La preocupació per la salut social del català ha estat una constant d’aquesta legislatura, tant per alguns partits de representació parlamentària com per la societat civil. S’han visibilitzat col·lectius per mantenir el català, hi ha hagut polèmiques múltiples sobre la impossibilitat de fer servir el català en espais públics, com la sanitat o l’administració, i s’ha clamat ara i adés contra la impossibilitat de viure en català a Catalunya. Plataforma per la Llengua, conjuntament amb nombrosos experts en sociolingüística, fa temps que demanen un canvi de rumb. Paral·lelament, en accions que reverberen arreu de la comunitat lingüística, el govern del PP i Vox al País Valencià i les Illes Balears comencen a prendre mesures contra la llengua, com la fi del requisit lingüístic per treballar a la sanitat. En un altre extrem, a Andorra, el govern preveu que s'hagin d'acreditar uns coneixements de la llengua perquè qui viual país pugui renovar el seu permís d'immigració. Dèiem en l’inici d’aquesta sèrie de reportatges que els programes electorals navegaven sovint entre els grans principis, la vaguetat buscada a propòsit i, quan es preferien no tocar ulls de poll, el silenci. Una tensió entre tres pilars que s’observa clarament en bona part dels programes.
La llengua, el nervi de la nació, però evitant parlar de sancions
ERC, Junts i la CUP no només dediquen a la llengua catalana una atenció especial als seus programes, sinó que la consideren una qüestió transversal. Així, es parlen de principis i de mesures concretes arreu del programa, totes amb l’objectiu d’impulsar-ne i garantir-ne l'ús i anar conquistant espais on el català és en minoria (ús social entre els joves, xarxes socials, etc.).
En el seu programa electoral ERC treu pit i parla de l’èxit del canal SX3, de l’augment de les subtitulacions i doblatge o de l’increment de la presència del català entre els tres primers resultats de Google d’un 24% a un 57%. També demana seguir treballant per la formació accelerada en llengua catalana per a adults o seguir vetllant pels drets lingüístics de tothom, tot plegat sota el paraigua del Departament de Política Lingüística que promet.
Junts demana rellançar el Consorci per a la Normalització Lingüística, crear un premi de continguts de creació de continguts a les xarxes socials en català i impulsar la regulació sobre la discriminació per raó de llengua en el marc de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació. La formació de Carles Puigdemont també s’insta a seguir persistint per assolir l’oficialitat del català a Europa.
En el camp independentista, la CUP ha creat un decàleg de “propostes urgents”, en el qual s’inclou la creació d’una nova conselleria amb una dotació pressupostària equivalent al 0,5% del pressupost de la Generalitat, la creació d’una agència pública de traducció i doblatge i la implementació de clàusules lingüístiques en contractació i subvencions.
Amb tot, l’estratègia sobre l’ús de la llengua es presenta sovint com un dilema entre imposar o sancionar versus seduir. Excepte en la part educativa (llegiu l'últim capítol de la sèrie), en la lectura dels programes dels partits independentistes se’n desprèn que, amb algunes excepcions, la seducció predomina sobre la sanció.
Grans principis, però amb poca concreció
Els programes electorals dels partits independentistes són plens de grans principis i objectius sobre la llengua catalana, però també d’un reguitzell de mesures concretes (encara que l’argumentari ideològic hi sigui predominant). En canvi, entre el PSC i Comuns, les mesures gairebé hi brillen per la seva absència. El PSC reclama promocionar l’ús social del català, “matriu de la igualtat d’oportunitats i de la unitat civil”. Tot i que proposa vuit mesures concretes, la majoria són principis rectors, excepte desplaçar política lingüística a Presidència de la Generalitat (“com ja van fer els governs Maragall i Montilla”), crear un observatori/laboratori de la llengua i un consell social de la llengua. Més poc explícit és Comuns Sumar, que recórrer als “fomentar” o “impulsar” habituals, com la creació de mitjans on el català sigui llengua vehicular o les pel·lícules doblades i subtitulades.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques