03
de setembre
de
2023, 11:04
Actualitzat:
04
de setembre,
13:18h
La mort de Carme Junyent i Figueras (1955-2023) deixa un buit difícil d'omplir a la llengua catalana. Deixa també un llegat de gran valor, així com debats oberts i qüestions fonamentals a resoldre. I és que la lingüista i professora va destacar per la seva tasca en defensa del català i l'estudi de les llengües amenaçades, però també per polemitzar sobre el llenguatge inclusiu, que rebutjava amb rotunditat.
Nascuda el 1955 a Masquefa, a l'Anoia, Junyent era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya, a més de directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). És també autora d'una vastíssima obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística, sobretot, pel que fa a les llengües africanes. A banda, va ser presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019 "per la seva llarga trajectòria en l'estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món", segons va argumentar el Govern.
Després de graduar-se en Filologia a la UB, es va desplaçar a les universitats de Marburg, la de Colònia i la de Califòrnia per completar la seva formació. Es va doctorar a la mateixa UB amb una tesi sobre les llengües a l'Àfrica i la seva expansió i va entrar a treballar com a professora de lingüística general a la Facultat de Filologia.
Fundadora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística el 1992, va formar part del comitè d'experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i va ser membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. També va comandar l'inventari de les llengües que es parlen a Catalunya.
El document resultant recull l’opinió d’una setantena de lingüistes sobre el llenguatge inclusiu i del seu ús amb arguments sobre el llenguatge i el gènere des dels àmbits de l’administració, com l’educació, la universitat, la correcció i la traducció, la informació i l’entreteniment. Va suposar un punt clau per a la defensa del gènere no marcat o l'ús del masculí com a inclusiu, sobre el qual va publicar nombrosos articles divulgatius. Ja el 2021, va editar el volum Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo), un volum que va despertar certa polèmica i debats encesos a les xarxes socials a propòsit de la conveniència dels desdoblaments o l’ús del tercer gènere.
Nascuda el 1955 a Masquefa, a l'Anoia, Junyent era professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (UB), especialitzada en les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya, a més de directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA). És també autora d'una vastíssima obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística, sobretot, pel que fa a les llengües africanes. A banda, va ser presidenta del Consell Lingüístic Assessor i guardonada amb la Creu de Sant Jordi el 2019 "per la seva llarga trajectòria en l'estudi i la defensa de la diversitat lingüística a Catalunya i al món", segons va argumentar el Govern.
Després de graduar-se en Filologia a la UB, es va desplaçar a les universitats de Marburg, la de Colònia i la de Califòrnia per completar la seva formació. Es va doctorar a la mateixa UB amb una tesi sobre les llengües a l'Àfrica i la seva expansió i va entrar a treballar com a professora de lingüística general a la Facultat de Filologia.
Fundadora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades per al coneixement i estudi de la diversitat lingüística el 1992, va formar part del comitè d'experts consultats per a la redacció de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (1996) i va ser membre del Comitè Científic Internacional de Linguamón – Casa de les Llengües. També va comandar l'inventari de les llengües que es parlen a Catalunya.
Contra el llenguatge inclusiu
A més de la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües arribades a Catalunya a través de la immigració, Junyent va reflexionar sobre l'ús del gènere desdoblat. El 2010 va organitzar la jornada Visibilitzar o marcar: repensar el gènere en la llengua catalana, actes que el Grup 62 va recollir en un llibre. "El problema del llenguatge inclusiu és que se l'associa amb el feminisme", va reblar per resumir-ho tot plegat.El document resultant recull l’opinió d’una setantena de lingüistes sobre el llenguatge inclusiu i del seu ús amb arguments sobre el llenguatge i el gènere des dels àmbits de l’administració, com l’educació, la universitat, la correcció i la traducció, la informació i l’entreteniment. Va suposar un punt clau per a la defensa del gènere no marcat o l'ús del masculí com a inclusiu, sobre el qual va publicar nombrosos articles divulgatius. Ja el 2021, va editar el volum Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou (Eumo), un volum que va despertar certa polèmica i debats encesos a les xarxes socials a propòsit de la conveniència dels desdoblaments o l’ús del tercer gènere.