El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat aquest dimecres la compra de 1.064 pisos a InmoCaixa per valor de 87,2 milions d'euros, que es distribueixen entre 15 municipis. Illa ho ha dit en una conferència a Sabadell, una de les ciutats on també hi ha habitatges que adquirirà l'Incasòl, i que es destinaran al parc públic amb lloguer assequible i protegit de manera permanent. La resta són Barcelona, Cornellà, l'Hospitalet, Mataró, Montornès, Sant Just Desvern, Sentmenat, Sitges, Terrassa, Tordera, Olot, Lleida i Tarragona. "Rescatem pisos del mercat per convertir-los en habitatge públic", ha assenyalat Illa. Amb aquests 1.000 pisos extra, el president ha explicat que se n'hauran comprat gairebé 2.000 en un any. "És l'adquisició més gran feta mai per la Generalitat", ha remarcat.
El Govern manté l'aposta per mirar de corregir l'emergència habitacional, la principal preocupació dels catalans segons els últims baròmetres del CEO. De fet, l'enquesta que es va publicar dilluns mostra com aquest problema es dispara i creix deu punts respecte de l'últim sondeig. Pel que fa a la compra anunciada avui, el president ha detallat que les persones que fins ara vivien en aquests habitatges ho podran continuar fent i ha refermat el compromís de complir el pla dels 50.000 habitatges fins al 2030, una de les grans apostes de la legislatura. Ja n'hi ha més de 25.000 en diferents fases de "producció". "Cal un canvi de paradigma si volem resoldre de veritat aquest problema", ha dit Illa.
Tot just aquesta setmana, el Govern ha ratificat els acords de l'Incasòl per adquirir 179 habitatges també d'InmoCaixa, una operació de compra per un total de 15,6 milions d'euros per a pisos que es troben a Banyoles, Lleida i Mollet del Vallès. Aquesta compra es va anunciar al debat de política general, on l'habitatge va ser un dels eixos en què més es va centrar el president. Aquest any s'han fet altres operacions d'aquest estil, amb la compra de 450 i 214 pisos més. En total, ja s'han comprat 1.177 pisos, dels quals 664 a InmoCaixa. Tant aquests com els 1.000 que s'han anunciat avui es destinaran al parc públic d'habitatge, que el Govern aspira a muscular per situar-lo al 15% en els municipis tensionats (que ho són pràcticament tots).
Mentre Illa feia l'anunci a Sabadell, a Barcelona s'ha reunit per primera vegada el grup de treball entre el Govern i els Comuns per estudiar les maneres de limitar la compra d'habitatges. L'objectiu és impedir que es puguin comprar pisos per especular i promoure que els habitatges siguin per a ús residencial. Es tracta d'una mesura controvertida i força restrictiva, per això l'executiu vol tenir garanties que és legal i útil abans de fer cap pas endavant. Tot plegat, mentre els socis de la investidura i la CUP pressionen perquè es prengui una decisió. Serà, de fet, on els Comuns posaran el focus si finalment s'obre la negociació pressupostària.
Grans tenidors, sancions i el lloguer de temporada: les mesures pendents
El Govern té entre cella i cella l'habitatge, però els tempos no són sempre àgils. L'argument a Palau és la seguretat jurídica. En tot cas, mesures importants com la creació del registre de grans tenidors encara no s'han posat en marxa. S'havia de fer aquest novembre, però el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha introduït alguns canvis i ara la norma s'ha de tornar a posar a exposició pública, cosa que en retarda uns dies la tramitació. Tampoc s'ha posat cap sanció per l'incompliment de la llei d'habitatge, malgrat que està en vigor des de fa un any i la certesa que els especuladors troben vies per saltar-se-la.
També avança amb dificultats la regulació dels lloguers de temporada, la gran escletxa a la llei d'habitatge. El Govern té pactada la reforma amb ERC, els Comuns i la CUP, i només falta que s'aprovi al Parlament. Això s'havia de fer fa unes setmanes, però Junts i el PP van impugnar-ho al Consell de Garanties Estatutàries, que en farà una anàlisi no vinculant. Quan resolgui, el projecte de llei es portarà a la cambra i s'aprovarà, a l'espera de veure què passa al Congrés i si, aquest cop sí, es pot frenar que els propietaris treguin els habitatges del parc de lloguer d'ús residencial per driblar el topall de preus.
