Deu anys després del seu últim concert de comiat a Pego, La Gossa Sorda torna als escenaris per retrobar-se amb un públic crescut, però fidel, i reprendre l'essència musical que els caracteritza: la reivindicació social. Nació ha parlat amb el cantat del grup, Josep Nadal, per comentar l'última gira de tornada i la nova cançó del mític grup de Pego: Tornallom, un clam d'esperança per a les noves generacions que recorda la necessitat de "tornar a sembrar la llavor de la polseguera", com canten a la cançó, enfront de la situació política i social actual i dins d'un panorama musical en català en què la reivindicació és més necessària que mai.

Com va ser el procés de decidir tornar als escenaris?
Realment el procés comença la mateixa nit en què fem l'últim concert a Pego. La gent ja ens preguntava si l'aturada que anàvem a fer era temporal o si era una cosa que anava a ser per a sempre i nosaltres dèiem que era per a sempre, però que potser en deu anys tornaríem. Com que som del mateix poble, ens hem continuat veient i hem continuat parlant i quedant per fer algun dinar. Sempre, al final del dinar, començàvem a parlar sobre tornar, a més, la gent estava molt pesada amb el tema que tornàrem i ja era la conya. Fins que ara, fa un any, ens vam posar seriosos i vam pensar que el 2026 ja faria 10 anys i, si no tornàvem, potser ja no tornaríem mai. Així que vam començar tot el procés de reunions, que és un poc fer-nos teràpia entre nosaltres i intentar convèncer-nos. I fins a l'altre dia que ho vam anunciar.

Durant aquests deu anys vosaltres heu evolucionat, però el vostre públic també, heu notat que ara arribeu a altres generacions?
Sí que ho havia vist un poc, inclús abans de la tornada, que n'hi havia un grup de gent que eren massa joves per haver-nos vist en directe quan la Gossa feia concerts i que, este grup de gent, igual eren els que més ganes tenien de veure'ns. A més, no només ha canviat el públic, amb el pas del temps també ha canviat la forma de consumir música, perquè cada volta hi ha menys música de proximitat, que és el que nosaltres hem fet durant anys: música de festes majors, de barris, de festivals petits, va perdent força i la gent consumix a molts mesos vista.

I ara, la pregunta que més us hauran fet: per què heu tornat?
En l'àmbit personal, era una necessitat vital, com una d'estes coses que vols fer en la vida abans de morir-te: tornar, encara que siga per a saludar. També per a veure’ns entre nosaltres, retrobar-nos amb la gent i amb la música. I després, evidentment, era molt important tornar amb el nostre discurs de sempre i pegar dues punyades a la taula per dir que ací estem nosaltres i que és important la reivindicació i unir la música a algunes causes. Encara que hi ha gent que puga dir que això està passat de moda, això va més enllà de les modes i, com en tot, en la música, la cultura o en qualsevol aspecte de la vida, sense un compromís ferm, és difícil tindre una vida digna. I, en este sentit, volíem també dir-li a la gent jove que treballa en la indústria que pot tindre un cert èxit en la música sense haver d'abocar-se a tot el que el diu el sistema.

En este sentit, creus que la música és política?
Tot és política. La música, evidentment, sent una activitat pública de la polis, fa política, clar. Nosaltres tenim la nostra manera de fer música, igual que n'hi ha altra gent que té altres maneres i que també són política. Estem en una situació de crisis permanents a tots els nivells i cal afrontar-les des del col·lectiu. Per exemple, nosaltres a les cançons parlem amb la primera persona del plural, més enllà de l'individualisme salvatge a què ens aboca esta societat. S’ha de reivindicar que podem fer actuacions públiques des del col·lectiu i intentar trobar la bellesa en això.

Heu tornat en un moment en què La Fúmiga o Oques Grasses es retiren dels escenaris, però queden altres referents musicals en català que tenen un estil diferent del vostre, què opines del panorama actual de la música en català?
Cada zona té les seues característiques, per exemple, a Catalunya hi ha unes particularitats del que és el postprocès que permeten entendre com hem arribat fins aquí, però també hi ha altres qüestions més internacionals, per exemple, cada vegada costa més trobar grups de música combativa. Sembla que s'ha imposat, en la música en català en general, una certa idea que hem de passar dels temes reivindicatius i parlar de les coses que fa el mainstream. És com que la cultura blanca s'ha imposat i pense que això té a veure amb el postprocés.

Tot el que era el procés, la sentència, el que va passar als carrers de Barcelona, i, fins i tot, certa diligència independentista dels partits independentistes que controlen la majoria de festes majors de Catalunya, i també alguns mitjans de comunicació, van decidir que "fins ací hem arribat" i que la gent jove havia de fer altres coses més escapistes i es posa en marxa la cultura blanca d'una manera molt brutal. Fa la sensació que fer reivindicació en la música és una cosa de boomers i és una idea que també arriba al País Valencià. Nosaltres estem totalment en contra d’esta manera de veure les coses, entenem que com a societat i com a cultura minoritzada, sobretot al País Valencià, és important utilitzar la música i la cultura per a fer pensar a la gent perquè com a poble no viurem només fent campanyes de promoció lingüística, sinó que també és important veure en quina societat vivim per a sobreviure com a poble, com a llengua i com a país.

En la nova cançó que heu fet, Tornallom, feu justament això, cantar sobre quina és la situació social i política actual.
Nosaltres teníem clar que veníem a la guerra cultural, que ara es porta més a Instagram i tal, des de la responsabilitat que tenim per fer un discurs públic que la gent escolta. És important que la gent jove veja que la música també està per això. En la cançó volíem parlar de la situació actual, jo he sigut pare fa poc i em venia al cap que és important explicar quin món li estem deixant a les noves generacions, partint de situacions concretes com la de la dana i l'actuació de Mazón, però també demanant a la gent esta forma de pensament col·lectiu més enllà de l'individualisme. Volíem unir totes estes coses a Tornallom, que és una paraula que té el significat de tornar a jornar, que significa fer intercanvi de faenes al camp per a poder sobreviure, i ho feien els llauradors de l'Horta de València. És una metàfora del rellevant que va ser, els dies següents de la dana, la solidaritat de la gent que va arribar allí a traure fang i que, després de tot això, per als pròxims anys ve un futur que només podrem fer millor si ho fem des del col·lectiu.

Has mencionat el futur i, inevitablement, pense en el del País Valencià ara que hi ha nou president de la Generalitat, també del PP. Com veus el futur del País Valencià?
Pense que és important llançar un missatge d'esperança perquè moltes vegades el pessimisme pot ser immobilitzador i com més està clavant la pota el govern de PP i Vox, com més van omplint de cadàvers tot el camí literalment, més utilitzen el tema de la llengua i del blaverisme per tirar cortines de fum per despistar la gent, però hem de recordar que a Mazón se l'ha carregat la població valenciana perquè no volia que tot es quedara com estava perquè és responsable dels 229 morts. Durant tot este temps ell ha tingut el suport dels mitjans de comunicació i del seu partit a Madrid perquè va fer el que tocava com a bon servidor de l'espanyolisme, però per sort al final ha dimitit. Cal quedar-se amb açò perquè, tant el PP com els poders de Madrid, han agafat poreta i ara diuen “hòstia, estos valencians no estan tan imbècils com pensàvem”. D'això cal traure una conclusió positiva i és que cal continuar fent força caiga qui caiga. També per donar el missatge que som un poble, no som la platja de Madrid.

Com ha sigut tornar després de tant temps a treballar tots junts i als assajos?
Doncs molt bé, han passat deu anys i pareix que haja passat només una setmana. Tenim les mateixes discussions sobre les mateixes qüestions musicals que teníem fa deu anys. La part bona és que la Gossa hem tingut, a nivell de composició musical, una forma assembleària de fer les coses en la qual participem tots i cadascú sap exactament quin és el seu lloc. A banda d'això, estem molt contents de tornar als assajos perquè, al cap i a la fi, nosaltres som músics i hem passat moltes hores de preparació per a la gira de tornada i per a mentalitzar-nos, pràcticament un any, però ara esta feina està feta i volem centrar-nos en la música que és el que més ens interessa.

Si vols afegir alguna cosa més, ara és el moment.
L'única inquietud que hem quedat és que hem rebut el suport de molta gent que deia que feia molta falta que tornara la Gossa per les cançons, les lletres, l'actitud i tal. Nosaltres també ho pensàvem, i havíem de tornar i ho farem com sempre, però també donant a entendre que passem a saludar, perquè entenem que la revolució ha de ser una cosa de la gent jove. Intentarem aportar el nostre granet de sorra, però també vull trencar una llança pels grups de gent jove que fan música combativa i que no els estan donant eixida perquè no els programen, tot i que ho fan molt bé, els costa trobar la seua escena i això, per als que hem treballat per crear una escena de música en català combativa, ens dol.