La problemàtica de la llengua catalana és transversal. Avui dia ja és present en tots els àmbits, però sobretot en els de sanitat, educació i justícia. Per això, el president i candidat d'ERC, Pere Aragonès, ha promès crear una conselleria específica per a la llengua catalana si revalida la confiança per seguir al capdavant del Govern el 12 de maig. La proposta neix de la preocupació pel retrocés de l'ús social del català i amb l'ànim de situar-ho com una prioritat política. Com a pla de xoc per resoldre la situació, Aragonès aposta perquè hi hagi un responsable polític a la taula del Govern. La CUP la va subscriure i, per contra, el PSC i Junts coincideixen a radicar política lingüística a Presidència. Salvador Illa, que ho va considerar "una coseta electoral", perquè vol que sigui transversal, i Carles Puigdemont perquè, com explicava en l'entrevista a Nació després de ser autocrític amb la feina dels seus companys entre 2010 i 2021, pretén estar-hi damunt personalment.
Aquesta legislatura la Generalitat ja havia provat de situar el català com una prioritat. Per exemple, va elevar de rang Política Lingüística, que va passar de direcció general (Artur Mas l'havia degradada) a secretaria i ha emprès accions en diversos àmbits, com ara el digital o el dels mitjans d'acord amb la CCMA. Tot i això, encara depèn del Departament de Cultura, i no pas de Presidència, com moltes veus reclamen. Arran de la proposta d'Aragonès, però, encara han sorgit més veus que volen dir-hi la seva i el debat està servit.
Una política lingüística transversal
"El canvi de rang de direcció general a secretaria ha estat positiu, perquè el fet que Política Lingüística fos una direcció general volia dir que estava a l'alçada del betum, però no és positiu que depengui del Departament de Cultura i que no sigui transversal, ja que la política lingüística sempre s'ha de fer des d'una òptica holística", apunta el filòleg, professor i sindicalista Gerard Furest. Precisament, aquesta transversalitat es podria aconseguir amb el rang de conselleria per a Política Lingüística, defensa Arnau Rius, articulista d'aquest diari, que ja va plantejar la proposta abans que Pere Aragonès prometés una conselleria específica per al català si torna a ser president.
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, exposa que una altra opció seria que Política Lingüística pengés directament de Presidència, perquè "entenem que és qui dona les directrius per a tothom". Furest també coincideix que és més adient que Llengua depengui de Presidència, perquè "necessita una jerarquia superior a la resta de departaments" i hauria de poder "blocar qualsevol proposta tòxica per a la llengua, com ara el Hard Rock". Tot i això, remarca que, en funció de la composició del Govern, potser és més convenient que sigui una conselleria: "Si aconseguim un govern de partits independentistes que no es posin traves entre ells, és millor que pengi de Presidència, però si acabem tenint un govern socialista, val més que sigui una conselleria". En aquest sentit, Rius adverteix que "no és garantia de res encaixonar alguna cosa a Presidència", perquè pel que fa a organigrama "es pot enverinar" i "fer que la llengua no tingui la preponderància que tindria amb una conselleria".
Amb tot, Plana insisteix que "no ens hem d'encaparrar en la forma, sinó en el fons: que les polítiques lingüístiques siguin transversals en tot el Govern". Una cosa que també reitera el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich: "L'important no és la forma o a través de quin organisme o conselleria, sinó el fons i les actuacions concretes perquè la política lingüística sigui una prioritat estratègica, clara i ben definida per al conjunt de departaments i institucions catalanes".
Per a què hauria de servir?
El Departament de Llengua hauria de servir per "impulsar polítiques molt més ambicioses per augmentar efectivament tant l'aprenentatge com l'ús de la llengua", assenyala el president d'Òmnium Cultural. En canvi, Rius va una mica més enllà: "Que hi hagi una Conselleria de Llengua vol dir que hi haurà un conseller de Llengua a totes les reunions del Govern, i això és clau perquè és una manera tangible de demostrar a tots els consellers que la cosa amb la llengua va de debò, que no se'n podran escapolir més per la via estètica-comunicativa i que la llengua planarà sempre sobre la seva feina".
A banda del missatge que es donaria a tots els consellers, afegeix Rius, hi ha el fet físic: "Hi haurà una persona experta en llengua que podrà pressionar perquè la llengua no acabi sent l'elefant a l'habitació que ningú mira: podrà fer pressió i posar les cartes lingüístiques sobre la taula constantment". Finalment, posa de manifest que "un cop creada una Conselleria de Llengua fa de mal eliminar", de manera que així "compliques la feina a un eventual govern del PSC que es vulgui carregar la llengua de manera dissimulada: si crees l'estructura i algú la vol destruir, s'armarà un bon rebombori, hauran de fer gent fora, hauran de combatre contra l'opinió pública i hauran de destituir experts de llengua; per tant, obviar la llengua passaria a ser molt més car políticament del que és ara".
És la solució?
"Fer més no vol dir prou", adverteix Furest. Una vegada creat el departament, caldria emprendre accions, com ara "potenciar ajuts a les plataformes" i "reformar el Consorci per a la Normalització Lingüística", perquè "els horaris no estan adaptats a les necessitats dels treballadors", destaca el professor i sindicalista. A més, crear una conselleria també ha de suposar que s'hi destinin "més recursos" i "capacitat d'incidència de la política lingüística en tots els àmbits de govern", perquè "cal anar molt més enllà que simplement atenuar la davallada de l'ús social del català per aspirar a la normalització plena", sosté Antich.
Així mateix, el president d'Òmnium Cultural reconeix que s'han fet avenços, com per exemple "la recuperació del SX3 o l'increment de l'aposta per l'audiovisual", però, de tota manera, creu que s'ha de fer "un salt qualitatiu de manera urgent" perquè la política lingüística acabi sent "una prioritat per a les institucions d'aquest país", conclou.
Proposta ferma o electoralisme?
La proposta de crear un departament específic per a la llengua s'ha plantejat com a pla de xoc per resoldre el retrocés de l'ús social del català, però primer caldrà veure si finalment tira endavant. "Si ja se sabia des de fa temps que la situació del català és crítica, per què no s'ha plantejat fins ara?", es pregunta Furest. Per això, hi veu "improvisació" i "electoralisme", i lamenta que "en tres anys ni tan sols hagin estat capaços de signar el Pacte Nacional per la Llengua". A parer seu, però, el problema implica totes les parts: "Els polítics no ho tenen al cap o no hi donen prou prioritat, però la ciutadania tampoc no exigeix els seus drets amb prou contundència".
Una qüestió d'aquestes característiques requereix fermesa i solidesa, defensen els experts. "Si una conselleria de llengua només acaba sent un títol que penja de Presidència i no es fa res més, no servirà de res", adverteix la vicepresidenta de Plataforma per la Llengua. En aquest sentit, Míriam Martín Lloret, lingüista i articulista d'aquest diari, avisa que, si s'acaba creant, ha de tenir "una política d’obligat compliment del català", i no pas de "postureig". Ara bé, el que cal, sobretot, és "deixar de fer promeses, més emocionals que instrumentals, i complir-les", conclou.