Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona l'any 2021 només en quedaran 36.031 en el 2030 i 18.830 en el 2040. És a dir, s'hauran reduït en un 49,7% i un 74% respectivament. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe El parc d'habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució, elaborat per l'Observatori DESC i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona.

L'informe publica dades inèdites de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu d'aportar una visió poc coneguda per la societat sobre el problema de l'habitatge i les raons per les quals actualment Catalunya, Barcelona i l'àrea metropolitana estan per sota de la mitjana d'habitatge social a Europa.

[noticiadiari]2/250520[/noticiadiari]
La normativa d'habitatge amb protecció oficial (HPO) a Catalunya durant les darreres dècades s'ha caracteritzat per preveure uns períodes de qualificació curts i no permanents (amb algunes excepcions). Això provoca una progressiva desqualificació dels immobles, que deixen de formar part de l'estoc a preu regulat sense cap mena de contraprestació per a l'administració.

Per altra banda, l'informe destaca que amb l'actual normativa la pràctica totalitat dels habitatges protegits que s'estan construint i es construiran no podran ser desqualificats en endavant. Aquesta política va en la línia de la implementada al País Basc, que estableix que els habitatges protegits no podran ser desqualificats tant si són de titularitat pública com si no ho són, tot i que contempla algunes excepcions. Amb l'actual normativa, Catalunya se situa entre els territoris més avançats pel que fa al període de vigència de la qualificació, en comparació a altres comunitats autònomes analitzades a l'informe com Astúries, Galícia i Andalusia.