1,171 euros. Aquesta és la xifra mitjana per a tots aquells que busquin un habitatge de lloguer a Barcelona, segons les dades obtingudes a partir de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) durant el tercer trimestre de l'any. En els últims anys, el preu no ha parat de pujar i bona part de la Catalunya metropolitana (però no només) en nota la tendència. Els diners que cal destinar al lloguer compliquen la vida de moltes famílies, sobretot joves i persones amb pocs recursos. La compravenda en els últims mesos s’ha recuperat, després de temps de descens, tot i que els preus segueixen augmentant vora l’1,1% interanual.
Durant la legislatura l’habitatge ha tingut un pes important en els discursos públics i la batalla política. Hem viscut, de nou, alguns clàssics, com el tema de les ocupacions (sobretot a l’estiu, quan alguns mitjans rescaten el fons d’armari), però també debats (intel·lectuals o no) sobre el topall al lloguer, mesura sovint reclamada per frenar aquest problema estructural. En aquest sentit, Catalunya aplica des del 16 de març d’enguany un topall al preu del lloguer en aquells municipis on l’escassetat d’habitatges a un preu assequible dificulta trobar una llar o fins i tot mantenir la que ja es té. S’aplica de moment en municipis on viuen 6,2 milions de persones, és a dir, el 80,6 % de la població de Catalunya.
Per altra banda, i després que el Constitucional hi posés pegues, l’entrada de llei estatal pel dret a l’habitatge va mantenir la potestat que Catalunya pogués tornar a regular els preus dels lloguers. Tanmateix, com ha criticat reiteradament el Sindicat de Llogaters, el PSOE va negar-se a regular els lloguers de temporada, la qual cosa ha provocat, amb l’objectiu de no seguir la legislació del topall del lloguer, una explosió d’ofertes de lloguer de fins a 11 mesos. Precisament, just abans de la campanya electoral, el govern de Pere Aragonés va intentar estendre la regulació al lloguer de temporada i habitacions, en un decret d’urgència encara no aprovat.
Ball de xifres
L’habitatge és una de les seccions més extenses dels programes electorals dels partits. A banda de grans objectius, com arribar a un Pacte Nacional per l’Habitatge (PSC i ERC), d’impulsar l’eficiència energètica del parc existent (tots menys el PP), de tenir cura de promoure l’habitatge en les zones despoblades (ERC i Junts) i de mobilitzar via convenis (PSC) o cedint (ERC, Junts i Comuns) el parc d’habitatges de la SAREB, els programes llisten xifres—i, com sol passar, algunes pequen potser de massa agosarades. Per exemple, el PSC promet incorporar “entre 140.000 i 200.000 habitatges al parc d’habitatge protegit a Catalunya en 7 anys”, Comuns Sumar es proposa “incrementar en 15,000 habitatges nous de lloguer social el parc públic d’habitatges de Catalunya”, ERC “augmentar el parc de lloguer assequible de Catalunya en 10.000 habitatges cada any” i Junts incrementar “fins a 1.500 el nombre d’habitatges produïts per la Generalitat anualment”. Entre les grans xifres, salpebrades amb crides per reformar l’Incasòl, s’hi troben fets realitzats (“hem congelat les llicències d’habitatge d’ús turístic”, diu ERC, o “crearem un cos d’inspecció de 100 persones”, asseguren des de Comuns Sumar), però també vaguetats (“lluitarem contra l’habitatge buit”, afirma el PSC).
Finalment, la CUP no parla de pisos nous, però vol crear una conselleria d’habitatge que gestioni un 1,5% del PIB, crear un observatori de l’habitatge, expropiar els 35.000 pisos en mans de grans tenidors, i utilitzar els gairebé 400.000 pisos buits perquè serveixin per garantir l’habitatge a la població d’entre 21 i 35 anys.
Quant al control del lloguer, ERC l’abandera (“hem fet possible per segona vegada”), Comuns Sumar el defensa, el PSC el vol “desenvolupar”, Junts afirma que “els debats entorn del control del preu del lloguer no ataquen l’arrel del problema” i la CUP va més enllà i demana que cal limitar, incidir i intervenir “en el lliure mercat especulatiu en què se situa l’habitatge”.
Ocupacions
L’ocupació d’habitatges, tema estrella del panorama mediàtic català, malgrat que el 98% siguin en pisos buits, té també un lloc en els programes. En el seu breu decàleg-programa, el PP assegura que “farà fora els okupes en 24 hores”. A l’altre extrem, Comuns Sumar i la CUP defensen posar fi a l’enviament de la BRIMO i ARRO als desnonaments de famílies vulnerables.
En una retòrica més semblant al PP, el PSC vol definir “una estratègia integral davant les ocupacions que generen conflictes veïnals”. Junts assegura que lluitarà contra les ocupacions il·legals (sobretot de les màfies) unificant criteris d’actuació i garantint la seguretat jurídica dels cossos de seguretat, però també que promourà la mediació. Finalment, ERC es congratula que s’hagi implementat una mirada social amb “un protocol d'actuació policial en relació amb desnonaments i ocupacions”.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques