El primer educador social per a la conselleria de Drets Socials. Aquest ha estat el missatge que ha verbalitzat Salvador Illa per presentar el nou conseller Raúl Moreno (Santa Coloma de Gramenet, 1978). Qui ha estat referent socialista en aquesta matèria agafa el relleu de Mònica Martínez Bravo després d'ocupar diversos càrrecs vinculats al sector però sempre des d'un caràcter més tècnic. De fet, fins ara era el secretari general del departament, però la seva trajectòria en drets socials s'estén més enllà de la Generalitat.
Moreno és un socialista prou longeu -milita al PSC des del 1998 i a les seves joventuts des de dos anys abans- que ha estat autoritat en drets socials primer des de Santa Coloma de Gramenet i després dins el partit i al Parlament, fins ara, que ascendeix en una conselleria amb molta feina. Graduat en educació social per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en la seva joventut va realitzar tasques de dinamitzador sociocultural i d’educador social a diverses entitats del sector social i, posteriorment a l’empresa privada dins el mateix sector.
Va formar part del sindicat estudiantil AJEC, i va presidir dues associacions sense ànim de lucre, JoveColoma i SC media. Però ràpidament es va implicar en política: el 1996 va afiliar-se a les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) -de les quals va ser primer secretari entre 2006 i 2009- i dos anys després al PSC. Amb només 26 anys ja va assumir responsabilitats de govern a Santa Coloma de Gramenet, després ha passat pel Parlament i amb el nou Govern d'Illa va entrar a com a número dos a Drets Socials.
Tinent d'alcalde de Parlon i arribada al Parlament
La carrera política de Moreno comença a la seva ciutat natal, Santa Coloma de Gramenet, quan el 2003 va entrar al govern local de la mà de l'exalcalde Bartomeu Muñoz -condemnat al cas Pretoria- com a regidor adjunt a la ponència de cultura, infància i joventut. A partir de llavors, les seves responsabilitats al consistori van anar a l'alça i, ja sota l'alcaldia de Nuria Parlon -ara consellera d'Interior- va guanyar-se la seva confiança, va ser el seu tinent d'alcalde durant els primers anys i va gestionar, entre altres carpetes, la de via pública o la de benestar social i famílies.
Van ser dotze anys al consistori colomenc fins que Moreno va anar guanyant posicions a les files socialistes i el 2015 va entrar com a diputat al Parlament. No va ser un moment fàcil, ja que aquella legislatura en ple procés els socialistes estaven en mínims de només 14 diputats. És per això que se li reconeix cert mèrit en la progressiva remuntada socialista que es va allargar prop d'una dècada fins als 42 diputats actuals que ostenta el PSC. Com a diputat ja va tenir un caràcter tècnic i va ser un dels ponents de la llei de renda garantida de ciutadania.
És a partir de la passada legislatura quan Moreno comença a agafar protagonisme públic a la cambra. Illa, llavors com a cap de l'oposició, el tria com a portaveu adjunt del grup parlamentari socialista. En paral·lel, manté la carpeta d'assumptes socials i participa, per exemple, en la ponència de la llei del Tercer Sector Social. La feina des del Parlament té el reconeixement del president, que el tria per ser el número dos de la conselleria de Martínez Bravo, a qui ara relleva.
Referent del PSC per a una conselleria exigent
Abans de la irrupció al Parlament, però, Moreno també es va guanyar ascendència interna al PSC fins al punt que es pot considerar, malgrat tenir només 47 anys, un dirigent de molt recorregut dins el partit. Va formar part de l'executiva nacional del PSC durant els mandats de Pasqual Margall i José Montilla, mentre que també va portar les carpetes de política social de la federació del PSC al Barcelonès Nord. Moreno va tornar a l'executiva nacional dels socialistes el 2021, i des de llavors assumeix la secretaria nacional de Polítiques Socials.
Illa tria, doncs, el referent del PSC en polítiques socials. I ho fa en una conselleria que és exigent. Moreno ho sap perquè ha estat el número dos de Martínez Bravo i ha hagut d'afrontar la crisi de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) fins al punt que es va optar per dissoldre-la i rebatejar-la. El Parlament vota aquesta mateixa setmana el dictamen de la comissió d'investigació sobre la seva activitat, un text que pot servir de full de ruta sobre els canvis que calen fer en la gestió dels menors tutelats, la carpeta més complicada de la conselleria i un dels grans reptes del Govern.
