Els anuncis de polítiques d'habitatge darrerament s'entrecreuen amb una força volgudament gruixuda. La constatació de les complicacions de la població per cobrir les despeses de la llar han urgit les diferents administracions a sortir d'alguns encaixos clàssics i anar removent cada vegada més peces. Sovint, a més, s'assenyala el problema de fons: la manca d'habitatge assequible per a la ciutadania. En aquest terreny és quan sorgeix l'avís que a Catalunya només el 2% del parc d'habitatges és "social", mentre que la mitjana europea sobrepassa el 9% i algunes regions el superen de llarg. Per solucionar-ho, quan governava Pere Aragonès es va presentar un pla d'aparició d'almenys 10.000 pisos assequibles en tres anys i, més recentment, l'actual president Salvador Illa ha elevat la xifra als 50.000 habitatges en sis anys. Però hi ha diferències entre els plans, en el fons de les mesures i en les incògnites que generen algunes d'aquestes polítiques.
D'entrada, Nació recull cinc dubtes que s'obren amb el pla d'habitatge presentat pel Govern socialista. Una proposta que, de moment, no té clar els solars de què disposarà -malgrat que la Generalitat calcula que s'hi podrien començar a fer ja uns 20.000 pisos- ni de qui seran aquests habitatges.
Els nous pisos: protegits, públics, socials?
És habitual que quan es parla de "pisos socials" s'acabi fent un poti-poti que barreja tipologies molt diferents. Aquesta xifra suma fins a 55.000 pisos actualment a Catalunya -i n'hi ha uns 5.000 més de camí- però hi ha una certa confusió. Perquè una llar sigui accessible a les rendes més baixes ha de contemplar diversos llindars de pobresa i dificultat econòmica. Així, hi ha el que s'anomenen lloguers socials -els que tenen preus baixos i poden deixar un pis de 80 metres quadrats de Barcelona per 400 euros al mes- que acostumen a estar en mans de l'administració pública, tot i que també hi ha alguns exemples d'entitats socials que els gestionen. Després hi ha una altra tipologia, que són els habitatges de protecció oficial (HPO), uns pisos que tenen un preu acordat per l'administració. Estan per sota del preu de mercat, però no han deixat de pujar els darrers anys i queden ben lluny dels anomenats lloguers socials. Així, poden estar en mans públiques o privades, però farien que un pis de 80 metres quadrats a Barcelona pugui costar uns 800 euros al mes, per exemple. La diferència entre els dos models és evident.
El cas és que els titulars d'aquests dies han barrejat la proposta de Salvador Illa amb referències a 50.000 pisos públics, socials o protegits. Però la realitat és que encara no s'ha aclarit quants seran de titularitat pública i quants quedaran en mans de privats. A preguntes d'aquest diari, la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha destacat que això es conclourà amb el pas del temps, quan es vegi la resposta de les administracions. Alhora, però, el pla presentat per Illa estableix en l'acord de govern oficial que l'objectiu de les mesures aprovades és "assolir un increment de l'oferta d'habitatge protegit, especialment de lloguer".
El precedent del pla d'ERC era més concret. Quan parlava de 10.000 pisos socials en tres anys, establia que més d'una tercera part quedarien en mans públiques, entre els que construiria i els que compraria. Això apuntava a uns preus més baixos. I l'altra part la fiava a la col·laboració amb la part privada, amb diferents fórmules. D'una manera similar, la gran referència europea, Viena, té unes 220.000 llars de propietat municipal amb rendes molt baixes, i després hi ha unes 200.000 més que han estat gestionades amb subvenció a la part privada. Aquest equilibri entre el preu social -més baix- i el preu protegit -simplement per sota de mercat- de moment no ha quedat aclarit com cristal·litzarà en el pla del PSC per a la Generalitat.
Quants solars i on són
La consellera Sílvia Paneque ha estat decidida, aquest dimarts, a l'hora d'apuntar un primer càlcul de quin pot ser l'abast del pla de construcció de nous pisos assequibles. "Si tots els solars de Catalunya es posessin a disposició per poder-hi construir, podrien assumir ja un paquet de 20.000 habitatges", ha expressat la també portaveu del Govern. Ara bé, aquesta projecció és una xifra apareguda a partir de les converses amb entitats locals i metropolitanes i encara caldrà esperar fins al febrer de 2025 en quins solars s'hi pot operar.
Una particularitat del que passarà els pròxims mesos és que els ajuntaments i els propietaris privats d'aquests terrenys buits tindran llibertat de decisió per inscriure el solar al registre de la Generalitat per fer-hi pisos nous. És a dir, que la disponibilitat efectiva dels espais per construir només es podrà assegurar a partir del febrer del 2025, la data que s'ha posat de límit per començar a licitar projectes d'obres. De moment, no es té coneixement de la xifra exacta de solars disponible -l'actual Govern apunta que eren uns deures pendents que ara resoldran- ni hi ha una llista d'aquestes localitzacions.
És la gran solució, la construcció en solars buits?
Una altra incògnita que s'obre és si amb aquest model aconseguirà pal·liar significativament la crisi d'habitatge que entoma el país. Des del Govern subratllen que la construcció és una via important que havia quedat relegada els darrers mandats a la Generalitat, una crítica que ajuntaments com el de Barcelona també havien assenyalat. Ara bé, la gran pregunta que es fan experts en habitatge és si aquesta és la principal forma de resoldre el problema de l'accés a una llar digna. Especialment, preocupa que els nous edificis arribin a zones fins ara poc habitades que la població no tingui interès per ocupar, perquè estan lluny dels epicentres urbans o perquè no tenen serveis a l'abast. De fet, aquest dimarts la consellera Paneque ha apuntat que algunes d'aquestes noves promocions d'habitatge hauran d'anar acompanyades també de millores importants a la mobilitat de la zona.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), a Catalunya ja hi ha uns 418.000 pisos buits. La xifra, si bé és difícil d'acotar, és comparativament molt més gran que la possible arribada de 50.000 habitatges nous. A més, a aquest plantejament cal sumar-li el desviament d'uns 100.000 pisos que abans eren habitatges i ara operen amb llicència de lloguer turístic al país. Així ho assenyalava el codirector de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) Jaime Palomera, que resolia que "si no s'atura l'especulació, no servirà de res" l'aparició de nous edificis amb preus protegits. En aquest sentit, és especialment rellevant veure com s'acaba aplicant el decret per acabar amb llicències a perpetuïtat dels habitatge d'ús turístic -que podrien implicar la desaparició de milers d'allotjaments turístics que es podrien recuperar a l'entorn residencial- i si Catalunya enllesteix una regulació del lloguer de temporada i d'habitacions, els actuals forats de la contenció de rendes vigent al país.
El dubte del marge amb els pisos buits
Les dades de l'INE es basen en el consum energètic i aposten perquè hi ha més de 400.000 habitatges buits al país. A més, les darreres dades publicades per Crític, el 2022, a partir d'una petició de transparència, resolien que hi havia gairebé 35.000 pisos abandonats en mans de grans tenidors. És a dir, immobles que corresponien a empreses o persones amb més de 10 habitatges, i que feia més de dos anys que no tenien cap ús. Aquest supòsit és el que la consellera Paneque ha defensat que encara es podria seguir investigant a l'hora d'augmentar el parc d'habitatge assequible: aprofitar que el Tribunal Constitucional ha deixat vigent l'article de la llei catalana que estableix que si no es compleix la funció social de l'habitatge, és a dir, que als pisos hi visqui gent, l'administració pot intervenir. Això implica conseqüències que van des de la cessió obligatòria del pis durant uns anys per dedicar-lo a lloguer social fins a l'expropiació definitiva de l'immoble. Una via, aquesta darrera, que ja es va obrir amb l'anterior executiu republicà.
Preguntat per la xifra de pisos que podrien incloure's en aquests supòsits, però, de nou queda la incògnita de la xifra actualitzada. Des del Govern s'ha apuntat que s'està treballant per afinar les dades que els permetin actuar en el futur. Fins ara, l'administració ha considerat desafiant iniciar aquests procediments. Ara falta aclarir com es comporta el nou executiu en aquesta carpeta.
Qui podrà optar als nous pisos de preu limitat?
També inclosa com a mesura del pla estrella d'Illa en habitatge hi ha l'aparició d'una nova tipologia de pis protegit anomenada "habitatge de preu limitat". En aquest cas, té a veure amb la compra. Es tracta d'immobles de segona mà que la Generalitat vol destinar a joves a qui els avançarien els diners de l'entrada de la hipoteca i quan aquests beneficiaris acabessin de pagar el crèdit hipotecari, dècades més tard, llavors l'haurien de tornar. Ara bé, en qualsevol cas, els que participin en aquesta mesura no podrien vendre el pis per més diners del que el van comprar. "El preu màxim de venda de l'habitatge en segones i ulteriors transmissions estarà limitat" per evitar gestos especulatius, defensa el Govern.
Ara bé, encara s'ha de polir la lletra petita, la que marcarà el tall de qui pot accedir-hi i qui no. La idea és arribar a 12.000 famílies, asseguren des de l'executiu socialista, que té previst un fons de 100 milions d'euros anuals. El problema és que encara no s'ha detallat si els aspirants hauran de tenir menys de 30 o menys de 35 anys. Tampoc quina serà la renda límit amb què es podrà optar a aquestes ajudes.