La candidata de la CUP a les eleccions del 12-M, Laia Estrada, fa dies que assenyala el Govern de la Generalitat per no haver expropiat mai cap pis buit de gran tenidor malgrat haver-n'hi milers arreu del territori i tenir una llei que contempla aquesta possibilitat. Ho ha denunciat en entrevistes i debats dels darrers dies, en campanya electoral. Finalment, justament ara, l'executiu de Pere Aragonès pot respondre. Per primera vegada a Catalunya està tot enllestit per expropiar habitatges de manera forçosa després d'haver estat abandonats durant més de dos anys, en plena emergència habitacional. Ara bé, aquest primer pas és humil. El tràmit inicial contempla un total de cinc pisos que es podran adquirir amb aquesta fórmula: quatre a Valls i un a Cornellà de Llobregat. El Departament de Territori ja ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el procediment d'informació pública previ a l'expropiació d'aquests immobles, el tràmit final, apunten des de la conselleria.
El pas és pioner, perquè cap administració catalana ho ha fet abans. De fet, és una de les grans queixes habituals del moviment per l'habitatge, també, que tot i tenir una llei que ho contemplés, no s'optés per expropiar pisos de grans propietaris que estan buits. Ni tan sols l'Ajuntament de Barcelona, capdavanter en algunes mesures d'habitatge, havia arribat a dur a terme expropiacions permanents.
Ara bé, per entendre el recorregut de la mesura, cal recordar que la Generalitat va anunciar l'inici d'aquest pla el maig de l'any passat -el mateix dia que començava la campanya electoral de les eleccions municipals- i va presentar la detecció de 189 pisos buits en 14 municipis que havien format part d'una prova pilot amb la conselleria de Territori. Ara, un any després, el Govern detalla que en la majoria dels casos iniciats (144) la propietat va veure les orelles al llop i va reaccionar posant algú a viure en el pis que havien tingut abandonat. Si ho feien, evitaven que avancés l'expedient d'expropiació. Tal dit, tal fet. Aquestes propietats s'han lliurat dels plans de l'administració d'adquirir aquells pisos. Amb aquesta reacció, l'executiu d'ERC es dona per satisfet. "Era l'objectiu principal de la mesura", resolen.
Mentrestant, a banda dels cinc casos més avançats, també hi ha 18 pisos més que la Generalitat té confirmat que compleixen tots els requisits per ser adquirits forçosament, ja que s'ha incomplert la funció social que té l'habitatge en mans dels grans tenidors. A banda, hi ha 22 expedients més en fases prèvies. Aquestes xifres, però, queden lluny dels 31.700 pisos buits que hi ha arreu del país, segons els càlculs aportats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) l'any passat. Sigui com sigui, des de la conselleria de Territori sostenen que els habitatges que finalment s’expropiïn es destinaran a famílies vulnerables, com per exemple les dones víctimes de violència masclista.
Els primers propietaris afectats per aquesta mesura seran dues empreses. Pecotaca Servicios y Gestiones, en el cas de Cornellà, i Gramina Homes, en el cas de Valls que agrupa quatre pisos d'una mateixa finca. Totes dues companyies -que tenen la seu a Madrid- tenen ara poc marge per mantenir els seus pisos. Només queda la fi formal del tràmit, expliquen des de la conselleria. En el cas de Gramina Homes, a més, es tracta d'una empresa especialitzada en la compravenda d'immobles que, a més, ha tingut diversos episodis de tensió amb famílies vulnerables afectades per desnonaments arreu de l'estat espanyol.