- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Un contracte. Les parts? Els partits polítics i la ciutadania. La idea és senzilla: un partit promet una direcció ideològica concreta i la presenta al seu ‘client’, el ciutadà. Aquest darrer, coneixedor d’aquesta oferta —encara que sigui d’una forma indirecta— decideix quin ‘producte’ creu que li agrada (o li agradarà més) i actua en conseqüència. Les eleccions i la formació de govern segellen el contracte. Si l’acord entre parts no es compleix, la credibilitat decau i, per tant, en les següents eleccions es pot buscar un nou contracte a un altre lloc. Si es compleix, les parts tindran incentius per continuar junts.
Aquesta és la filosofia principal del programa electoral d’una formació política. Es tracta d’un punt de partida teòric, envoltat de supòsits entre cometes i d’idees simplificades que sovint no es compleixen. Un dels motius és aliè a gairebé tothom i té a veure amb què el món canvia. L’any 2020, quan va esclatar la crisi de la Covid, ningú duia al programa electoral com s’actuaria en casos com aquest, qüestió que només podien intuir endevins. Tanmateix, hi ha d’altres motius, molt més profunds, del perquè a casa nostra el programa electoral cavalli entre la seriositat, l’eina útil, la nosa de publicar-lo i la manca de credibilitat.
Entre el contracte i la declaració d’intencions
Els primers exemples de programes electorals moderns els trobem al segle XVI, quan els pamflets o escrits públics van començar a mutar en uns textos més estructurats i formals. Que s’entengui: de programes electorals a ben segur que n’hi ha hagut sempre i, de fet, molts historiadors situen la pedra Rosetta, la qual va tenir un paper clau en desxifrar els jeroglífics, com el primer text programàticopolític de la història (que en tinguem coneixement), atès que bona part de l’escrit se centra a lloar l’obra i gràcia de Ptolemeu V.
Els programes electorals moderns són variats, però generalment tenen dos elements. Una part en la que s’expliquen els principis bàsics o els valors fonamentals del partit i una altra en la que es detallen les mesures concretes que es duran a terme. En teoria un programa electoral es va elaborant durant la legislatura i a partir de debats interns, en comissions, però també connectant amb actors clau de la societat. Per què heu actuat com heu actuat quan éreu al govern o a l’oposició? Perquè ho tenim escrit en el programa electoral i ens vau votar per implementar-ho.
En alguns contextos, com el Regne Unit, l’acte de presentació d’un programa electoral sol ser un moment solemne, àmpliament recollit pels mitjans de comunicació. Es tracta també d’un moment seriós per qualsevol partit britànic, sobretot perquè és una eina que se sol utilitzar sovint en entrevistes i en el retiment de comptes dels polítics. “Vau proposar aquesta mesura al programa electoral o us plantejàveu arribar a aquest objectiu i quatre anys després no l’heu assolit. Per què heu fracassat?”, solen ser preguntes habituals en els mitjans, els quals es dediquen també a controlar periòdicament que les promeses es vagin complint.
Catalunya, un país de programes electorals diversos
El nostre país és un bon exemple, com a mínim en aquest cas, de la idea que la teoria i pràctica no sempre van lligades. A dia d’avui, com podeu veure recollit a Nació, només quatre formacions polítiques han presentat el seu programa electoral. La CUP ha presentat un decàleg de deu propostes, el PP un tríptic amb onze propostes i Ciutadans no ha publicat res. Tenint en compte que queden dues setmanes pels comicis, potser és sorprenent indicar que encara hi hagi partits que no tinguin programa electoral, si no fos perquè és una tònica recurrent de moltes formacions polítiques des de fa anys.
Un cop els publiquen, però, l’altra gran tònica, força habitual, és la seva vaguetat. “Cal transitar cap a un model econòmic i ecològic just”; “cal ajudar la gent d’aquest país i construir un futur millor per a la nostra societat”; “cal un país radicalment democràtic, amant de la llibertat i la tolerància”; o “cal un govern que assumeixi tots els reptes” són principis extrets dels programes electorals de quatre formacions polítiques que concorren el pròxim 12-M i que, tot i la distància ideològica, firmaria quasi tota la ciutadania.
Tanmateix, és just remarcar que en les vora 95.000 paraules del programa d’ERC, les 83.000 del de Junts, 60.000 del PSC, i 126.000 dels Comuns Sumar hi ha propostes polítiques concretes, més enllà dels principis programàtics i del discurs polític. Des de Nació hem analitzat amb lupa tota aquesta teca política al nostre "Escàner del 12-M" i, en una sèrie de 12 articles agrupats per temàtica, us mostrarem aquelles propostes que queden enterrades, les que hi són absents o les que són ambigües. Us masteguem la informació perquè sapigueu què proposa cada formació en els grans debats i reptes de país i, de retruc, pugueu acabar de plantejar-vos el color de la vostra papereta.
L'anàlisi només es basa en els programes electorals dels partits.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques