La presència de més de 2.000 tractors a Barcelona és possiblement una de les imatges de l'última legislatura catalana. Les mesures contra el canvi climàtic, incloses les relacionades amb la sequera, els canvis impulsats en la Política Agrària Comuna (PAC) i la mobilització del sector primari en altres països van impulsar protestes sense precedents arreu d'Europa, així com un ampli debat polític sobre qui es beneficiaria d'aquest malestar. De fet, mentre a bona part dels estats europeus, inclòs l'espanyol, l'extrema dreta ha intentat capitalitzar les manifestacions, el nostre país s'allunya d'aquests paràmetres, ja que Vox té bàsicament un vot urbà i metropolità.
Després de dies de mobilitzacions -protestes o talls de carretera, entre d'altres- els representants del món de la pagesia van arrencar algunes promeses del conseller d'Acció Climàtica, David Mascort. En concret, canviar el nom de la conselleria per tornar a incorporar les paraules agricultura, ramaderia i pesca -una modificació que la convocatòria d'eleccions ha frenat-, i una reformulació de les àrees d'abastament de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). La revisió de les restriccions d'aigua, la reducció de la burocràcia o l'agilització dels pagaments dels ajuts van ser també mesures que van acabar pactant tots els grups, excepte el PP i Vox.
Els greuges del món rural han anat creixent, per manca d'inversions o de prioritat política, mentre la despoblació de certes zones avança. Així, un terç dels municipis de Catalunya tenen menys de 500 habitants (els anomenats micropobles), acullen tan sols el 2% de la població del país i, segons alguns estudis, en uns 200 casos estan en risc de desaparèixer. Tot plegat en un context en què les divergències ideològiques entre camp i ciutat són ben notòries.
Sobirania alimentària, burocràcia i despoblació
La centralitat del món rural i de la pagesia en els últims compassos de la legislatura es palpa també en els programes electorals de les diferents formacions polítiques. Tant ERC com Junts el defineixen com un sector "estratègic" i totes les formacions parlen de la necessitat de revertir el despoblament i ajudar la pagesia a transitar cap a un nou model de producció sostenible.
Així, ERC proposa la creació d'una llei de sobirania alimentària, de l'eina MeteoAgricultura (una plataforma amb dades que ajudaria als pagesos) i la creació de Catalunya Rural Hub, un espai d'arrelament de talent digital al territori. Junts fa seves una de les demandes del sector i proposa una llei de desburocratització i simplificació administrativa del primer sector i mesures de prevenció de robatoris al món rural. El partit de Puigdemont també posa èmfasi en la necessitat de promoure un Pacte Nacional Rural-Urbà i en una nova llei que faciliti l'accés a l'habitatge al món rural.
El PSC es proposa aprovar l'Estatut del Municipi Rural -pendent del tràmit parlamentari-, potenciar la relació del pagès amb l'Institut Català de Finances i desenvolupar activitats (sense concretar) que vinculin el món rural amb el món urbà "per avançar en la cohesió territorial". El partit encapçalat per Salvador Illa busca reforçar la idea del territori de 30 minuts, l'ampliació de la idea de "la ciutat dels 15 minuts" en l'àmbit rural. Finalment, Comuns Sumar suggereix gravar fiscalment les terres en desús, augmentar els importants de les ajudes PAC, crear un banc de terres públic, sobretot per a joves i dones, i crear un registre i un banc de llavors autòctones i lliures de drets. La CUP, al seu torn, que no ha presentat encara el programa electoral, sí que té un "decàleg" -que malgrat el títol té quinze punts- que fa referència a la revolta pagesa i que reivindica com una de les mesures estrella d'aquesta campanya la creació d'una distribuidora pública que reguli els preus dels aliments i "faciliti la logística a la petita producció i al comerç local".
El decàleg electoral del PP no menciona la pagesia.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques