ERC i els Comuns volen que Salvador Illa sigui conscient que es troba en minoria al Parlament, i per això el faran suar per tirar endavant les votacions al Parlament. Així es desprèn dels moviments de les últimes hores entre els socis d'investidura. A l'horitzó hi ha la segona ampliació de crèdit, necessària perquè el Govern pugui disposar de més recursos tot i no tenir pressupostos per aquest any. Les negociacions en aquest àmbit estan encara "molt verdes", com admeten tots els implicats. A la complexitat pròpia de la carpeta s'hi suma, també, la voluntat d'ERC i els Comuns de marcar perfil i fer valdre els seus vots, que són clau per garantir l'estabilitat d'Illa a Palau.

Hi ha tres grans carpetes a tenir en compte, que estan relacionades entre elles. El primer suplement de crèdit per valor d'uns 2.100 milions d'euros aprovat pel Govern i que al maig haurà d'avalar el Parlament; tres decrets -sobre habitatge i urbanisme, contractació pública i càmpings- que es votaran la setmana vinent a la cambra catalana; i una futura segona ampliació de crèdit, per valor d'uns 1.700 milions d'euros. Amb les dues ampliacions, la Generalitat podria assolir els 4.000 milions d'euros de més previstos en els pressupostos de 2025, que no van tenir endavant pel no d'ERC. El Govern necessita el suport dels republicans i els Comuns perquè totes aquestes mesures tirin endavant. A hores d'ara, no ho té garantit.

Aquest és el minut i resultat de l'ampliació del suplement de crèdit, i els elements que encallen l'acord:

La primera ampliació: pendent del Parlament

La primera ampliació de crèdit que va aprovar el Govern comptava, en principi, amb l'aval dels socis d'investidura. El consell executiu va aprovar la setmana passada els 2.100 milions d'euros extra, que permetia situar les arques de la Generalitat a data de 31 de desembre de 2024 i fer funcionar l'administració. En el primer ple després de Setmana Santa està previst que el decret aterri al Parlament, i ara com ara no té garantits els vots per tirar endavant. Per què? Els Comuns volen que hi hagi avenços en el compliment del pacte d'investidura i per això reclamen un "acord polític" que englobi tots els suplements de crèdit i que prioritzi, sobretot, mesures en l'àmbit de l'habitatge.

"Les negociacions per convalidar el suplement de crèdit estan verdíssimes", ha deixat clar aquest dimarts el portaveu parlamentari dels Comuns, David Cid. Ha utilitzat la mateixa expressió que va fer servir, dilluns, la portaveu del PSC, Lluïsa Moret, tot i que ella es referia a les negociacions pel segon suplement de crèdit. En tot cas, els Comuns ho engloben tot i volen un acord que garanteixi passos endavant en l'acord d'investidura per avalar el primer suplement i negociar el segon. En aquest àmbit, reclamen mobilitzar 850 milions d'euros de recursos propis en habitatge, crear un cos d'almenys 100 inspectors per fer aplicar el règim sancionador de la llei d'habitatge i activar una unitat contra desnonaments similar a la de Barcelona.

Preguntada per les demandes dels Comuns, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha dit que "en les pròximes setmanes" es concretarà l'ampliació de l'equip d'inspectors, i s'aniran incorporant nous professionals per fer complir la llei.

Tres decrets: sense lligar i amb una setmana de marge

La carpeta més imminent és la dels tres decrets del Govern que votarà la setmana que ve el Parlament i que, a hores d'ara, no està garantit que puguin tirar endavant. El primer decret fa referència a mesures sobre habitatge i urbanisme. ERC no ha aclarit el sentit del vot, però ha posat com a condició que es tramiti com a projecte de llei. Els Comuns, però, es decanten per tombar-lo, perquè prèviament volen tenir tancats avenços en la regulació del lloguer de temporada i per evitar que pisos de protecció oficial puguin passar al mercat privat. El Govern ha emplaçat els grups a fer propostes durant la tramitació parlamentària, però els de Jéssica Albiach prefereixen tenir pactades esmenes abans de votar a favor del decret. Les posicions estan més a prop en el segon decret, sobre contractació pública. Pel que fa al tercer, sobre els càmpings en zones inundables, no presenta problemes per als Comuns, però des d'ERC avisen que no el votaran si es manté tal com està. 

Els tres decrets, d'entrada, no tenen res a veure amb el suplement de crèdit, però en un Govern en minoria tot influeix i un bon resultat de la votació de la setmana vinent pot ajudar a futures negociacions. Fonts dels Comuns avisen que no seria un "bon precedent" per a les ampliacions de crèdit que fracassessin els decrets de la setmana vinent. Als d'Albiach no els preocupa la forma i volen concrecions ja sigui en el decret de la setmana vinent o bé en forma d'un nou decret, però sí que avisen que cal tenir tancar un acord abans del pròxim ple. 

La segona ampliació: tot obert

La gran negociació a l'horitzó és la segona ampliació de crèdit, per valor de 1.700 milions d'euros, i ara com ara està tot obert. Els Comuns ho vinculen amb la convalidació de la primera ampliació i volen un acord polític que ho englobi tot. Pel que fa a ERC, volen que aquest segon suplement es trossegi: un primer decret de 1.000 milions per garantir l'increment de sous als funcionaris i negociar un segon decret per valor d'uns 700 milions d'euros per aplicar-lo en àmbits com l'habitatge o les infraestructures, entre d'altres. El Govern evita entrar en la forma que ha de tenir aquest decret, i se centra en el fons. "Costaria d'entendre que en un moment de creixement econòmic no fóssim capaços d'aprofitar els recursos extraordinaris per millorar en habitatge, mobilitat, pla de barris...", ha apuntat la consellera Paneque.

I com amb els decrets del pròxim ple, hi ha altres carpetes de llarg recorregut que influeixen en les negociacions del suplement de crèdit, com ara el finançament singular. Fa temps que ERC avisa que el Govern no va a bon ritme en aquesta qüestió, que té com a horitzó una nova comissió bilateral abans de l'estiu per formalitzar l'acord entre partits i convertir-lo en un acord entre governs, segons estableix el pacte d'investidura. Els republicans volen que es vagi avançant en tots els àmbits "de manera coherent". Si això passa, les negociacions tindran un terreny de joc en més bones condicions.