Diuen que el món és un mocador, i de tant en tant, hi ha notícies que ho confirmen. Luna Serrat, neta de Joan Manuel Serrat, ha anunciat que serà mare de bessons. El gir rocambolesc de la història és que el pare de les criatures serà un futbolista del Reial Madrid: Dani Ceballos, migcentre andalús, de 29 anys, que en fa vuit que juga al club. La seva parella, i mare de les criatures, és Luna Serrat, també de 29 anys, i filla del productor musical Queco Serrat. Els seus avis son Joan Manuel Serrat i l'exmodel Mercè Domènech.
La parella ha anunciat la paternitat a través d'una publicació a xarxes socials, acompanyada de la cançó De vez en cuando del besavi de les criatures. I el text. "Ho vam somiar tant que va venir doble 1+1=4". Seran els primers fills de la parella i els primers besnets de Joan Manuel Serrat. A banda de Queco Serrat, el cantautor té dues filles, Maria Serrat i Candela Serrat, nascudes del seu matrimoni amb Candela Tiffón.
Tornant a Luna Serrat, va estudiar periodisme, i actualment intenta guanyar-se la vida com a actriu. També ha potenciat el seu perfil a xarxes socials, on compta amb 80.000 seguidors i fa de creadora de contingut. Ceballos, és un futbolista amb poc protagonisme al Reial Madrid, tot i que fa un bon grapat de temporades que hi juga. Abans, s'havia format al Betis i també havia jugat a la selecció espanyola.
El passat de Ceballos
Fora dels camps de futbol, Ceballos ha sigut un personatge polèmic. Ja fa temps que es van viralitzar un seguit de publicacions que va fer el 2012 -quan tenia setze anys- a X. Les publicacions, barroeres i ofensives, també ho eren contra els catalans. Una d'elles va ser arran de la xiulada a l'himne que van fer les aficions del Barça i l'Athletic Club a la final de la Copa del Rei del 2012. La publicació deia així: "Em fa una vergonya tremenda la xiulada a l'himne espanyol, hauria de caure una bomba a la grada i matar a tots els gossos catalans i biscaïns".
Un posicionament que contrasta amb l'avi de la seva parella. El compromís de Joan Manuel Serrat amb la llibertat creativa i la llengua catalana el van portar a enfrontar-se a la dictadura franquista amb episodis com la renúncia a la seva participació a Eurovisió l'any 1968 o l'exili el 1975. Aquest compromís l'ha portat a convertir-se també en un referent a Llatinoamèrica, esdevenint un símbol de resistència democràtica.
