L'exdirector de l'oficina per al pla pilot de la renda bàsica universal entre els anys 2021 i 2024, Sergi Raventós, ha enviat un escrit a Nació arran de la informació publicada dimarts per aquest diari que explicava el replantejament de l'oficina -passarà a ser una subdirecció general al Departament de Drets Socials- i l reubicació del fins ara director, Guillem Vidal, que passa a dirigir una nova oficina al Departament de Presidència. A la carta, Raventós, acadèmic i un dels principals experts en la renda bàsica universal, cessat el 2024 amb l'arribada del PSC a Palau, alerta que aquests canvis són "l'últim capítol d'un estratègia de desmantellament progressiu" del projecte, que l'exdirector defineix com "una de les iniciatives més innovadores i ambicioses per repensar l'estat del benestar".
En aquest sentit, Raventós lamenta els "dubtes" expressats per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, diu que el PSC ha fet de "botxí" del pla pilot des que estava a l'oposició, quan va votar per retirar-ne la dotació pressupostària, o quan proposava tancar l'oficina al programa electoral de 2024. Amb els socialistes al Govern, diu l'exdirector, "el pla pilot s'està desdibuixant fins a convertir-se en una ombra del que es va projectar", i lamenta que s'hagi deixat perdre l'oportunitat de "convertir-se en un laboratori referent a Europa per a les polítiques socials de futur". "La manca de voluntat política i el tacticisme electoral han tancat les portes a la investigació, condemnant el país a aplicar receptes del passat", rebla.
Per la seva banda, el Govern insisteix que es manté el compromís amb el projecte. Amb el nou decret de reestructuració, l'Oficina passa a una subdirecció general específica que penjarà de la secretaria general, com fins ara. Això permet tenir un encaix més "estructural" al Departament, però també li treu pes polític. La persona encarregada de pilotar-la ja no serà designada com a càrrec de confiança, sinó que quedarà en mans de personal funcionari a través d'una convocatòria oberta. Fonts consultades preveuen que s'incorpori l'1 de setembre.
A continuació podeu llegir l'escrit íntegre de Sergi Raventós.
L'agonia del Pla Pilot de la Renda Bàsica sota el Govern d'Illa
La notícia apareguda el passat dimarts a Nació confirma el que molts analistes i defensors de les polítiques transformadores ja ens temíem: el Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal (RBU) a Catalunya s'està desdibuixant fins a convertir-se en una ombra del que es va projectar inicialment. La reubicació del seu fins ara director, Guillem Vidal, cap a una oficina d'anàlisi de polítiques públiques a Presidència, i la integració del projecte en una subdirecció general gestionada per funcionaris, suposa una pèrdua de pes polític determinant. Aquesta "sacsejada" no és un canvi administratiu menor, sinó l’últim capítol d’una estratègia de desmantellament progressiu d’una de les iniciatives més innovadores i ambicioses per repensar l’estat del benestar.
Una hostilitat històrica disfressada de "gestió"
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) mai ha amagat la seva oposició a la RBU. Històricament, el partit ha estat el botxí del pla pilot, votant el 2023 al costat de les forces de dreta i extrema dreta per retirar-ne la dotació pressupostària. El seu programa electoral del 2024 fins i tot proposava obertament el tancament de l’Oficina del Pla Pilot. Si el projecte ha sobreviscut fins avui ha estat exclusivament com una condició de l’acord d’investidura amb ERC, un "mal menor" que el president Salvador Illa va acceptar per garantir-se la presidència, però amb la intenció clara d'esmorteir-ne l'impacte. Concretament, l'acord PSC-ERC diu: «El Govern de la Generalitat de Catalunya vol promoure un debat públic, informat, rigorós i amb dades sobre l'aplicació d'una Renda Bàsica Universal al nostre país. Per això, l'Oficina del Plan Pilot de la RBU continuarà la seva tasca de difusió de la Renda Bàsica Universal, i el Govern actualitzarà el pla pilot dissenyat i avaluat per Ivalua, que ha comptat, a més, amb l'assessorament del Consell Assessor per al disseny i organització del pla pilot per implementar la RBU, per adaptar-lo al context social, econòmic i jurídic del moment en què es dugui a terme la seva implementació durant la pròxima legislatura».
El govern Illa ha promogut algun debat sobre aquesta mesura? Ha fet alguna tasca de difusió? Des dels inicis de la legislatura del PSC no es va deixar rastre de l’anterior Oficina i va canviar no només al director, sinó a tot l’equip de tècnics.
Tanmateix, la paràlisi i els constants "dubtes" expressats per la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, representen una oportunitat perduda per generar coneixement sòlid sobre una eina que guanya presència internacional davant l'augment de les desigualtats.
L'abandonament del rigor científic
El disseny original del pla pilot elaborat entre l’Oficina i l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivalua) durant un any era pioner a Europa: una mostra de prop de 5.000 persones, incloent-hi dos municipis sencers on tots els residents rebrien una assignació incondicional. L'objectiu no era només avaluar l'impacte econòmic, sinó analitzar efectes en la salut mental, el mercat laboral i la cohesió social amb un rigor metodològic que havia rebut el vistiplau del consell assessor i del comitè científic internacional.
Avui, però, aquests òrgans d'assessorament es troben en la "passivitat pública més absoluta". El Govern no ha convocat el Consell Assessor ni el Comitè Científic Internacional, i fins i tot s'ha arribat a eliminar el compte de difusió del projecte a les xarxes socials.
En lloc d'experimentar amb polítiques del segle XXI, l'executiu actual sembla preferir reincidir en fórmules que s'han demostrat insuficients, com els subsidis condicionats (Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital), que no aconsegueixen erradicar la pobresa estructural ni atendre la precarietat de la nova economia digital. Es prioritza anar gastant els diners fent programes pilot i contractant a dotzenes de professionals per tal que les persones que viuen en la pobresa “puguin millorar” l’accés a les prestacions.
La por a les polítiques que funcionen
Renunciar a l'experimentació és, en el fons, un acte de conservadorisme polític. Els experiments internacionals, com el de Finlàndia i d’altres, han demostrat que la renda bàsica no redueix la participació laboral i millora significativament el benestar físic i mental. La por de certs sectors actuals de la classe política i econòmica no és que la RBU falli, sinó que funcioni i posi en evidència les limitacions dels sistemes d'ajudes actuals. Aquesta és, segurament, la raó principal de tanta oposició.
L'ajornament de la implementació del pla fins a la "pròxima legislatura" (2028-2031) podria ser interpretat com un joc de paraules i d’embolicar la troca per evitar el compliment dels acords signats.
Un govern responsable no hauria de tenir por a debatre noves idees amb dades i rigor. En lloc d’això, l’actual Govern de la Generalitat ha optat per la via de la burocratització, convertint un projecte de transformació social en un mer tràmit administratiu sense ànima ni pressupost real.
Catalunya va estar a punt de convertir-se en un laboratori referent a Europa per a les polítiques socials del futur. Avui, però, la manca de voluntat política i el tacticisme electoral han tancat les portes a la investigació, condemnant el país a seguir aplicant receptes del passat per a problemes que ja no es poden ignorar i que clamen respostes polítiques contundents. Com hem afirmat en altres ocasions si una política pot ajudar a reduir la pobresa i la inseguretat, el mínim que hauria de fer un país és prendre-se-la seriosament i estudiar-la amb rigor. Lamentablement, en l'actual legislatura, aquesta recerca en renda bàsica segueix esperant sine die, i en un món en transformació i amb un augment de les forces polítiques de dreta i d’extrema dreta, seguir fent les mateixes polítiques covards de sempre, és més que un problema de manca de voluntat política, és ser directament negligent i responsable del què passa.
Sergi Raventós va ser director de l’Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica a la Generalitat de Catalunya a l’anterior legislatura (2021-2024)
