El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest dilluns des de Palau per anunciar un canvi al Govern, el primer des que va aterrar al càrrec: Mònica Martínez Bravo deixa la conselleria de Drets Socials i serà Raül Moreno, que fins ara era el seu número dos, n'agafarà el relleu. Al llarg de les últimes setmanes s'han multiplicat els comentaris interns sobre la possibilitat de més canvis a l'executiu, que va arrencar la seva singladura fa pràcticament dos anys, però de moment se circumscriuran al relleu de Martínez Bravo per Moreno. La conselleria de Drets Socials porta anys sota el focus, especialment des que va esclatar el cas de la DGAIA pels menors extutelats.
El nomenament serà efectiu en les properes hores, de manera que el nou conseller ja formarà part de la reunió del consell executiu. "El seu compromís amb els drets socials ha esat vital", ha indicat el president de la Generalitat, que ha recordat que és la primera vegada que un educador social és membre del Govern. "Ha defensat una manera d'entendre les polítiques públiques", ha insistit Illa, que ha tret pit de l'equiparació salarial del tercer sector i de l'atenció a la dependència. "Els canvis globals ens interpel·len amb nous reptes i necessitats. Cal que posem tota la nostra força moral per protegir la convivència i la integració. Volem una Catalunya més igualitària, justa i cohesionada", ha subratllat.
D'aquesta manera, Illa circumscriu els canvis exclusivament a la conselleria de Drets Socials. En les últimes setmanes circulaven comentaris sobre la possibilitat d'una crisi de Govern que fos més gran, tenint en compte que hi ha membres del Govern que apunten a un relleu. És el cas de Sílvia Paneque, consellera de Territori, que tot indica que tornarà a ser la candidata del PSC a Girona en les eleccions municipals del 2027. Després d'aquest moviment, per tant, tot indica que la resta de canvis que pugui arribar a promoure el president seran ja pensats pel nou curs polític, que estarà marcat no només per les locals de l'any vinent sinó també per les espanyoles, que no poden anar més enllà del 2027.
