Han estat vuit mesos de vaga de lloguers i quatre anys de conflicte abans de poder celebrar la tranquil·litat, calculava aquest dimecres Aldo Reverte, membre del Sindicat de Llogateres, en una reacció espontània a l'anunci del president de la Generalitat, Salvador Illa. El cap de files del Govern acabava de fer pública l'adquisició de 1.064 habitatges d'edificis propietat d'InmoCaixa. I el col·lectiu que fa anys que reclama aquest pas, una iniciativa que cap administració havia plantejat obertament, se n'assabentava a mitges, sense tenir les dades clares. Celebraven amb la boca petita, però celebraven. Les paraules d'Illa oferien una garantia primerenca a centenars d'inquilins repartits arreu del país, alguns dels quals en vaga de lloguers des de fa mesos. Ara, Nació repassa la història d'una operació de compra massiva.
D'entrada, el que fa la Generalitat ara és plantejar la compra d'un nou paquet d'habitatges d'InmoCaixa, una immobiliària vinculada a la fundació La Caixa que gestiona pisos de protecció oficial que els pròxims anys perdrien la qualificació d'habitatge assequible i passarien al mercat lliure. Això permetria augmentar els preus d'unes llars que fins ara tenien uns contractes d'arrendament a preu reduït. En aquesta ocasió, es tracta d'adquirir 1.064 pisos per 87 milions d'euros. A aquesta xifra, però, caldria sumar-li tres lots d'acords previs, que acumulaven 843 pisos. En total, el Govern català adquiriria més de 1.900 habitatges.
Són pisos que es van aixecar amb ajudes públiques, a canvi que l'antiga Obra Social La Caixa construís uns habitatges que tindrien la condició de protecció oficial durant un parell de dècades. Després, quedarien alliberats. Aquesta política pública que ja ha quedat desterrada dels plans de l'administració fa que encara hi hagi milers de pisos arreu de Catalunya que perdran la seva qualificació protegida els pròxims anys. Si bé els governs veuen més difícil canviar les condicions establertes en el passat, ja que implicarien unes compensacions econòmiques rellevants, la via que s'ha obert és la de comprar aquests habitatges per mantenir la seva protecció i fer-los públics. Un dos en un, a ulls de l'administració, en plena crisi de l'habitatge. De fet, aquest nou contingent de pisos se sumaria al pla dels 50.000 habitatges protegits promesos per Salvador Illa fins al 2030.
Finques unides, demandes i vaga de lloguers
Alhora, es dona compliment a una reclamació que feia temps que el Sindicat de Llogateres havia posat sobre la taula. Fa gairebé tres anys, aquest diari ja informava de la unió de diverses finques propietat d'InmoCaixa, que denunciaven deixadesa, "clàusules abusives" i expulsions d'inquilins. Amb el temps, es van anar sumant altres promocions, amb la mateixa companyia com a propietària, a la denúncia col·lectiva, després de veure que hi havia pisos que quedaven buits i que acabaven tapiats, sense cap nou habitant, als seus edificis. Es van arribar a tramitat demandes contra la propietat que encara estan pendents de resoldre's als jutjats.
Això va agafar embranzida l'abril del 2025, quan per primera vegada es va materialitzar la promesa d'una "vaga de lloguers". Inquilins de cinc finques diferents, totes d'InmoCaixa, van començar a deixar de fer els pagaments a la gestora immobiliària i a dipositar-los en una caixa comuna. Actualment, hi ha 71 famílies -de Sentmenat, Sitges, Banyoles i Palau Solità i Plemans- que haurien retingut uns 258.000 euros. La idea era forçar una negociació col·lectiva perquè la propietat es comprometés a renovar els contractes de tots els inquilins i a retornar-los els imports cobrats durants els anys anteriors per IBI, un concepte que el Tribunal Suprem (TS) ja ha defensat que és il·legal carregar als llogaters en els casos de pisos de protecció oficial. Tanmateix, com no s'ha arribat a cap acord entre els inquilins i l'entitat immobiliària, aquests mateixos veïns en vaga de lloguers també tenen demandes obertes als jutjats per impagament de rendes. És un dels serrells que queden per aclarir com s'abordarà en el futur.
InmoCaixa fulmina la cartera de pisos protegits
De moment, ni el Sindicat de Llogaters té del tot clars els detalls de les noves adquisicons ni InmoCaixa concreta més la informació facilitada pel Govern. Fonts de l'entitat immobiliarà remarquen a Nació que encara no s'ha tancat l'acord de compra i que, per tant, no poden donar xifres definitives. Tanmateix, sí que aclareixen que una vegada conclogui l'acord anunciat pel president de la Generalitat, l'entitat s'haurà espolsat gairebé tota la cartera de pisos provinents de l'Obra Social La Caixa, nascuts amb la qualificació de protecció oficial. "En quedaran molt pocs", detallen des de la companyia.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha remarcat que en el 90% dels pisos a adquirir hi viuen actualment famílies que podran quedar-s'hi "sempre que compleixin les condicions" per ocupar un habitatge de protecció oficial. En aquesta línia, la representant de l'executiu del PSC ha remarcat que la compra massiva de pisos, quan hi ha grans propietaris que volen vendre, permet "anar ampliant" el parc públic d'habitatge per una via més ràpida que la de la construcció. Així, també es dona seguiment a altres iniciatives que ja s'havien vist amb anterioritat, com és la captació de 743 pisos que el fons d'inversió Divarian va posar a la venda a principis d'any. En aquell cas, els habitatges també es van incloure en el Pla 50.000.
Ara, els veïns esperen la concreció. I, de moment, les vagues continuen vigents. Tanmateix, a una banda i a l'altra, s'esperen canvis imminents.
