La crisi de l'habitatge hauria de comportar un esforç econòmic addicional a les empreses a costa dels seus beneficis? Aquest és el plantejament que es va obrint pas en els discursos dels grans sindicats laborals del país. Aquesta setmana un informe de CCOO, primera força sindical catalana, sobre la qüestió de l'habitatge plantejava directament que, com a resposta a la crisi d'accés a una llar, les companyies havien d'activar complements i ajudes als seus treballadors, tant en forma de sou com en forma de facilitats per trobar lloguer. El mes passat, UGT, l'altra central majoritària, defensava "plusos" destinats als empleats que viuen a municipis declarats zona d'habitatge tensa, on resideix la immensa majoria de la població de Catalunya. Ara, Nació recull els arguments dels sindicats i l'empresariat català sobre l'accés a una llar, un dels temes que més angoixa els ciutadans.
La bateria de propostes plantejades per CCOO és diversa. Inclou deures per a l'administració, com que l'índex de preus que marca el topall dels lloguers també tingui en compte els sous dels habitants de la zona, o com que es regulin efectivament els arrendaments de temporada i les compres especulatives . Però també posa els empresaris, en general, a la llista de col·lectius que han d'arromangar-se. Així, assegura que en la negociació col·lectiva s'han d'introduir nous drets laborals: complements per a habitatge per als treballadors que ho necessitin, préstecs sense interès per a despeses inicials en arribar a un immoble, ajudes per a una mudança en cas d'un canvi de centre de treball o suport econòmic per als desplaçaments en cas que no hi hagi oferta de pisos suficient al municipi on hi ha la companyia.
De manera similar, el secretari general d'UGT a l'Estat espanyol, Pepe Álvarez, ha projectat recentment que els convenis col·lectius incloguin un plus per als treballadors d'empreses ubicades a zones tensionades per fer front als preus de l'habitatge. "Haurem d'analitzar aquest tema, perquè si no, tindrem dificultats serioses amb els sous que es paguen", reflexionava en una conversa amb Servimedia. En el cas estatal, a més, Álvarez ho va plantejar com una mesura a debatre amb les patronals de la CEOE i Cepyme de manera imminent.
Però no és només un tema econòmic. A l'estudi L'accés a l'habitatge a Catalunya. Un problema de classe de CCOO, també es defensen altres canvis de xip que les empreses poden integrar. En aquest sentit, es demana "flexibilitat horària per facilitat la cerca d'habitatge" i "permisos retribuïts per a gestió administrativa" en cas de compra o lloguer d'un pis.
Les patronals, lluny dels complements per a habitatge
Ara bé, les posicions encara estan molt allunyades. L'empresariat català no creu que aquesta problemàtica tingui res a veure amb les seves obligacions i rebutgen o ignoren la petició verbalitzada pels dos principals sindicats a Catalunya. "El que no quadra és que qualsevol problema social el revertim en l’empresa. Com si l’empresa fos una bossa o un calaix de diners que no té fons", expressa el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, a aquest diari.
El 99,8% de les companyies són micro, petites o mitjanes empreses, sosté el mateix Ginesta, que posa en dubte que se'ls pugui exigir que ajudin a solucionar el maldecap de l'habitatge. "Aquestes propostes acaben confirmant que som l'ase de tots els cops, i que si hi ha un inconvenient acabem traslladant els costos d'un problema que fonamentalment és social a les empreses. Però és una qüestió de política pública, perquè no s'han pres les decisions que tocaven en matèria de diners, i de sòl, i de producció d'habitatges", insisteix.
Fonts de Foment del Treball, al seu torn, rebutgen comentar les propostes sindicals pel que fa als complements en habitatge. La seva posició se centra a assenyalar que la crisi residencial té a veure amb la manca d'oferta. El seu enfocament és que cal construir més pisos de manera prioritària, fet que també vinculen a la idea de muscular la indústria immobiliària del país. "L'habitatge, a més d'una qüestió social de primer ordre, és una infraestructura econòmica bàsica. Sense habitatge assequible i sense seguretat jurídica no hi ha talent, no hi ha inversió i no hi ha productivitat. Necessitem més oferta, més inversió pública i menys populisme legislatiu", reblen des de la principal patronal catalana.
Les empreses també noten la fricció amb l'habitatge
El que sí que matisen des de Pimec és que les complicacions de la ciutadania per poder pagar el lloguer es noten de manera directa a l'hora de confeccionar les plantilles d'alguns entorns laborals. Això afecta especialment "les zones de mar i de muntanya per a les feines de temporada" -com passa al Pirineu a la temporada de neu- i també "zones que industrialment estan creixent però que estan pendents de desenvolupar, amb serveis i infraestructures", assenyala Ginesta. Encara no s'ha arribat a casuístiques com les de les Illes Balears, on hi ha professors que treballen a Eivissa però que els preus disparats els obliguen a viure a una altra illa -i anar i tornar cada dia de la feina- per poder pagar-se el sostre. En la indústria turística, alguns empresaris intenten reservar una part del parc de l'habitatge abans que comenci la temporada forta per poder donar allotjaments als empleats, però les solucions encara queden lluny de molts treballadors.
Sigui com sigui, els empresaris miren cap a l'administració. Els moments en què el propietari de la companyia es fa càrrec dels costos habitacionals dels treballadors són o molt específics -com passa amb alguns temporers en el sector de la fruita- o molt llunyans en el temps, menciona el secretari general de Pimec. "Això és un mecanisme molt antic, però té més a veure amb les colònies tèxtils del segle XIX que no pas amb una societat emancipada. No és la solució ni el mecanisme. Les empreses negociem que el salari sigui el raonable, i no inventar en termes de complements i històries similars", enraona Ginesta.
