El canvi climàtic ha irromput com una de les principals preocupacions dels catalans, segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió publicat a principis d'enguany. La sequera molt probablement hi ha contribuït, però també els estius tòrrids que els últims anys hem viscut i, més genèricament, el fet que la qüestió ha anat entrant en l'agenda (encara que sigui discursivament) de molts governs de països desenvolupats. Amb l'objectiu d'aconseguir la descarbonització, el Govern va donar llum verda el 2023 la Proencat, el full de ruta que ha de portar al país a la neutralitat d'emissions. Per assolir aquest objectiu, es calcula que Catalunya necessitarà instal·lar 12.000 MW de nova potència renovable fins a l'any 2030 i un total de 58.400 MW fins a l'any 2050.
Què s'ha fet aquesta legislatura? Durant aquesta legislatura s'han autoritzat 1.700 MW -d'aquests almenys un 30% no tenen encara l'autorització de construcció-. Si tot plegat s'acaba fent, un escenari optimista tenint en compte els colls d'ampolla administratius -essencialment d'urbanisme-, estaríem al 35% de l'objectiu d'electricitat renovable que la mateixa Generalitat s'ha posat per al 2030.
Compliment dels objectius en energies renovables per al 2030
L'estratègia per desplegar les energies renovables ha estat sovint en el centre del debat polític dels últims anys. Les centrals nuclears continuen aportant més de la meitat de la producció energètica elèctrica anual, tot i que el govern espanyol té previstes tancar-les entre 2030 i 2035. Segons l'Informe d'energies renovables publicat per Red Eléctrica i les últimes dades disponibles, vora el 15% de l'energia generada a Catalunya l'any passat va procedir de fonts renovables, una xifra que contrasta amb el 50% del conjunt de l'Estat i situa el nostre país en les últimes posicions comparat amb la resta de comunitats autònomes.
Tot plegat en un context on les polítiques climàtiques comencen a generar contestació ciutadana. Segons el CEO, 3 de cada 4 ciutadans està a favor d'implantar renovables encara que tinguin un impacte al paisatge. Tot i aquest cert consens, la instal·lació de parcs eòlics o d'altres instal·lacions d'energies renovables han generat sovint protestes intenses.
Entre la urgència, els grans principis i les mesures concretes
La necessitat de fer passes decidides per revertir i mitigar els efectes del canvi climàtic es presta a les grans proclames i a principis ideològics profunds. Amb els matisos de llenguatge propis de cada formació, bona part dels programes electorals reflecteixen aquesta necessitat d'urgència, de la necessitat d'avançar cap a un full de ruta circular (ERC), promoure la transició tèrmica (Junts), fomentar un model de turisme responsable amb el medi ambient (Comuns Sumar) o l'impuls de l'economia verda (PSC).
És de rebut indicar, però, que la majoria de les formacions polítiques no només es queden en la retòrica, sinó que proposen (força) mesures concretes. Destaca potser l'èmfasi de Junts en les renovables i en el canvi climàtic, sobretot si constatem que aquest tema no sol ser un dels que brilla més en els seus discursos públics. Així, la formació de Puigdemont proposa assolir la neutralitat climàtica el 2050, una promesa que alguns països, com el Regne Unit, han legislat i que, curiosament, només comparteixen amb Comuns Sumar -la resta de formacions no posen data-. Junts també proposa, en un llenguatge que no li és habitual, "empoderar" la ciutadania en el procés de transició energètica.
El PSC suggereix instal·lar 715 aerogeneradors i 14.000 ha de fotovoltaica a Catalunya, instal·lacions que, com recorden els mateixos socialistes en el programa, ocuparien el 0,5% de la superfície total del país. La necessitat de desenvolupar les infraestructures d'energia renovables també és al programa dels comuns, amb menys concreció, tot i que s'hi parla dels horts solars (tot i que, per algun motiu no aclarit, només al Camp de Tarragona) o de la necessitat d'impulsar el reciclatge urbà.
Per la seva banda, ERC proposa dotar de 350 milions d'euros la línia d'ajuts a l'autoconsum per cobrir les sol·licituds rebudes, impulsar un pla de rehabilitació d'edificis per millorar-ne l'eficiència energètica i aprovar un cànon en els parcs eòlics i fotovoltaics, els diners dels quals es destinarien a revertir part de l'afectació d'aquestes instal·lacions.
En els decàlegs de la CUP i el PP publicats fins ara no es mencionen mesures concretes sobre energia renovable.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques