La Ricarda, tercera pista, vols de llarg radi—els wide body—, molèsties acústiques, hub, beneficis d’AENA i centralització. Es tracta només d’alguns exemples del vocabulari que en aquesta legislatura hem hagut de (re)incorporar arran d’un dels temes que més debat ha creat: l’ampliació, o no, de l’aeroport del Prat, també formalment conegut com a Josep Tarradellas, en una decisió imposada pel govern espanyol fa 5 anys.
Abans d’entrar en matèria, vegem els últims números de la joia de la corona d’AENA; el Prat aporta la meitat dels beneficis de la xarxa: segons les dades d’abril del 2024, el principal aeroport català no para de guanyar passatgers. S’ha batut per cinquè mes consecutiu el rècord històric de passatgers, amb 3.130.094 usuaris en vols internacionals, que suposen un augment del 17,5%. Els vols dins l’estat han augmentat un 4,9% més respecte a l'any passat, en concret 1.142.079 en vols nacionals. Des d’inici del 2024, l’aeroport de Barcelona ha tingut 11,4 milions de passatgers, xifra un 14,7% superior al mateix període del 2023. Tot i la insistència històrica de la Generalitat en fer-se càrrec de l’aeroport, i el fet que en l’acord de pressupostos entre el PSOE i ERC s’establís una comissió d’estudi per “modernitzar la infraestructura”, l’Estat manté un control ferri sobre la parcialment privatitzada AENA —liderada pel socialista Maurici Lucena— i ha bloquejat sempre qualsevol intent de cessió. Amb tot, si es vol fer créixer el trànsit internacional, caracteritzat pels grans avions —wide body— les alternatives que es plantegen són essencialment dues: allargar la tercera pista o reconsiderar l’ús de la pista nord.
Des de la primera proposta el Prat de l’any 2021 (il·lustrada en un breu power point), el ball d’idees i de polèmiques ha marcat els passos de la legislatura. AENA proposava allargar la tercera pista cap a la Ricarda, un espai natural que forma part de la xarxa europea Natura 2000. La primera proposta, rebutjada pel Govern, ha donat pas a altres idees, com una quarta pista sobre el mar. El debat, no tancat, té pinta que seguirà sent un dels grans temes de la nova legislatura.
Del rebuig frontal a l’adhesió incondicional
Vist que el tema ha despertat passions, en els seus programes electorals els partits són generalment clars sobre allò que volen fer amb el Prat. ERC demana modernitzar-lo, però insisteix a rebutjar la solució d’AENA, “feta des del centralisme i la manca de respecte pel medi natural”. Demana un sistema aeroportuari català integral gestionat des de Catalunya i aprofita per recordar la necessitat que els Mossos d’Esquadra s’encarreguin de la seguretat dels ports, aeroports i aigües interiors. El partit republicà també entra en un debat relacionat: aposta per limitar els vols de radi curt que tinguin alternativa ferroviària d’alta velocitat o trens nocturns.
Mostren també la seva “total oposició” a la proposta d’AENA des de la CUP, formació que també demana una moratòria d’ampliació d’infraestructures portuàries i revertir la privatització de la gestió de ports i aeroports. Des de Comuns Sumar també s’està en contra de l’ampliació del Prat “per la seva amenaça i impacte sobre el medi natural i la biodiversitat de l’entorn del delta del Llobregat”. Des de la formació encapçalada per Jéssica Albiach estan en contra de qualsevol ampliació “ja que atrauria 20 milions de turistes més anuals, fent encara més insostenible la situació de massificació turística actual i generant més missions a l’atmosfera”.
En latituds oposades s’hi troben Junts i el PSC. El partit de Puigdemont promet “ampliar i promocionar les infraestructures geoestratègiques del país”, convertint el Prat en un aeroport de referència per als passatgers de llarga distància. Tot evitant mencionar l’espai protegit del delta, els juntaires aprofiten també per demanar posar al dia la T2 i fer-la 100% operativa i impulsar una nova línia de ferrocarrils que enllaci l’aeroport amb Barcelona-Sant Andreu Comtal.
Per la seva banda, el PSC és la formació més específica sobre què s’ha de fer. Defensa un “salt de qualitat” amb la construcció del nou edifici satèl·lit, una nova plataforma d'estacionament i l’allargament de 500 m de la pista del costat mar. D’aquesta manera, diuen, es convertirà el Prat en un veritable hub internacional. En una curiositat que potser il·lustra els nous temps del socialisme català, la formació d’Illa és l’únic partit que fa referència al Prat amb el seu nom complet (“Josep Tarradellas Barcelona-El Prat”).
Finalment, tot i que la seva posició és coneguda públicament, ni la CUP ni el PP mencionen l’aeroport o les infraestructures aeroportuàries en els seus decàlegs-programa.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques