- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
La CUP té una fita sensible entre els mans. I depèn d'una opció remota. L'escenari de les eleccions del 12 de maig es presenta com l'inici d'una nova etapa que tanca un període de creixement per als anticapitalistes, posant fi a la legislatura dels 9 diputats al Parlament. Repetir aquesta xifra seria un èxit notable per a la CUP, especialment després d'uns resultats electorals -a les municipals i al Congrés dels Diputats- a la baixa. També en ple procés de refundació de partit -el Procés de Garbí- interromput per la convocatòria electoral. Amb tot, la formació presenta una candidatura menys carregada de contradiccions polítiques recents que els seus principals rivals tant d'esquerres com independentistes. La CUP fa temps que assenyala la moderació d'ERC per mantenir la presidència de la Generalitat i dels comuns per sostenir el joc de majories a Barcelona entre el 2015 i el 2023, però és que a aquestes dues forces s'hi suma el paper negociador de Junts els darrers mesos amb el PSOE i la investidura de Pedro Sánchez. La carta de la coherència tornarà a ocupar centralitat a la taula dels anticapitalistes.
En un acte d'obertura de campanya, des del barri de la Vila de Gràcia de Barcelona, la candidata Laia Estrada ha punxat precisament aquestes tres forces per la seva relació amb Madrid i per la dependència que els hi genera en la política a Catalunya. En aquest sentit, ha animat "ERC, Junts i els comuns a recuperar el diàleg aquí i fer política des d’aquí" i els ha demanat "que abandonin la dinàmica d’intercanvi de cromos a planificar en favor de la gent i no d’una minoria”. En la mateixa línia, l'encara diputada també ha defensat que l'opció d'entrar en un executiu català és real, però ha posat com a línia vermella "entrar en governs per desplegar programes d'altres". És una referència que tant pot servir per assenyalar la dependència dels republicans respecte a les exigències socialistes a canvi d'uns pressupostos com pot aplicar-se a un eventual govern de coalició en què la força minoritària quedi absorvida pel full de ruta dels grups amb més diputats.
L'opció remota amb què arriben a les eleccions, però, és la de recuperar la flaire del procés que els va situar com a empenta d'esquerres del bloc independentista, una via que podria quedar apuntalada pel ressorgir de la figura de Carles Puigdemont al Parlament i per una ERC que aguanti el tipus electoralment, reobrint una finestra que semblava tancar-se. Per no quedar desdibuixada de la configuració de la cambra baixa els pròxims anys, a la CUP li convé una força independentista que numèricament ha anat a menys amb el pas del temps. També s'ha fragmentat. Tant fora de la formació anticapitalista -trencament entre republicans i juntaires- com dins la candidatura d'unitat popular -amb l'escissió del Moviment Socialista-. Ara, amb Laia Estrada al capdavant, una cara ja coneguda després del seu pas inicial pel Parlament, els cupaires esperen millorar les expectatives d'unes enquestes que majoritàriament els auguren una davallada en vots i escons.
Entre les esquerdes d'èxit electoral que se li obren a la CUP també hi ha la legitimitat per contrarestar l'alça de l'extrema dreta, sent la força que amb més contundència i assiduïtat hi ha plantat cara els darrers anys. Un tast d'aquesta realitat s'ha pogut veure aquest mateix dijous, hores abans de l'acte que obriria la campanya, en el debat estudiantil que s'havia organitzat a la Universitat Pompeu Fabra en la qual participaven diversos candidats i del qual n'havia quedat exclosa l'extrema dreta. Arran de la irrupció d'un boicot de membres de Vox i S'ha Acabat, la número 2 de la candidatura cupaire, Laure Vega, ha sortit al pas amb una intervenció que acabaria corrent per les xarxes socials: "Em sembla una falta de respecte que Vox parli de llibertat quan, quan arribeu al govern, l'únic que parleu és de la llibertat dels rics. L'únic que feu és abaixar els impostos i fer avançar els més rics. La vostra llibertat és la d'uns pocs. I veniu aquí a embrutar una paraula preciosa com la que és "llibertat" i no sou ni estudiants. El que heu fet avui és una falta de respecte als estudiants que s'organitzen. Avui es deia que això va de democràcia i no en teniu ni idea. No hauríeu de parlar de llibertat quan li ho negueu a tot el poble".
🔴 La candidata de la @cupnacional - Defensem la Terra, @laurevega, plantant cara a més d'una desena de nazis que s'han dedicat a rebentar l'acte de @debat_org a la @UPFBarcelona.
— Àlex🇵🇸 (@Alex_Sants8) April 25, 2024
Dignitat i valentia ✊🏽💚 pic.twitter.com/Jgis81N3Qr
En la campanya és previsible trobar una CUP càustica amb l'acció de govern d'ERC els darrers anys. Recentment, Estrada havia plantejat el 12 de maig com un "plebiscit" entre l'agenda de Foment del Treball -fent referència a l'acostament de Pere Aragonès cap al centre polític- i "la conquesta dels drets de la majoria". Les mitges tintes de l'executiu republicà amb projectes com el del Hard Rock o el futur de l'aeroport del Prat -demandes socialistes incloses en la negociació dels pressupostos- seran terreny adobat perquè la CUP pugui presentar-se com l'opció més sòlida entre l'independentisme d'esquerres. Ara bé, la crítica ha de tenir un punt de mesura si a partir del 13 de maig pretén tenir marge per arribar a pactes ambiciosos al Parlament.