La Generalitat va aclarint el pla dels 50.000 nous pisos assequibles del Govern de Salvador Illa. En una compareixença davant els mitjans de comunicació, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha esvaït un dels dubtes que planaven sobre la proposta socialista. Si bé fins al moment s'havia parlat d'habitatges "assequibles", mentre que algunes informacions parlaven de pisos socials o protegits, havent-hi una gran diferència de preu entre aquestes modalitats, ara Paneque ha esclarit que els 50.000 pisos projectats seran "tots" destinats a "l'habitatge de protecció oficial". També ha matisat que seran de lloguer en la seva totalitat i que la titularitat d'aquests immobles sempre serà pública. Per més que ho gestioni un privat durant algunes dècades i en pugui cobrar les rendes, la propietat sempre es mantindrà en mans de l'administració.
Això significa que els pisos estaran per sota del preu de mercat habitual, amb una tarifa regulada, però que no tindran unes quotes tan baixes com les dels lloguers socials. "Estem utilitzant el terme assequible perquè és parc d'habitatge pensat i destinat a les classes mitjanes, perquè ens entenguem", ha establert la consellera. Per contra, ha apuntat que els pisos "socials" o "per a vulnerables" seguiran en mans de l'Agència d'Habitatge de Catalunya i es gestionen de manera separada.
La diferència entre els pisos de protecció oficial i els anomenats pisos socials -pels quals encara no s'ha presentat cap pla específic, malgrat les Meses d'Emergència de famílies desnonades sense cap alternativa habitacional estiguin saturades- és el preu. A Barcelona un pis de 80 metres quadrats pot arribar a costar 800 euros al mes, amb règim de protecció oficial. En canvi, un lloguer social podria quedar-se en una renda mensual de 400 euros.
Els futurs pisos protegits, en diferents fases
Al marge d'aquest aclariment, també s'han concretat les projeccions previstes per a l'arribada de nous pisos els pròxims anys. Fa un mes i mig, la mateixa consellera Paneque declarava que "si tots els solars de Catalunya es posessin a disposició per poder-hi construir, podrien assumir ja un paquet de 20.000 habitatges". Ara, però, asseguren que entre els punts on tenen en marxa promocions i els que tenen compromesos per part de municipis ja tenen reservats aproximadament la meitat. Ara bé, els 10.000 que els falten -i on es podria actuar de manera ràpida- només s'aclariran quan s'enllesteixi la convocatòria pública que es va fer com a primera fase del pla d'habitatge del Govern Illa. Està previst que això passi al febrer.
El matís, a mitjà i llarg termini, és el rebost de pisos que es podrien aixecar a terrenys que ara com ara no són solars i on encara no es pot entrar a construir. En aquest marc hi ha tres tipus de parcel·les, les que només els queda alguna obra d'urbanització (4.993), les que tenen el planejament urbanístic ja aprovat però els queden alguns serrells pendents de gestió urbanística (17.719) i les que requeriran més feina perquè encara els falta algun tràmit rellevant de planejament (63.517). Tot plegat eleva a unes 85.000 les possibles noves llars protegides que podrien aparèixer a Catalunya en el futur. D'aquestes, però, s'hauria de prioritzar l'aconseguiment de 30.000 llars -comptant que les 20.000 primeres a solars ja enllestits quedin garantides- per arribar a l'objectiu de Salvador Illa els pròxims anys.