- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Laia Estrada (Tarragona, 1982) és la candidata de la CUP a les eleccions del Parlament del pròxim 12 de maig enmig d'unes presses imposades. Immersa en un període de repensament intern -el Procés Garbí- que ha d'aclarir el rumb de la formació anticapitalista, la CUP es presenta a uns comicis catalans convocats anticipadament amb la missió de salvar els mobles. També amb l'ambició d'arrossegar cap a l'esquerra i cap a l'autodeterminació el Govern que emergeixi. Ara bé, "de cap manera" això els portaria a col·laborar en una fórmula que impliqui el PSC a l'equació de la governabilitat. El partit socialista actual és "el més espanyolista i més de dretes de la història", assegura Estrada, això hi impossibilita cap entesa.
En conversa amb Nació, la cap de files cupaire apel·la a ERC i Junts per recuperar l'impuls de "lleis progressistes" com les aprovades conjuntament en el moment àlgid del procés, quan l'independentisme tenia una majoria absoluta que ara queda en dubte. Ara bé, assegura que si la formació liderada per Carles Puigdemont manté "discursos racistes" o "defensa a ultrança de macroprojectes" arreu del territori, "no hi ha res a parlar". Laia Estrada també crida a desbordar i desobeir, tant en matèria d'educació com en habitatge. I situa com a prioritat la creació d'una distribuidora pública que reguli els preus dels aliments que conrea la pagesia catalana per evitar la dependència respecte als oligopolis. Pel que fa a la situació del català, la candidata de la CUP reconeix haver fet tard a detectar la crisi d'ús de la llengua i ara entoma "la responsabilitat" de posar-hi remei.
Fem aquesta entrevista en dilluns, quart dia de campanya. Vostès encara no han presentat el programa electoral. No és una falta de respecte a l’electorat?
Estem explicant a bastament el marc general de la nostra proposta i anem desgranant a poc a poc les polítiques concretes de cada àmbit, però crec que en el marc general s'entén què pretenem fer en aquesta legislatura: un canvi radical respecte al que hem vist fins ara i posar la política al servei de la gent. Malauradament, el que és una falta de respecte a l'electorat és que aquests programes normalment després se'ls emporti el vent i no es compleixi pràcticament res per part de qui governa. [Finalment la CUP ha presentat el programa aquest dijous].
Per què és útil votar la CUP, en un context en què Puigdemont crida a agrupar el vot independentista i ERC, el d’esquerres i també independentista?
La CUP és útil perquè som la millor garantia de defensa una política al servei de la gent i de la majoria. I posar aquesta política de defensar vides dignes pel conjunt de la gent al servei del procés d'autodeterminació. Som l'única força que té com a indestriables el projecte social i el d'alliberament nacional. Amb nosaltres, l'agenda del retrobament del PSC i el model econòmic dels macroprojectes no condicionarà la legislatura.
"La gent no necessita més partits per continuar fent el mateix que s'ha fet fins ara"
Van començar el mandat amb un pacte d’investidura i programàtic amb ERC i l’han acabat allunyats. Quina és la renúncia més flagrant que atribueixen a Pere Aragonès?
Haver desplegat el programa del PSC, el de la patronal. I això ha significat que no poguéssim avançar ni en conquestes socials ni en l'autodeterminació. Vam començar parlant de la necessitat de deixar d'enviar els Mossos a fer fora la gent de casa seva i la legislatura ha acabat amb un rècord de desnonaments per part de la Generalitat en pisos públics. Vam començar parlant de la necessitat d'enfortir serveis públics, i ha estat la legislatura de les vagues i les mobilitzacions dels treballadors públics de la sanitat i educació. Vam començar la legislatura parlant d'una revolució verda, en paraules d’Aragonès. i l'hem acabat perquè va ser incapaç de posar punt final al Hard Rock. Al contrari, el va reactivar. Ha estat una legislatura claríssimament condicionada per Salvador Illa, que no s'ha mogut ni un mil·límetre. I amb ERC i Junts de bracet d'aquest programa i fent cas a Foment del Treball, que ja deia que calia deixar de banda a la CUP.
Dieu que a la CUP no li fa por governar. Dolors Sabater també ho defensava les anteriors eleccions. Però en dotze anys al Parlament i amb executius independentistes, liderats pel centredreta o pels socialdemòcrates, no ha passat. Què fa viable mantenir la credibilitat d'aquesta predisposició?
El que mou la CUP quan ens plantegem una possible entrada a Govern en cap cas es buscar poltrones ni un interès pel propi partit, sinó desplegar un programa o un projecte polític concret. I les responsabilitats poden ser de molts tipus. Investir un president també és assumir responsabilitats. Plantejar-te aprovar uns pressupostos és assumir certes responsabilitats. O, efectivament, plantejar-nos entrar en un govern. Entenem que el projecte que necessita ara mateix el país ha de consistir a enfortir els serveis públics o garantir el dret a l'habitatge. O una resposta a la situació que tenim de crisi climàtica, d'empobriment generalitzat de la població i de retrocés en el terreny nacional. Si hi ha possibilitats reals de desplegar aquest tipus de polítiques concretes, cap problema en plantejar-nos-ho. I fins i tot, debatre-ho. Nosaltres fem unes propostes per resoldre unes problemàtiques i podem parlar si hi ha unes millors eines o si hi ha d'altres, però hi ha unes problemàtiques concretes que s'han de resoldre. Estem d'acord? En podem parlar. Si no, difícilment entrarem en un Govern a desplegar un projecte que no és el que necessita el país.
Vostè va dir en una entrevista que estaria al Govern si podien “desplegar el seu programa”. Però amb set, deu o quinze diputats, quines contradiccions estan disposats a assumir?
La CUP el que no farà és desdir-se del compromís de posar-nos a disposició del país, i entenem que és el nostre paper. La gent no necessita més partits per continuar fent el mateix que s'ha fet fins ara. Ara mateix la gent necessita que hi hagi un control de preus amb una distribuïdora pública, o que ens expliquin com volen controlar els preus i salvaguardar la pagesia dels abusos de les grans distribuïdores. Necessitem desconcertar l'educació per acabar amb la segregació escolar i cuidar les treballadores sanitàries perquè no paren de marxar del país. El país necessita això i no que fem el mateix que la resta.
Aquests anys hem vist que ERC ha impulsat normes contra pisos turístics i lloguers de temporada, ha multiplicat sancions a qui incompleix l’oferta de lloguer social a famílies pobres, ha desplegat un pla contra la segregació escolar, ha creat l’energètica pública o promogut el català a l’audiovisual, entre altres mesures. Els amoïna caure en la idea del "mai no és prou per a la CUP"?
Amb l’energètica necessitem una empresa pública que controli des de la producció a la distribució perquè el desplegament de renovables s'està fent al servei de l'oligopoli energètic, claríssimament. En comptes d'això, ens limitem a posar plaques solars als edificis públics. Home, doncs això no ens serveix! Però més enllà de l'energètica pública, hi ha un pla contra la segregació escolar que no toca els interessos de la concertada, quan està demostrat que és el principal origen de la segregació escolar. I tenim un 30% de concertades quan la mitjana europea és un 10% com a molt. I en clau d'habitatge, tenim una quarta part de la totalitat d'habitatges que hi ha a Catalunya que no s'estan destinant a un ús residencial. Tenim un desnonament pràcticament cada hora amb participació dels Mossos, un cos controlat per la Generalitat. No és que no en tinguem mai prou, és que les coses no es poden fer a mitges. Per tant, cal valentia de les esquerres perquè si no el que fem és generar desafecció i abonar el terreny per l'extrema dreta. Quan les esquerres no compleixen, generem desafecció. I això val per l'esquerra i també per l'independentisme. La CUP hem de plantejar propostes que formacions com ERC poden fer-se seves si abandonen l’agenda del retrobament i que són necessàries.
"ERC i Junts han avançat quan han dialogat amb la CUP i no amb el PSC, que només ha provocat retrocés"
Alguns partits diuen que els objectius de la llei de canvi climàtic en renovables són impossibles de complir amb comunitats energètiques locals, per exemple, i que cal recórrer a grans empreses que instal·lin macroparcs solars i eòlics.
Sí que és possible. Hi ha països que ens porten dècades d'avantatge en la implantació de renovables, com Alemanya.
Cert, però demana temps, a més de voluntat.
Sí, i aquest oligopoli energètic està fent el desplegament de renovables gràcies als fons Next Generation, que són diners públics. Els diners públics que es gasten perquè puguin fer la seva transició energètica s'haurien de destinar a garantir que als llocs antropitzats es posin aquestes renovables. També cal facilitar les comunitats energètiques. És una part. Tenim un estudi que demostra que podem utilitzar les autopistes també per posar plaques solars. Tenim 75.000 peticions d'instal·lació de plaques de les quals només se n'han resolt unes 15.000 i de les quals s'han atorgat sols un miler d'ajudes. No s'està fent la feina per acompanyar aquest desplegament lluny dels interessos de l'oligopoli energètic.
Un dels problemes denunciats pel moviment per l'habitatge és l'aplicació de multes per llei mordassa a qui participés en desnonaments. Aquest mandat també s'han deixat de tramitar sancions, quan arriben a Interior. El Govern pot fer-hi més?
Hauríem de veure què passa cada vegada que hi ha un desnonament, entre d’altres coses perquè és l'administració qui hauria de protegir el dret a l'habitatge i no la gent autoorganitzada. Per tant, la Generalitat ha de deixar d'enviar Mossos a fer fora la gent de casa seva. Això és el que ha de fer la Generalitat, assumint els costos que tingui.
Quan el PSC parla de governs progressistes no us hi compten. Estaríeu disposats a col·laborar-hi? O l'autodeterminació és una línia vermella?
És un escàndol que Illa es presenti a ell i al seu partit com a d'esquerres. El PSC més espanyolista i més de dretes de la història no pot erigir-se ara com un partit d'esquerres, és una presa de pèl. No només està en contra del nostre dret a l'autodeterminació sinó que, a més, s'ha carregat la renda bàsica universal, surt de seguida a defensar les grans empreses i les elits, quan parlem d'habitatge vol que no li toquem els nassos a La Caixa i als grans tenidors… És, en definitiva, un partit que té més a veure amb Albert Rivera que amb Pasqual Maragall. Que no ens hi comptin amb ells. No hi tenim res a veure i de cap manera podríem facilitar la governabilitat a Illa.
Una alternativa on la CUP es podria trobar més còmoda seria en un tripartit d'esquerres nacional que podrien formar amb ERC i comuns. Ara sumaria només 50 diputats i les enquestes n’auguren menys. Què podria fer la CUP perquè avancés?
Nosaltres volem tenir tanta força i tanta incidència com ens sigui possible, precisament per condicionar al màxim la legislatura. Tant en clau nacional com en clau social. Farem tot el possible per arribar amb força i, a partir d'aquí, amb l'aritmètica que hi hagi veurem què fer. En la història recent hem vist com ERC i Junts eren capaços de posar-se d'acord per aprovar lleis progressistes en matèria social, ambiental, nacional o d'igualtat de gènere. Tot això a l'avantsala de l'1-O. I succeïa perquè el diàleg es tenia amb la CUP, amb l'esquerra independentista, i no amb el PSC. Quan han pactat amb ells ens ha anat fatal al conjunt i hem retrocedit. Això és el que ha de tornar a passar, que el diàleg es faci a casa nostra i no supeditar-nos als imperatius de Madrid i de les elits econòmiques. I aquí podem emplaçar a l'espai dels comuns a què s'hi sumi a aprovar tota una sèrie de lleis progressistes deixant de posar-se com a límit el que imposa el PSOE.
Els comuns diuen que els dos tenen una vessant de dretes, però que Junts ho és més que el PSC en matèria de defensa dels treballadors, per exemple. Vostè creu possible pactar amb aquest Junts, que vol acabar amb l'impost de successions o expulsar migrants si cometen delictes i tenen antecedents?
És curiós que l'espai dels comuns considerin més de dretes a Junts, però que després no tinguin cap problema a l'hora de facilitar aprovacions de pressupostos, en el cas d'aquesta legislatura passada quan hi havia Junts al Govern i que arribin a pactes municipals o supramunicipals.
Vostès també han fet pactes municipals amb el PSC.
Sí, alguns, però per fer fora els cacics. En canvi, li puc posar algun exemple en que no es feia fora ningú i van trobar acords comuns i Junts, com per exemple al Consell Comarcal del Tarragonès. En la defensa del model econòmic que ha fet Junts no hi ha cap diferència amb el PSC. Han fet la mateixa política en el dret a l'habitatge, en carregar-se el control dels Mossos, en privatitzar serveis públics... No hi ha cap diferència. El PSC ens nega el dret a l'autodeterminació i nosaltres no renunciarem ni a avançar nacionalment ni a avançar socialment i, per tant, hi ha una d'aquestes dues qüestions que amb el PSC és impossible. I hem vist a Junts en un moment determinat ocupar un altre lloc. Amb el Junts que fa discursos racistes i una defensa a ultrança dels macroprojectes no hi ha res a parlar. El que necessitem és que Puigdemont aclareixi què vol venir a fer. Deia [en una entrevista a Nació] que no està a favor del model Hard Rock, doncs que ens aclareixin el programa de Junts. Si val el que diu a les entrevistes o la política feta fins ara. Si la política d'habitatge és la de la senyora Navarro, que porta els amics ianquis de Sillycon Valley a gentrificar les ciutats, difícilment ens hi podrem posar d'acord. Ara, si estan per la feina ens podrem entendre.
Pel que fa a l’habitatge, la recepta de captar pisos i de construir-ne ja l’han abraçat els grans partits. Què més cal?
Fer-ho i concretar. Nosaltres diem que hi ha un milió d'habitatges no es destinen a ús residencial. D'aquests, 400.000 estan buits. Aquests 400.000 pisos hem de mirar de qui són i tots aquells que siguin de grans tenidors, uns 20.000, directament s'han d'expropiar. Però és que a més a més tenim una llei catalana d'habitatge del 2007 que no s'ha desplegat i que ja preveu que pisos permanentment desocupats puguin ser expropiats. I això no s'ha aplicat. Després, teníem una llei catalana d'arrendaments urbans que se'ns va tombar per part del Constitucional i hem hagut d'esperar a què des de Madrid s'aprovés una llei d'habitatge que té moltíssims forats, i que ara a correcuita el Govern ha hagut de pal·liar. Hi donarem suport, però no pot ser que esperem a què Madrid ens usurpi competències.
És millor una llei catalana impugnable que una llei espanyola estable?
Una llei catalana ens permet avançar en matèria social per garantir el dret a l'habitatge i en matèria nacional.
Els darrers anys, en l’habitatge s’ha evidenciat la lluita entre el dret bàsic i el dret a la propietat. Com s'hauria de resoldre aquest dilema?
Nosaltres demanem desbordar les costures del marc autonòmic. El que estem plantejant ara mateix és que el que podem fer des de la Generalitat és expropiar pisos buits en mans de grans tenidors, controlar de forma efectiva el preu dels lloguers, fer que els contractes siguin indefinits i deixar d'enviar els Mossos a desnonar la gent. I quan parlem d'interessos entre la propietat privada i els interessos de la majoria on estem posant l'èmfasi ara mateix la CUP és en els grans tenidors que fan negoci a costa de l’habitatge, no de la gent que es compra un pis perquè l'han fet fora de casa seva per un lloguer abusiu.
"Assumim responsabilitats perquè totes hem trigat a adonar-nos de la situació del català"
Han estat molt crítics amb la llei pactada en matèria de llengua a l’escola per ERC, PSC, Junts i comuns. Demanen derogar-la. Quin és el següent pas, davant una sentència del TSJC que obliga a aplicar el 25% del castellà? Els docents haurien de desobeir? Qui n’assumiria les conseqüències?
Hauríem d'aprendre del que van fer a les Illes Balears precisament per tombar la proposta política del trilingüisme. I sí, nosaltres parlem de desobeir aquesta sentència i de fer-ho amb la comunitat educativa, involucrant també les entitats de defensa de la llengua. I assumint responsabilitats polítiques, però aprenent d'exemples recents d'èxit. És una de les coses que s'ha de fer, derogar aquella llei, però no quedar-nos aquí. És una lògica reactiva. Hem d'anar a la contraofensiva i s'han de posar més recursos a l'escola pública perquè hi hagi més aules d'acollida, perquè hi hagi més formació pel professorat… La situació de la llengua es troba en emergència i això ho sabem totes i el que necessitem és actuar. Quan parlem de la derogació d'aquesta llei, el que hem demanat és reobrir aquest debat i fer-ho de forma participada i no n'hem obtingut resposta.
Com pot ser que, estant la llengua en una situació tan crítica i sent una prioritat, no aparegués el català en l'acord d'investidura entre ERC i la CUP?
Assumim responsabilitats perquè, tot i que probablement el govern d'ERC segurament és qui més accions hagi fet en aquest sentit, crec que totes hem trigat a adonar-nos de la situació. I és responsabilitats de totes les forces independentistes convertir la Generalitat, no en el darrer baluard, sinó en punta de llança per defensar la nostra llengua, cultura i identitat. Perquè al final serà l'única institució als Països Catalans que no estarà en mans de la dreta i l'extrema dreta.
La responsabilitat amb la llengua és només de les forces independentistes?
De l'independentisme, segur. I de les forces sobiranistes. El que hem vist per part del PSC, i no l'incloc en aquesta crida a la responsabilitat, és que ha assumit totalment el marc de Ciutadans, per exemple quan planteja el trinlingüisme a l'escola. No ens n'alegrem i és una pèrdua. Tenir el PSC més de dretes i més espanyolista de la història és un problema.
"És un error en tota regla que Puigdemont no es comprometi amb un cordó sanitari a Aliança Catalana"
El debat sobre el decreixement s’obre pas a lloms de l’emergència climàtica. No els fa por que un descens de l’activitat econòmica el paguin les classes populars?
Plantegem un decreixement com a esmena a aquest sistema capitalista que funciona amb la lògica de molts guanys en poques mans i gestionant els recursos com si fossin infinits. Volem créixer en qualitat de vida i felicitat i decréixer en producció de coses que no necessitem. Qualsevol és capaç de veure que ara mateix la producció no segueix cap lògica racional. Necessitem posar sota control públic la producció i això significa decidir què i com necessita la població. Perquè si no el que podem tenir és una política suposadament verda per salvar els mobles de les grans empreses i que efectivament ho pagui el conjunt de la població. Els recursos, com l'aigua, s'han de gestionar sota un criteri d'interès general. Per qui ha de ser? Pels grans hotels? Pels camps de golf? Pel Hard Rock? O per la petita pagesia i per l'ús de boca? Qualsevol persona pot entendre de què estem parlant quan diem un control dels recursos posat al servei de la població. O quan es parla de construir dessaladores i que tinguin com a finalitat mantenir el model econòmic centrat en el turisme i amb un gran consum energètic que encara fa més gran la bola del canvi climàtic.
Han suspès el Procés Garbí per repensar la CUP fins després de les eleccions. Què ha d’haver canviat d’aquí a un any a l’organització?
Això ho decidirem en el Procés Garbí, no em faci fer un espòiler.
Però vostè deu tenir alguna idea.
El Procés Garbí és una aposta per presumir-ne, perquè és la vocació de la CUP d'autoanalitzar-nos per ser més efectives als nostres objectius de ser una eina útil per al conjunt. Tant de bo la resta de forces polítiques ho fessin. Avançar-me seria anar en contra d'un projecte assembleari.
Què respondria als que atribueixen al "bonisme" o a una hegemonia cultural de l'esquerra el creixement de l’extrema dreta?
Que són molt ignorants o tenen molta mala baba. L'ascens de l'extrema dreta és la conseqüència que l'esquerra no actuï de forma valenta i decidida i es confronti amb els interessos dels amos d'aquestes grans fortunes, de l'Íbex 35, de Foment... L'ascens de l'extrema dreta s'explica per això, s'explica perquè a nivell global compta amb molts recursos i aquí el que cal és que les formacions d'esquerres quan arriben als governs siguin valentes i facin el que prometen perquè si no generem desafecció. Ridiculitzar les polítiques d'esquerres és assumir el marc de l'extrema dreta.
Què li sembla que Puigdemont no es comprometi a cap cordó sanitari al voltant d’Aliança Catalana?
L'extrema dreta, independentment de la bandera, persegueix un mateix objectiu a casa nostra, que és dividir la societat catalana. I que, a més a més, això és una cosa que ja feia l'unionisme espanyolista des de fa temps. Acaben sent enemics de la causa independentista precisament. Per tant, és un error en tota regla.