa Anna, en què set persones sense sostre, de Letònia, Ucraïna, Romania, el Marroc i la Xina, gaudeixen des del setembre de les classes de català que es fan cada dissabte amb Noemí Ribera i Rosario Ribera. I, de l'altra, la col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), ja que l'allau d'inscripcions als cursos del CPNL va portar l'Ateneu a oferir aules als diferents grups en què participen un total de 80 persones. 

L'Ateneu també s'adhereix al Pacte Nacional per la Llengua

Per acabar de definir el full de ruta per garantir el futur del català com a llengua de cohesió, convivència i prosperitat, però, ja hi ha El Pacte Nacional per la Llengua, que es proposa "augmentar el nombre de parlants de la llengua fins a arribar a 100.000 nous usuaris cada any". Ara bé, per aconseguir-ho "cal sumar esforços entre tots els actors de la societat". Per això, la presidenta de l'Ateneu Barcelonès, Isona Passola, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han signat recentment —el 30 de juliol— l'adhesió de l'Ateneu al Pacte Nacional per la Llengua. En l'acte, Vila va agrair a l'entitat "el compromís històric amb la llengua", així com "les noves iniciatives que ha engegat últimament relacionades amb la llengua", com ara el mateix Club del Català, "destinat a promoure l'aprenentatge del català en àmbits no formals".

En aquest sentit, a l'Ateneu expliquen que aquesta adhesió significa "reafirmar-se com a agent alfabetitzador a través dels ateneus, expressar el seu compromís d'actuació i fomentar la participació activa en un projecte de país". Amb tot, cal recordar que el Pacte Nacional per la Llengua parteix "d'un diagnòstic que aborda els factors de fons que condicionen la situació del català i formula objectius orientats a la millora efectiva del coneixement i l'ús social de la llengua" i, a més, "constitueix un compromís d'actuació de tots els signants fins al 2023 i és obert al màxim d'agents polítics i socials possibles".