Tothom ha canviat de llengua alguna vegada sense ser-ne conscient. Fins i tot qui fa activisme pel català. La qüestió és adonar-se'n, rectificar i posar-hi remei. És ben sabut que la situació del català amoïna i que la llengua viu una crisi permanent. Ara bé, hi ha grups i moviments que, malgrat que són conscients de la deriva, aposten per fugir del catastrofisme i afrontar la situació amb un punt de vista més esperançador.
Aquest és el cas de Mantinc el català, un col·lectiu que anima cada dia els catalanoparlants a no canviar de llengua, a mantenir el català en totes les converses i a propagar aquest hàbit lingüístic a tot arreu. Començar una conversa amb un bon dia, adreçar-se sempre en català als comerços, a les empreses, a les entitats, a les associacions i a l’Administració i entendre el català com una llengua d’integració i de benvinguda i compartir-la amb els nouvinguts són petits gestos que serveixen per normalitzar l'ús social de la llengua i, per tant, salvar el català.
D'un grup de Facebook a tot un col·lectiu
Mantinc el Català va néixer el 7 de novembre del 2020 en un grup de Facebook. La idea, però, va sorgir d'una entrevista que van fer a la lingüista Carme Junyent, explica Oleguer Ortiz, impulsor del col·lectiu: "El periodista li va preguntar què podíem fer nosaltres com a ciutadans pel català i ella va respondre: mantenir el català". Una tasca simple i complexa alhora. I així és com un grup de Facebook que era un espai d'acollida per als que estaven amoïnats per l'estat del català es va acabar convertint en tot un col·lectiu.
La missió d'aquest col·lectiu és promoure l'hàbit de mantenir el català a les converses i contribuir a incrementar-ne l'ús social. Per això, fan una gran tasca de conscienciació lingüística mitjançant trobades, xerrades, accions, iniciatives i contingut gràfic i audiovisual. Ho exposa Lídia Navarro, coordinadora de disseny: "Creem imatges i vídeos que ens defineixin i que alhora serveixin per poder transmetre el nostre missatge". Al capdavall, l'objectiu és "despertar tots els sentits humans per arribar a tot arreu i amb tothom en totes les esferes de la vida". Per tant, creuen en la importància de compartir continguts que moguin totes les sensacions, publicacions que parlin sobre la llengua, els hàbits lingüístics, la consciència lingüística i la fermesa de l'hàbit de mantenir el català, a partir de textos d'experiències mantenint el català, dibuixos, imatges i mems, una de les bases del seu èxit.
Autogestionat i sense ànim de lucre
Aquesta tasca es fa de manera autogestionada i sense ànim de lucre. La portaveu i coordinadora del col·lectiu, Anna Arqué, aclareix que Mantinc el Català "no és una associació a l'ús, l'objectiu no és créixer estructuralment amb una ambició institucional, no ens regim per jerarquies". Per aquest motiu, "funcionem a partir d'espais de coordinació, depenent de la tasca, com ara disseny, territoris, xarxes i premsa. Després, hi ha un coordinador que es fa càrrec de cada àrea i tothom pot fer propostes, i intentem que qui proposa una idea la dugui a terme", afegeix Arqué. Així doncs, l'única via que tenen per sufragar les despeses són els donatius, tant dels mateixos membres i voluntaris com de gent que no forma part del col·lectiu.
Mantinc el Català també té una part pedagògica perquè està associat a l'International Commission of European Citizens (ICEC). Gràcies a aquesta associació amb l'ICEC, explica Arqué, "organitzem reunions d'àmbit internacional i així també tenim coneixement intern de tots els casos lingüístics a Europa i, sobretot, de les nacions sòcies de l'ICEC, com ara Escòcia, Flanders, Euskal Herria, Vèneto, Tirol del Sud i Gal·les.
Segons la portaveu, tothom té clar que el català s'ha de mantenir, però cal una socialització: "Mantenir el català és de bona educació i no passa absolutament res per parlar català; bé, sí, que salves la llengua". En aquest sentit, Arqué defensa el bilingüisme passiu d'Aina Moll, la primera directora de política lingüística de la Generalitat el 1986, perquè "el bilingüisme imposat als Països Catalans és de caràcter subtractiu i no additiu, substrau la llengua pròpia i alimenta la disglòssia en nous i moderns aspectes de l'ús social". Per això, Mantinc el Català es converteix en un col·lectiu imprescindible.
Les xarxes socials, peça clau
Les xarxes socials, juntament amb els membres del col·lectiu, són el motor de Mantinc el Català. No només perquè la idea va sorgir en un grup de Facebook, sinó perquè també és on es concentra el gruix de la comunitat. Sobretot després de desembarcar a la resta de xarxes on són presents, com ara Instagram, TikTok i X, ja que això va significar arribar a més gent. Ho confirma David Garcia, coordinador de xarxes: "Fa quatre anys, quan vaig entrar al grup, vaig plantejar la possibilitat d'obertura del col·lectiu a qualsevol xarxa que pogués existir, perquè no hi ha el mateix públic ni franja d'edat a Facebook que a Instagram, per exemple". Una vegada obertes totes les xarxes, de seguida va veure que tot plegat era "l'inici d'alguna cosa que començava a coure's". I, malgrat que va afrontar el repte "amb misteri, dubtes i molta responsabilitat", reconeix que aquesta tasca s'ha acabat convertint en "una de les passions més grans" de la seva vida.
Actualment, Mantinc el Català té més de 32.000 seguidors tant a Instagram com a X, "les dues xarxes més potents del col·lectiu en nombre de seguidors i interaccions", afirma Garcia. De fet, les interaccions converteixen les xarxes del col·lectiu en un lloc d'acollida: "Volem atendre tota mena de necessitats i peticions de qualsevol persona que vulgui contactar amb nosaltres a títol individual o d'entitat, atès que la base del col·lectiu és crear consciència en tots els sentits: què estic sentint, què estic pensant, què estic fent quan canvio la llengua", apunta el coordinador de xarxes. A diferència de TikTok i X, on hi ha més presència de seguidors hostils i trols, a Instagram "hi ha una molt alta cordialitat dels usuaris que responen a les publicacions i ens obren per privat per preguntar-nos dubtes sobre normatives lingüístiques i compartir-nos experiències viscudes mantenint el català que són molt enriquidores", conclou Garcia.
Repte Mantinc: 21 dies parlant en català
A les xarxes precisament també hi va néixer la iniciativa més important del col·lectiu: el Repte Mantinc. Els experts consideren que si ets capaç de mantenir un hàbit durant 21 dies, després es consolida i passa a ser habitual. Seguint aquesta premissa, Mantinc el Català va proposar per a la diada de Sant Jordi del 2022 el desafiament de mantenir l'ús de la llengua catalana durant 21 dies. El repte ja s'havia fet a Euskadi i a Galícia, explica Arqué, i tenia dos objectius: que la gent descobrís que el català es pot mantenir a les converses i revertir el descens de l'ús social de la llengua. Sense esperar-s'ho, la iniciativa va acabar sent tota una revolució, atès que els va servir per donar-se a conèixer encara més arreu del territori i per promoure que molta gent adquirís consciència lingüística per mantenir el català.
La idea inicial, precisa Ortiz, era organitzar el repte per les xarxes una vegada a l'any. Però com que va suposar fer molta feina i crear molt material, van decidir treure'n profit d'alguna manera. I així és com sorgeix l'aplicació del Repte Mantic, creada recentment i ja disponible per a tots els telèfons mòbils: "D'aquesta manera cadascú pot començar el repte quan vol i on vol, és més pràctic i no cal esperar que nosaltres l'organitzem cada any a través de les xarxes", assenyala l'impulsor del col·lectiu. Així doncs, el que fa l'aplicació és proposar-te petits reptes diaris i consells durant 21 dies per establir l'hàbit de mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom.
Sempre, a tot arreu i amb tothom
Com bé indica el lema del col·lectiu, l'objectiu és mantenir el català sempre, a tot arreu i amb tothom. Per això, miren de fer trobades en diferents llocs del territori. Ho manifesta Ernest Martínez, coordinador d'aquesta àrea del col·lectiu: "La intenció és fer-ne a tot arreu dels Països Catalans, atès que serveixen per posar la gent en contacte i fer xarxa". Així doncs, el que va començar com unes trobades informals, per reunir-se al voltant d'una cervesa, sembla que, de manera natural, ha evolucionat cap a trobades on presenten el col·lectiu de manera més formal, en forma de xerrada, convidats per diferents associacions locals per conèixer la iniciativa, exposa Martínez.
Arran d'aquest interès pel col·lectiu en diferents llocs, neix Mantinc Osona, impulsat per dues docents, Elena Montells i Sira Puig: "El panorama a les escoles —també de la nostra comarca, que fins fa poc semblava que teníem valenta i blindada en el sentit de la llengua— és preocupant i pensem que el missatge de Mantinc el Català és imprescindible, dins i fora l'escola". Montells i Puig veuen que "la immersió és la millor eina, però s'ha d'aplicar al 100% i el col·lectiu de docents a Catalunya no es pot deixar dur per l'apatia". Per això, animen tots els docents a "mantenir-se ferms i il·lusionats". Pensen que tots sols no ho podran aconseguir, però si les institucions i les famílies treballen en el mateix sentit, estan convençudes que és possible mantenir el català com a llengua preferent d'ús social en tots els àmbits del país: "Tant mestres com famílies som models —també lingüístics— i tenim les eines per ensenyar als nostres alumnes i fills que s'ha de mantenir el català sempre, arreu i amb tothom", conclouen.
A part de donar-se a conèixer en trobades i xerrades arreu del territori, Mantinc en Català també surt al carrer el dia de Sant Jordi. Aquest any seran a la paradeta del carrer del Bruc, 18, de Barcelona, amb roses, llibres i productes del col·lectiu, i comptaran amb la participació d'autors catalans destacats, com ara Enric Gomà, Jordi Monllau i Josep Maria Virgili, que signaran llibres. Amb tot, la diada de Sant Jordi, a més de ser un bon moment per reivindicar l'ús del català, és un dia especial per al col·lectiu perquè és on va florir el Repte Mantinc, la iniciativa estrella que engloba les bases i els objectius de Mantinc el Català.